Introducció.

Armayones, M; Boixadós, M; Hernández, E; Pousada, M; Valiente, L; Vivas J. Grup de Recerca PSiNET. Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Són molts els interrogants que la nova societat del coneixement planteja als científics i professionals aplicats que, com a membres d'aquesta nova Societat del Coneixement, no només vivim immersos en ella sinó que també fem recerca i apliquem els nostres coneixements en un camp com és el de la promoció i millora de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans. La majoria fem aquest treball tenint com a primer referent la definició de salut de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que entén la salut com un estat de benestar complert a nivell físic, mental i social, i no només com un estat d'absència de malaltia. Davant d'aquesta definició entenem que gran part de la feina que els professionals, tant sanitaris com del món dels serveis socials, no tenen un altre objectiu que millorar aquest estat de satisfacció general, de plenitud personal i en definitiva de Salut i Qualitat de Vida de la nostra comunitat.

La irrupció de les noves tecnologies com un element clau de la societat del coneixement ha generat canvis a l'hora de construir les relacions socials, tant a nivell personal com professional. Així, dia rera dia, som testimonis de noves aplicacions en diferents camps que, en primera instància, ens faciliten alguns aspectes de la vida diària tot apropant-nos a possibilitats i serveis, entre els que podem esmentar: l'educació en xarxa, els serveis professionals i de comerç, la banca electrònica i diferent tipus de botigues virtuals així com l'administració virtual, que ens ofereix la possibilitat d'estalviar temps en gestions presencials i, en definitiva, múltiples possibilitats per fer-nos la vida més fàcil.

Al camp de la salut, la revolució de l'e-health no ha sigut la mateixa. Cert és que cada cop més professionals de la sanitat i serveis socials utilitzem internet per tal de mantenir-nos formats i informats sobre els avenços en els nostres respectius camps de coneixement. Això sens dubte té efectes clars sobre l'atenció que donem als usuaris o als nostres alumnes. També és cert que d'una manera progressiva, les diferents administracions públiques tendeixen a incorporar les noves tecnologies al camp de la sanitat: la informatització dels serveis d'assistència sanitària, la utilització de targetes sanitàries que permeten incorporar informació, l'automatització dels processos per programar visites als diferents dispositius assistencials... També podem demanar hora i dia a través d'internet al www.cat365.net i tota una sèrie d'usos que es fan de les noves tecnologies als centres hospitalaris que queden al seu "back-office", que no entrem a analitzar perquè no són l'objecte d'aquesta introducció. Aquest ús de les noves tecnologies també es pot veure als serveis socials en aspectes tan propers com l'existència del mateix PortalSocial.net com a eina per donar serveis als professionals dels serveis socials. Tot i així, els serveis directes al ciutadà en el camp de la sanitat i els serveis socials encara poden desenvolupar-se molt més del que ho estan en aquest moment.

Pensem en el que passa si un usuari vol posar-se en contacte amb el seu assistent social, amb l'especialista d'un hospital gran de Barcelona, el seu metge de capçalera o amb la infermera del CAP que li controla el nivell de glucosa a la sang... Possiblement el que passarà és que no trobarà manera de fer-ho més enllà de les iniciatives i bona disposició que a nivell particular pugui tenir el professional. I si difícil és fer un intercanvi a través d'un senzill correu electrònic, més difícil és, encara, plantejar-se la utilització de converses en temps real a través de xats o de teleconferències (messenger, etc)

Tot adonant-se de les potencialitats que encara tenen les TIC's (Tecnologies de la Informació i el Coneixement), la Comissió Europea ha publicat al 2004 un document titulat "E-Health- making healthcare better for European citizens: An action plan for a European e-Health Area". És una presa de posició envers el potenciament de l'e-health que implica l'adopció de diferents mesures per fer que allò que ara no és possible ho sigui al 2010 amb un pla que contempla diferents etapes:

:: Consensuar criteris tant a nivell polític com legislatiu, administratiu i tècnic,

:: Iniciar accions pilot concretes: creació de portals d'informació als ciutadans sobre educació per a la Salut i prevenció de malalties, targetes electròniques i xarxes integrades d'informació sanitària.

:: Crear un repertori de "bones pràctiques" que permeti l'intercanvi i col·laboració entre institucions i estats monitoritzant les diferents iniciatives.

Davant aquest escenari és un bon moment per començar a repensar com integrar aquestes directius europees dins la nostra pràctica quotidiana i, si més no, preparar-nos per canviar certs aspectes del nostre treball diari. Una de les primeres dificultats que ens trobarem, seguint Mittman i Cain (2001), serà un possible "xoc" entre sistemes molt estructurats com poden ser el sanitari o social i una xarxa descentralitzada com internet, encara que creiem que aquesta situació anirà progressivament canviant tal i com es recull al document que els ministres de tots els estats membres de la comunitat van signar conjuntament a la Declaració Ministerial després de la Conferencia Europea sobre e-Health al 2003.

