 |
 |
|
|
|
|
 |
|
::
INTRODUCCIÓ
Avui dia la presència social
de l'economia queda constatada; tothom en parla i
els mitjans de comunicació en fan ressò,
però no podem oblidar que l'objectiu primari
de qualsevol activitat econòmica és
la satisfacció de les necessitats de tots els
ciutadans.
El sorgiment de
l'economia moderna, tot i estar influïda per
l'ètica, s'allunyà d'aquesta idea substituint-la
per un enfocament més positivista, exclusivament
tècnic i desvinculada dels paràmetres
morals tals com la justícia, la responsabilitat
o la solidaritat.
A la dècada dels 70, als
Estats Units, va resorgir el sentit originari de l'economia,
el que s'anomenà: Business Ethics. La corrupció
en diverses institucions i empreses generà
una pèrdua de confiança en la ciutadania
que va repercutir immediatament sobre l'activitat
econòmica. A conseqüència d'aquest
fet, les empreses s'adonaren que valors com la confiança
i la credibilitat eren molt importants per a la seva
existència i calia promoure'ls. Aquest procés,
deu anys més tard, arribaria al continent europeu.
La idea que es desprèn d'aquest
canvi de tendència és que valors com
la confiança i la credibilitat a més
a més poden ser rendibles. El comportament
ètic de les empreses els permet abaixar els
preus però sense baixar el costos de producció,
ja que la cultura ètica fa possible reduir
els costos de coordinació en base a una bona
cultura de cooperació.
El resultat d'aquest procés
es deixa veure en el comportament de la ciutadania,
que comença a prendre consciència de
la importància de controlar la destinació
dels seus estalvis. Així, es comença
a parlar d'inversions ètiques des d'un punt
de vista ètic.
Qualsevol inversió ètica
comporta una sèrie d'implicacions socials,
mediambientals, distributives i ètiques que
gairebé mai surten reflectides en les operacions
financeres. Per tant, si tota inversió té
implicacions ètiques les hauria de fer explícites
i intencionals, ja que això suposaria acceptar
o no una taxa de retorn financer inferior, segons
el tipus d'inversió ètica que escollim.
Es parla de dos tipus d'inversions
ètiques:
· Amb criteris negatius: aquells que utilitzen
els canals tradicionals d'estalvi i d'inversió,
tenint en compte de no comprometre's amb els que estan
relacionats amb negocis poc ètics, als referits
a: contaminació ambiental, fabricació
d'armament, explotació de treballadors entre
d'altres.
· Amb criteris positius: aquells que s'acullen
a fons que financen projectes amb finalitats socials
i ecològiques. Es dóna més importància
al benefici social que es desprèn. Aquests
són: projectes d'economia social, creació
i manteniment de llocs de treball i protecció
del medi ambient.
Així doncs, arriba el moment
de crear una xarxa d'entitats financeres que sota
l'estructura tradicional cerquen noves formes jurídiques,
de gestió i d'administració dels recursos,
és a dir, van a la recerca de sistemes alternatius
dels recursos generats per l'estalvi i l'economia
popular, partint de la constatació que el sistema
financer tradicional no en respondrà d'aquests.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
::
INVERSIONS ÈTIQUES
1. Banca Antroposòfica
Moviment social i espiritual nascut a mitjans del
segle XIX per Rudolf Steiner, precursor de la inversió
ètica i ecològica. Moviment que promou
una transformació social i espiritual basada
en una dura crítica a la civilització
industrial. Les seves tres línies de pensament
van ser:
1. llibertat de pensament
2. igualtat jurídica entre les persones
3. solidaritat en el camp econòmic
2. Caixes d'estalvi
L'origen de les caixes d'estalvi està lligat
històricament a les institucions de caràcter
benèfic. El concepte més modern neix
al segle XVIII a la Gran Bretanya i es considera un
instrument de millora per a les classes treballadores.
