Índex de desenvolupament humà (IDH)

Índex de desenvolupament humà
Informe sobre el desenvolupament humà 2003. Barcelona: Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, 2003

(versió en pdf)

Accés restringit a usuaris de PortalSocial.net

És una senzilla mesura resum de les tres dimensions del concepte de desenvolupament humà: longevitat, educació i nivell de vida. Combina les mesures d'esperança de vida, matriculació escolar, alfabetització i renda, a fi d'aconseguir una visió més àmplia del desenvolupament d'un país.

L'any 1990 es va crear l'IDH, i a partir d'aquest s'han generat tres índexs complementaris (pdf) per destacar determinats aspectes del desenvolupament humà:

IPH (índex de pobresa humana)

Reflecteix la distribució del progrés i mesura el volum de privacions que encara existeix.

o IPH-1 mesura la pobresa dels països en via de desenvolupament. Se centra en les privacions en tres dimensions: longevitat, mesurada per la probabilitat en néixer de no viure més de 40 anys; coneixement, mesurat per l'índex d'analfabetisme d'adults; i i aprovisionament econòmic general, públic i privat, mesurat per la proporció de la població amb accés sostenible a fonts d'aigua potable i el percentatge d'infants amb pes inferior al normal per la seva edat.

o IPH-2 mesura la pobresa humana en una sèrie de països de l'OCDE. Se centra en la privació en les tres mateixes dimensions de l'IPH-1 i una de complementària, la marginació social.

IDG (índex de desenvolupament de gènere)

Mesura les consecucions en les mateixes dimensions i mitjançant els mateixos indicadors que l'IDH, però reflecteix les desigualtats en la consecució entre les dones i els homes.
Com més gran és la disparitat de gènere en desenvolupament humà bàsic, més baix és l'IDG d'un país en comparació amb el seu IDH.

MAG (mesura d'apoderament de gènere)

Revela si les dones poden participar activament en la vida econòmica i política. Fa un seguiment de la proporció de dones que ocupen càrrecs al món ecònomic, social i polític i la disparitat en els salaris.

L'IDH (pdf) posa de manifest els bons resultats aconseguits per alguns països i el progrés lent d'altres. La majoria de regions ha presenciat un progrés constant durant els últims 20 anys.

Els països de l'est d'Àsia i el Pacífic han obtingut un creixement econòmic prou important durant la dècada dels 90.
Els estats àrabs, tot i la seva disparitat en les rendes, també han presenciat un creixement econòmic, superant la mitjana dels països en via de desenvolupament.
L'Àfrica subsahariana i el sud d'Àsia s'han estancat a nivell econòmic per una sèrie de raons poblacionals: la malaltia de la SIDA ha entrat dins aquests països amb un efecte devastador sobre llur població.
Els països de la CEI, després d'una transició costosa cap a les economies de mercat, també han patit un estancament que no els allunya de les rendes dels països en via de desenvolupament.

Les classificacions per l'IDH i el PIB per càpita també poden ser diferents, la qual cosa demostra que es poden aconseguir els nivells de desenvolupament humà sense rendes altes i que les rendes altes, no garanteixen als nivells de desenvolupament humà.

Notes tècniques (pdf) (PNUD: Informe sobre desenvolupament humà 2003)

L'accès als continguts d'aquest menú està restringit als usuaris de PortalSocial.net