Ètica i món empresarial
Montse Llobet, Coordinadora de FETS

Què fan els bancs amb els nostres diners?

Montse Llobet inicia així la seva exposició llençant a l'aire aquesta pregunta. La resposta pot tenir dues direccions igualment dignes, segons la nostra posició davant el món on vivim i atenent els nostres interessos.

Si ens centrem en una aposta més solidària, prenent consciència de controlar on es dirigeixen els nostres estalvis, estem parlant d'inversions acceptables des d'un punt de vista ètic. Una de les característiques de les inversions ètiques és la lluita per no caure en la paradoxa, és a dir, per una banda la contribució a una acció solidària i per l'altra, de forma involuntària, el finançament d'una causa a la que preteníem lluitar.

Qualsevol inversió ètica comporta una sèrie d'implicacions mediambientals, socials i ètiques que no surten mai als comptes financers, que haurien de ser explícites i intencionals. Aquest fet pot implicar a l'inversor acceptar unes condicions financeres diferents i menys productives que aquelles ofertes per una entitat financera tradicional.

Dit això, es presenten dues alternatives d'inversió possibles:
" Invertir en aquelles iniciatives empresarials que apliquen criteris negatius, tenint en compte no comprometre's amb negocis poc ètics.
" O bé, invertir en aquelles iniciatives que confien en projectes que donen més importància a finalitats socials i ecològiques, o dit d'una altra manera, que apliquen criteris positius.

Certament aquest darrer tipus d'iniciativa es troba en clar desavantatge competitiu respecte a les tradicionals, però el que també és veritat és que aquesta també pot ser igual de rendible. Avui dia, el concepte ètica, dins el món empresarial, és sinònim d'oportunitat de negoci, però el que s'ha de tenir en compte és que no pot ser utilitzable com un producte de marketing.

Segons Montse Llobet, aquesta és una fórmula molt emprada per diverses empreses, que intenten netejar la seva imatge utilitzant criteris ètics de marketing. Això no vol dir que cada cop més les empreses apliquin una responsabilitat social en el seu comportament empresarial. Per assegurar-nos de la seva fiabilitat, la investigació ètica, duta a terme per empreses especialitzades, estudien el comportament ètic d'aquestes empreses.

Els bancs ètics són aquells en què el benefici econòmic i benefici social es poden aconseguir alhora. Aquesta doble funció respon i és utilitzada per un seguit d'entitats de renom internacional molt ben aposentades.

A Catalunya tenim un seguit d'instruments financers que funcionen en el camp del banc ètic però encara es troba en un moment molt incipient. FETS és una associació que agrupa aquelles entitats catalanes del tercer sector i l'economia social que tenen un interès a promoure els principis de la banca ètica a Catalunya. Els objectius i activitats van encaminades a la sensibilització, al foment de l'estalvi i de les inversions ètiques i a l'impuls de la banca ètica.

La teva responsabilitat com a futur economista
Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau

Arcadi Oliveres ens planteja, en la seva exposició, quina ha ser la responsabilitat dels economistes en el dia d'avui i de cara al futur.

L'economia a nivell mundial no funciona. Els països desenvolupats, inventors dels models econòmics, són els únics que es beneficien d'aquesta economia. És patent que l'emprat model neoliberal conté moltes errades en la seva estructura i en el seu funcionament. Una de les greus conseqüències que es desprèn és la gran desigualtat que s'estableix entre els països del Nord i del Sud.

Fóra bo que es plantegés una reformulació de l'economia, tornar al significat originari del concepte en sí i assolir el seu objectiu primordial: cobrir les necessitats de tothom. Aquesta redifinició partiria de l'obligació d'intentar trobar alternatives a l'economia.

El socialisme, el keynesienisme o les polítiques comunitàries d'avui s'han erigit com a alternatives passades i presents, però hi ha un rerafons molt difícil de superar, el buit que es troba dins la governabilitat mundial encapçalada pels alts organismes mundials: Banc Mundial, OIT, G7... , els quals plantegen una política que es troba molt enllà del seu interès real. L'objectiu és incidir en una política econòmica més equilibrada i més justa per a tothom.

Segons Arcadi Oliveres, des d'un vessant més local, una millor contribució al benestar dels més desafavorits es podrien plantejar en base a tres vies:
" Aturar el frau fiscal
" Reducció de la despesa militar
" Gravar fiscalment l'especulació,
i a escala microeconòmica, una bona solució per minvar l'atur aniria cap a un millor repartiment del treball, en base a:
" Un augment de les cooperatives
" L'existència d'uns sindicats transnacionals
" Una redistribució dels horaris de treball
" Un canvi de comportament respecte al consum

Totes aquestes contribucions reforçada per la democratització dels alts organismes mundials i la dotació real de tasques cap a aquests afavoriria una repartició més justa entre el Nord i el Sud.