Les caixes canalitzen els estalvis dels obrers i classes
mitjanes que no tenen accés a la banca privada,
reservada a la burgesia i a la noblesa.
El ràpid creixement les fa situar en una part
important del control financer, desprenent-se del
caràcter benèfic i adoptant noves fórmules
com les assegurances socials i el control dels estalvis
populars.
3. La Banca cooperativa
És l'agrupació de diferents tipus d'entitats
amb principis cooperatius relacionades amb el crèdit
cooperatiu.
És un tipus de societat cooperativa, de capital
variable amb l'objectiu principal de donar resposta
a les necessitats financeres dels seus socis.
4. Bancs dels
pobres
És una modalitat específica amb finalitats
ètiques que s'ha anat desenvolupant en països
del Tercer Món i s'ha convertit en el mitjà
de desenvolupament per als més pobres.
El microcrèdit es basa en donar suport a petites
iniciatives empresarials a diversos col·lectius
que per les seves condicions socioeconòmiques
no poden accedir a les vies tradicionals de crèdit.
|
|
|
|
5. Banca Islàmica
Es caracteritza per operar sense interessos. La sharia
prohibeix explícitament als musulmans donar
o rebre interessos per diners prestats, ja que considera
que fomenta la concentració de riquesa i allunya
als individus a tractar-se com a éssers semblants,
però, no obstant, la mateixa llei islàmica
reconeix que el capital és un factor de producció
i com a tal genera beneficis per als individus o per
a les institucions.
6. Fons d'inversió
ètics
Coneguts amb el nom de fons verds, van néixer
als anys 70 als EEUU. Les entitats financeres van
proposar als seus socis una cartera d'actius que alhora
que produïen beneficis positius equivalent al
mercat eren actius d'empreses socialment responsables,
l'activitat econòmica de les quals respectava
una sèrie de valors com el medi ambient, la
salut o la justícia social.
7. LETS (Local
Exchange and Trading System)
Iniciativa de caràcter local que sorgí
en un poble canadenc a la dècada dels 80, enmig
d'una crisi econòmica en la que els habitants
no podien endegar cap negoci, va sorgir un sistema
d'intercanvi local que feia possible un comerç
sense diners.
El membre del LET rebia un compte amb un balanç
inicial i tenia una llista amb una relació
dels béns i serveis que s'oferien i demandaven
dins el sistema. Al final del mes tots els membres
rebien els extractes dels moviments que realitzaven.
8. Bons solidaris
Es posen en funcionament a partir de què un
grup de persones posen en marxa una iniciativa empresarial
basada en uns mínims de viabilitat. Els seus
destinataris són persones amb certa consciència
social o ambiental o de creences religioses.
|
|
|
|
|
|
|
|
::
BANCA ÈTICA
Els bancs, com empreses que també són,
es van veure immersos dins aquesta dinàmica, ja que són
els que canalitzen els estalvis cap a la inversió i el
concepte ètica també els va donar una certa rellevància.
Etimològicament a la combinació
d'aquests mots se l'anomena oximoron, dit així a
la conjunció de dos termes que són de naturalesa
contrària. Certament, el nom de banca ètica
no deixa indiferent, ja que provoca a la persona que l'escolta
una certa incredulitat perquè molta gent associa que el
treball del banc només es preocupa a obtenir el màxim
benefici a qualsevol preu sense tenir en compte conceptes com
la solidaritat i la justícia social.
Però la seva existència és
un fet demostrable i actua com una institució que inverteix
o presta diners amb finalitats ètiques, sense renunciar
necessàriament a finalitats financeres. Evidentment que
un dels principals objectius que tenen els bancs ètics
és l'obtenció de beneficis però l'altre objectiu
encara més important és el finançament d'activitats
econòmiques que tinguin un impacte social positiu.
Aquests dos objectius no solament són
compatibles sinó que també són complementaris,
ja que per un banc ètic no és suficient obtenir
beneficis. Això vol dir que els beneficis que es generin
provinguin de respectar una sèrie de criteris ètics
bàsics i finançament d'activitats amb un impacte
social positiu, que dependrà del tipus d'activitat finançada
o del tipus de persona que sol·liciti rebre el finançament.
