En aquest espai volem destacar alguns dels principals teòrics i pensadors al voltant del tema de la globalització i quines teories proposen per abordar les problemàtiques que ens plantegen. Entre ells hi podem trobar autors, economistes i polítics de renom internacional que defensen diferents postures, a vegades radicalment oposades.

Noms com el de Manuel Castells, Noam Chomsky, Francis Fukuyama, John Kenneth Galbraith, Allen Greenspan, Kenneth Rogoff, Arundhati Roy, Joseph Stiglitz, Fidel Castro o Bill Gates entre molts d'altres són ben coneguts de tothom. Analitzem què ens diuen i quines receptes proposen per tal d'encarar aquest fenomen.

1- Introducció històrica al fenomen de la globalització i als seus principals pensadors

Ja al segle XVIII l'economista Adam Smith en el seu llibre "la riquesa de les nacions" fa una premonició del que algun dia haurà de ser la globalització. Un segle més tard Karl Marx es refereix també a aquest mercat universal, no només per al comerç sinó també per a les finances. En temps més propers dos autèntics visionaris com Tehilard de Chardin i Marshall McLuhan parlen de la noosfera, o envoltura pensant de la terra, per la comunicació entre tots ellsi, i de l'aldea global gràcies a la difusió dels mitjans audiovisuals, respectivament.

Després d'aquestes premonicions, actualment ens trobem que els efectes de la globalització afecten a tres plans que estan inteconnectats entre si: la globalització política, l'econòmica i l'ecològica.

En el pla polític, destacar que les divergències es presenten entre aquells països que porten a la pràctica l'unilateralisme, com ara el que porta a terme l'actual govern dels EEUU i els seus socis, i aquells que defensen polítiques multilateralistes, preconitzades des de països pertanyents a continents menys desenvolupats. L'exemple més clar el podríem trobar en la reforma de la carta de la ONU de l'any 1945 a la qual només tenen dret a vet els cinc països del mateix club nuclear inicial i que, a causa de la guerra freda i a la inèrcia de les grans potències a seguir sent-ho, han creat un fet diferencial discriminatori en el quadre de les Nacions Unides.

En el pla econòmic, la globalització és ja un fet evident com ho demostren les dades econòmiques referides a la enorme facilitat amb que està creixent el comerç internacional gràcies als acords del GATT i de la Organització Mundial del Comerç (OMC).

A la globalització econòmica s'hi enfronten nombrosos col·lectius descontents amb la idea que els canvis que s'estan produint en l'escenari mundial beneficien clarament a uns pocs països, mentre que els seus avantatges no arriben a la major part de la humanitat. Tot i que cal afegir que aquesta globalització està beneficiant a països que formaven part del tercer món fa 40 anys, com ara Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur, o països de desenvolupament més recent com la Xina, l'Índia, el Nord de Mèxic, el Sud del Brasil i de manera molt incipient determinats països de l'Àfrica com Botswana i Illes Maurici.

La idea de globalització ecològica és comença a desenvolupar a la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient celebrada el 1972 a Estocolm. Aquell va ser el primer avís que el planeta estava malalt. Al 1980, l'estudi Global 2000 impulsat pel president Carter fa un diagnòstic bastant greu sobre l'estat del medi ambient mundial. Al 1987 la comissió Brundtland (nom de la cap de govern de Noruega de llavors) va trobar el mètode per actuar en el futur i va encunyar el terme de desenvolupament sostenible per descriure'l. Més endavant conferències com les de Rio, Johannesburg o Kyoto han enllaçat amb més o menys èxit amb aquestes teories.

Una de les principals línies de divergència en la manera d'enfocar la globalització és la que trobem en dues grans institucions tan representatives del món de la globalització com són el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial, mitjançant dos dels seus més eminents economistes: Kenneth Rogoff per part de l'FMI i Joseph Stiglitz per part del Banc Mundial.

Trobem, entre aquests dos economistes, dues posicions ideològiques molt diferents alhora d'abordar una globalització que tots dos consideren irreversible.