Però més enllà dels aspectes més organitzatius i tècnics sobre l'ús de les noves tecnologies en la millora de la Qualitat de Vida, entesa aquesta com la percepció de l'individu sobre la seva posició a la vida dintre del context cultural i el seu sistema de valors i que engloba la salut física, l'estat psicològic, el nivell d'independència, les relacions socials, les creences personals i la seva relació amb l'entorn (OMS, 1996), creiem que cal fer un esforç global per delimitar el què entenem quan parlem de Salut i Qualitat de Vida a la Societat del Coneixement tot intentant trobar respostes a preguntes com ara: quins són els elements diferencials en relació a aquests mateixos conceptes a la societat industrial? Quins són els elements que fonamentaran teòricament el que després seran propostes concretes d'actuació? Quins canvis pot implicar pel ciutadà el pas des de una societat industrial a la societat del coneixement en relació a la seva salut i qualitat de vida?

Creiem que las metodologia per trobar respostes es senzilla: cal analitzar la situació des d'un punt de vista teòric, apuntant no només en el "com" sinó també en el "que", i en aquest cas entenem que s'ha d'analitzar l'estil de vida del ciutadà com un element clau per establir quina qualitat de vida li està proporcionant . Si entenem l'estil de vida saludable com "un patró de comportaments relativament estable dels individus o grups que mantenen una estreta relació amb la salut (Pastor, Balaguer, García-Merita) llavors haurem d'analitzar fins a quin punt els canvis que comporta la societat del coneixement poden estar afectant a aquest estils de vida, i alhora, com aquest estils de vida determinen la salut del ciutadà i, en definitiva, la seva qualitat de vida, tenint en compte que la salut és un dels factors més determinants en l'anàlisi important del concepte qualitat de vida (León i Cols, 2004).

Són necessaris, per tant, estudis que analitzin l'estil de vida dels ciutadans inmersos en aquesta nova societat: tant dels que fan un ús intensiu de noves tecnologies com dels que encara que no en facin, també es veuen afectats per les noves condicions socials. En l'anàlisi de l'estil de vida s'ha de fer esment d'aspectes com l'exercici físic, la dieta, la càrrega de treball, el temps i l'ús de l'oci, la vida social i familiar i, en definitiva, de moltes de les dimensions "clàssiques" de l'estil de vida però que intuïm que s'estan veient afectades, tant de manera positiva com negativa.

Quan coneguem quin és l'estil de vida haurem de tenir en compte d'altres elements de l'equació "salut i qualitat de vida a la societat del coneixement". Entre aquests elements ja hem fet esment dels poder polític i l'important paper que les administracions han de tenir en potenciar que les TIC's siguin canalitzadores i potenciadores d'una millor qualitat de vida pels ciutadans. Tot i així queda un altre element i que no és altra que respondre a preguntes com: Què volen els ciutadans? Quines son les seves expectatives? Com volen participar en augmentar el seu nivell de vida?

Aquestes preguntes són noves no només en la forma sinó en el fons. Clàssicament les administracions fan l'anàlisi de les necessitats "objectives" i impulsen accions per assolir els objectius marcats, però amb internet -i en general amb les noves tecnologies- el panorama comença a canviar. L'usuari dels serveis de salut, anomenat al sector mèdic "pacient", deixa de ser-ho i comença a voler agafar el control de la seva pròpia salut, s'informa, contrasta informació a internet, pot no estar d'acord amb les indicacions del professional, cerca i troba vies per manifestar les seves inquietuds. S'agrupa en grups de suport per diferents malalties, participa en fòrum dirigits o no i, en definitiva, crea una realitat a la que no es pot donar l'esquena encara que es trenquin certes regles mai escrites. Entenem però que s'ha de ser hàbil per controlar i dinamitzar aquesta situació treient beneficis d'aquestes iniciatives espontànies dels ciutadans, tenint en compte que l'objectiu de professionals dels serveis socials i sanitaris i dels seus usuaris és exactament el mateix: millorar la qualitat de vida en aquesta societat.

Per tant, el treball seriós i rigorós dels professionals com a garants de la qualitat i rigorositat de la informació i serveis a internet, així com a promotors de l'ús dels recursos i tecnologies amb garanties pel ciutadà i la col·laboració dels usuaris fent un bon ús dels recursos a disposició de tots, farà que les tecnologies pròpies d'aquesta societat del coneixement siguin realment el mitjà, i alhora el medi per potenciar la salut i la qualitat de vida de tots els ciutadans.

 

Bibliografia.

Commission of the European Communities (2004).E-Health- madkin healthcare better for European citizens: An action plan for a European e-Health Area. Communication from the Commission to the Council, the Europoean Parliament, The Teuropean Econocomic and Social committee and the committee of the Regions. Brussels: Comission European. Disponible http://europa.eu.int/information_society/doc/qualif/health/COM_2004_0356_F_EN_ACTE.pdf

León, J.M ; Medina, S.; Barriga, S.; Ballesteros,A.; Herrera, I. (2004). Psicología de la Salud y de la Calidad de Vida. Barcelona: Editorial UOC

Mittman, R. ; Cain, M. (2001) The Future of the Internet in Health Care a Rice,R.E.; Katz, J.E. The Internet and health Communication. London: Sage

OMS (1994) Evaluación de la Calidad de Vida, ¿Por qué calidad de vida?. Grupo WHOQUOL. En Foro Mundial de la Salud. Ginebra: OMS