Per poder rebre aquest finançament s'ha de complir un requisit
indispensable: el projecte presentat ha de ser viable econòmicament.
A priori, la missió és similar
a la resta de bancs tradicionals però amb algunes diferències
en la seva política de funcionament i de gestió.
· L'activitat bancària consisteix a captar
l'estalvi del públic en general, pagant els estalviadors
uns determinats interessos menors i deixant recursos a altres
persones i institucions cobrant una taxa d'interès superior.
· Els clients dels bancs ètics que són prestataris
els diferencia dels altres el fet que no poden accedir als bancs
convencionals, situació que afecta un col·lectiu
heterogeni de persones: pobres, aturats, immigrants... inclús
la dona, en algunes societats de països d'Àsia i d'Àfrica.
· Els clients dels bancs ètics que són estalviadors,
són persones que gaudint d'una bona situació econòmica
tenen uns ideals i a l'hora d'estalviar no només cerquen
un rendiment econòmic sinó el que pretenen és
ajudar a aquelles persones que estan passant una situació
econòmica difícil.
· Els bancs ètics, majoritàriament, estan
gestionats per professionals del món de la banca, però
els banquers anomenats ètics tenen com a factor
diferencial respecte als banquers dels bancs tradicionals una
forta sensibilitat envers els drets humans, el medi ambient i
l'exclusió social.
· El finançament dels bancs ètics
va dirigit cap a col·lectius i projectes socials del Tercer
Sector, que inclou el conjunt organitzacions sense afany de lucre,
i en determinats sectors, també a les empreses d'economia
social.
· La consolidació d'una credibilitat social per
part dels bancs ètics a l'aplicar una política de
transparència permet als estalviadors saber en tot
moment on s'inverteixen els seus estalvis.
Tenint en compte la seva incipient aparició
d'unes poques dècades, s'observen un seguit de circumstàncies
que deixen entreveure el paper, encara poc visible, que juga la
banca ètica en la nostra societat:
· Els bancs ètics tenen
poques sucursals. La principal raó de la seva escassa presència
és el seu volum de negoci i els seus beneficis són
encara molt modestos.
Per tant, per tal de contrarestar aquest dèficit, han optat
per obrir nous canals de distribució bancària que
permeten accedir als clients d'una manera còmoda i eficaç
i a uns costos molt menors, a través de:
1. Banca telefònica
2. Banca per Internet
3. Banca electrònica
. Com qualsevol banc, el banc ètic
està sotmès a la supervisió i el control
del banc central del país, on ha estat legalment autoritzat
per exercir la seva activitat.
· Els bancs ètics tenen
un parell de perills associats al seu creixement que caldria tenir
cura:
- Perdre els seus objectius i valors
originals per culpa d'una excessiva estructura, burocratitzada
i vertical.
- Ser absorbits o controlats per altres
bancs.
Aquests dos efectes sobre els bancs ètics
tenen a veure amb el creixement lent i sostingut que els caracteritza
i el control i l'assimilació de treballar amb un increment
de negoci que estigui d'acord amb les possibilitats reals. I d'altra
banda, els bancs ètics tenen una naturalesa jurídica
que els permet gaudir d'una certa independència i caldria
no perdre-la.
· La indiferència és
la reacció que tenen els altres bancs envers als bancs
ètics. Indiferència que es tradueix en incredulitat
que genera en els bancs tradicionals pel que fa a la possibilitat
de finançar persones, projectes i organitzacions que no
ofereixen prou garanties.
Avui dia, però, aquesta indiferència ha quedat mitigada,
malgrat que no a tot arreu, i la relació que s'ha instaurat
entre els dos tipus de bancs és de diàleg i cohabitació,
operant cadascun en el seu mercat sense que hi hagi competència.
|
|