Stiglitz, en els seus anys en el Banc Mundial, ha estat permanentment crític amb les operacions del FMI, que considera una institució poc democràtica i excessivament dogmàtica en els seus plantejaments econòmics, ja que entén que en les actuacions del FMI es dóna preeminència al mercat sense tenir en compte els avantatges que tindrien alguns dels dispositius de regulació de les economies d'allà on s'actua. Rogoff va titllar les tesis de Stiglitz de ser una curiosa barreja d'ideologia i mala consciència econòmica (existeix una carta oberta publicada a internet on expressa aquestes idees).

Aquest mateix enfrontament el podem trobar entre els Fòrums de Davos i el de Porto Alegre. El primer és on s'hi reuniren els països més avançats per insistir en la necessitat d'una economia de mercat oberta, i el segon -Porto Alegre- defensant postures més intervencionistes amb la idea de fer possible una millor distribució de riquesa i renda a escala mundial. Dit d'un altre manera, tal com ho va expressar Mario Soares -expresident de Portugal-, "una globalització amb rostre humà". Entre aquestes dues marcades tendències econòmiques trobem que s'estan establint ponts de trobada entre els més descontents del Fòrum de Davos, George Soros i els més crítics dels problemes del tercer món, com és el cas de Noam Chomsky (enllaç al famós text "el món després de l'11 de setembre" en anglés) en el marc de Porto Alegre.

Font: Tamames, Ramón: "La irreversible globalización" Http://www.eumed.net

2- Els pensadors i el seu discurs

Extret de: Globalisation Guide. <http://www.globalisationguide.org/>

2.1- Pensadors

Manuel Castells. Professor de sociologia de la Universitat de Berkeley, Califòrnia, és un pels pensadors més importants en temes relacionats amb la tecnologia de la informació i la globalització. Des de l'enllaç següent podem accedir al seu Currículum Vitae i al seu treball (pdf) "Information Technology and Society" (Informació, tecnologia i societat).
http://sociology.berkeley.edu/faculty/castells/

Noam Chomsky. Lingüista i pensador radical, fonamental per entendre un dels vessants més crítics del fenomen de la globalització. Des del següent enllaç podem accedir a un dels textos fonamentals per entendre el seu pensament al voltant d'aquest fenomen: "The World After Sept. 11" (El món després de l'11 de setembre)
http://www.zmag.org/chomskyafter911.htm

Herman Daly. Economista radical. En aquest enllaç podem trobar el seu discurs d'acomiadament com a cap del Banc Mundial.
http://www.whirledbank.org/ourwords/daly.html

Francis Fukuyama. Autor de llibres tan anomenats com "The end of the history" ( La fi de la història), discuteix en un fòrum moderat per Merrill Lynch sobre la necessitat que la globalització no comporti una convergència i uniformització de la cultura. http://www.ml.com/woml/forum/global.htm

John Kenneth Galbraith. Economista radical, el següent enllaç és un article publicat al Guardian anglès sobre el pensament i figura d'aquest personatge: "Last of the old-style liberals" (El darrer dels liberals d'estil clàssic).
http://education.guardian.co.uk/academicexperts/story/0,1392,680767,00.html

Susan George. Directora associada del Transnational Institute i autora de l'article "Another World Is Possible" (Un altre món és possible).
http://www.thirdworldtraveler.com/Dissent/AnotherWorldPossible.html

Anthony Giddens. Direcor del London School of Economics. Enllaç a les conferències emeses del de la BBC el 1999 en aspectes relacionats amb la globalització.
http://www.lse.ac.uk/Giddens/

Barry Gills. Editor de "Globalization and the Politics of Resistance" (Globalització i les polítiques de resistència). Veure'n un extracte a:
http://www.antenna.nl/~waterman/gills.html

Allen Greenspan. President de la Reserva Federal dels EEUU, enllaç a la conferència "Global Economic Integration: Opportunities and Challenges" (Integració global econòmica: oportunitats i reptes). http://www.federalreserve.gov/boarddocs/speeches/2000/20000825.htm

David Henderson. Economista i sociòleg americà. A continuació us oferim un enllaç a alguns dels articles i entrevistes publicats en diferents mitjans americans, molts d'ells relacionats amb la globalització, la guerra d'Iraq, etc.
http://www.davidrhenderson.com/articles/

Edward S. Herman. Professor de finances a Wharton University descriu la globalització com un atac a la democràcia.
http://www.wpunj.edu/~newpol/issue26/herman26.htm#r6

Bob Jessop. Sociòleg britànic. Investiga el canvis actuals en la economia capitalista amb especial esment a les contradiccions de la globalització i de l'ortodòxia econòmica.
http://www.comp.lancs.ac.uk/sociology/staff/jessop/jessop.htm

Douglas Kellner. Filòsof de l'educació, un dels líders de les teories postmodernistes en relació a la globalització, la tecnopolítica i les revolucions. http://www.gseis.ucla.edu/faculty/kellner/kellner.html

Naomi Klein. Autora del llibre "No Logo", implicada en moviments anticapitalistes i d'antiglobalització. Enllacem al seu propi site:
http://www.nologo.org/

Gordon Laxer. Coordinador d'un estudi multidisciplinari sobre la globalització. La seva publicació "The movement that dare not speak its name. The return of left nationalism / internationalism" (El moviment que ningú s'atreveix a anomenar. El retorn del nacionalisme d'esquerres i l'internacionalisme) argumenta la necessitat de la recuperació del nacionalisme progressista com a element essencial en la campanya per la recuperació de la sobirania popular i contra les corporacions multinacionals.
http://www.highbeam.com/library/doc0.asp?DOCID=1G1:74825704&refid=ip_encyclopedia_hf

Anna Leander. Investigador de la Copenhagen school, ens presenta la seva publicació "Globalisation, Transnational Polities and the Dislocation of Politics" (Globalització, polítiques transnacionals i la deslocalització de la política). Descarregable a:
http://www.copri.dk/publications/workingpapers.htm

Frank Lechner. Va iniciar un portal especialitzat en la globalització l'any 2000 i l'ha dotat de la majoria dels seus continguts. Enllaça i dóna un cop d'ull als més debats més importants i classifica les organitzacions involucrades en la globalització.
http://www.emory.edu/SOC/globalization/index.html

Bjorn Lomborg. Professor danès que ha generat una important polèmica al voltant del seu llibre "The Skeptical Environmentalist" (L'ecologista escèptic), que critica els profetes dels nous moviments de new age i del medi ambient.
En ell considera que el medi ambient global està millor del que aquests profetes difonen i que poc a poc està millorant. En el seu espai web hi trobem espai també per als seus crítics:
http://www.lomborg.com/

Martin Marcussen.Professor de la Copenhagen School. En la seva publicació titulada "Globalization: A Third Way Gospel that Travels World Wide" (Globalització: el tercer camí evangèlic que s'expandeix per tot el món), analitza la globalització com un fenomen que ha estat tractat des de les posicions neoliberals com una via sense alternativa possible. Vegeu:
http://www.ciaonet.org/isa/mam01/

Alan Oxley. President del Australian APEC Study Centre, és autor del llibre: "Seize the Future: how Australia can prosper in the new century" (Agafar-se al futur: com Austràlia pot prosperar en el nou segle). Conté un capítol sobre la globalització. En el següent enllaç podem trobar referències al pensament d'aquest autor:
http://www.apec.org.au/authors.asp?author_id=5

Dani Rodrik. Professor de la International Political Economy John F. Kennedy School of Government i de la Harvard University. Exposa en el següent enllaç el seu pensament al voltant de la globalització:
http://ksghome.harvard.edu/~.drodrik.academic.ksg/index.html

John Ralston Saul. Filòsof. Oferim una conferència sobre democràcia i globalització:
http://www.abc.net.au/specials/saul/fulltext.htm

Arundhati Roy. Autora del llibre "The God of Small Things" (El Déu de les petites coses) oposada a la globalització, és entrevistada en el següent enllaç:
http://www.progressive.org/intv0401.html

Martin Shaw. Manté l'administració del portal especialitzat en temes relacionats amb la globalització. Associat amb The Centre for Global Political Economy at Sussex University, un recurs clau per entendre la globalització:
http://www.theglobalsite.ac.uk
http://www.theglobalsite.ac.uk/globalization
http://www.sussex.ac.uk/Units/CGPE/

Vandana Shiva. Pensador Indi radical presenta un atac radical al paper jugat per la globalització en la reducció de la biodiversitat. Ho podem trobar a 2000 BBC Reith Lecture:
http://news.bbc.co.uk/hi/english/static/events/reith_2000/lecture5.stm

Joseph Stiglitz. Enllaç a la pàgina personal de l'excap del Banc Mundial:
http://www-1.gsb.columbia.edu/faculty/jstiglitz/index.cfm

Lori Wallach. Lider del Ralph Nader's Global Trade Watch, entrevistat pel Multinational Monitor
http://www.thirdworldtraveler.com/WTO_MAI/WTO_SlowMotionCoup.html

Mark Weisbrot. Codirector del Center for Economic and Policy Research in Washington D.C, ha escrit un article a Harpers Magazine sobre la globalització: http://www.cepr.net/columns/weisbrot/globalization_on_ropes.htm

2.2- Líders

Kofi Annan. Secretari General de les Nacions Unides, fa en el següent enllaç una proposta anomenada "Global compact" que vol implicar empreses en la millora ambiental, en les condicions del treball i en els drets humans. A la vegada que pretén que els avantatges de la globalització arribin al major nombre de persones possible.
http://www.unglobalcompact.org/Portal/Default.asp

Tony Blair. Primer Ministre anglès presenta una conferència després dels atacs terroristes de l'11 de setembre, argumentant que la globalització pot ajudar a potenciar la seguretat mundial.
http://politics.guardian.co.uk/Print/0,3858,4268838,00.html

Fernando Henrique Cardoso. Expresident del Brasil President. Enllacem al seu article amb el títol: "Democracy as a Starting Point" (Democràcia com a punt de partida).
http://www.wmd.org/second_assembly/cardoso.html

Fidel Castro. President de Cuba. Enllaç al seu discurs presentat en la cimera del Sud de 1999: "This is Not the Time for Begging" (Aquests no són temps per pidolar).
http://www.southcentre.org/southletter/sl35/sl35-12.htm

Bill Gates. Adreçant-se als periodistes del World Economic Forum de Melbourne 2000, en el següent enllaç argumenta el perquè si es bloqueja el comerç mundial els perdedors seran els països pobres del món.
http://www.wirednews.com/news/politics/0,1283,38690,00.html

Dr Mahathir Bin Mohamad. Primer ministre de Malàsia. Enllaç a una pàgina d'entrevistes on exposa entre d'altres idees com la globalització ha deixat als països del sud-est asiàtic (els tres tigres asiàtics) miolant com gatets. http://www.pbs.org/wgbh/commandingheights/shared/minitextlo/int_mahathirbinmohamad.html

Michael Moore. Secretari General del World Trade Organisation, presenta un enllaç titulat "WTO and the new Round of trade talks" (WTO i la nova ronda de xerrades sobre el comerç):
http://www.wto.org/english/news_e/spmm_e/spmm73_e.htm

Ralph Nader. Fundador del Public Citizen and Antiglobalisation Campaigner, exposa els seus punts de vista en les xerrades de WTO a Seattle.
http://www.nader.org/interest/12799.html

Olusegun Obasanjo. President de Nigèria, presenta una conferència titulada "A Fairer Global Order" (Un ordre global més just i equitatiu).
http://www.southcentre.org/southletter/sl35/sl35-11.htm

Stanley Fischer. Director del Fons Monetari Internacional, es pregunta si les preocupacions generades al voltant de la globalització responen a causes reals o fictícies.
http://www.imf.org/external/np/speeches/2000/082600.htm