El procés d'ampliació de la UE ja és un fet i l'ocupació és una de les principals problemàtiques a tenir en compte. Es van elaborar el que es coneix amb el nom de "Documents d'avaluació conjunta sobre prioritats d'ocupació" ("Joint Assessments Papers on employment priorities") que van ser el primer pas en el procés de cooperació en Ocupació entre la Comissió i els països candidats. L'objectiu d'aquestes mesures era assegurar que els països candidats definissin polítiques d'Ocupació que els preparessin per la seva entrada a la UE de manera que poguessin anar ajustant les polítiques i institucions progressivament per permetre que aquestes participessin plenament en la coordinació de les polítiques d'Ocupació de la UE.

Estratègia Europea d'Ocupació

El novembre de 1997, a la Cimera Europea de Luxemburg, es va acordar l'Estratègia Europea d'Ocupació (EEO) dotant de nous recursos i provisions el títol d'Ocupació del tractat originari de la UE. La finalitat d'aquesta ampliació era aconseguir una millora decisiva en els propers 5 anys. Un cop passats aquests anys, el 2002 es va realitzar una avaluació extensa de l'EEO identificant els principals desafiaments i qüestions a millorar en el futur. També es va posar èmfasi en la necessitat de renovar l'EEO amb la intenció d'adaptar-lo als objectius de creixement econòmic sostingut, de més i millor ocupació i de cohesió social cap al 2010, data en què es preveu elaborar un nou EEO.

L'EEO un component clau de l'estratègia de Lisboa.

En el Consell Europeu de Lisboa de març de 2002, la Unió Europea es va proposar un nou objectiu estratègic per la dècada següent: esdevenir l'economia més competitiva i dinàmica, basada en el coneixement del món, capaç de mantenir un creixement econòmic sostingut amb més i millors treballs i una major cohesió social.

L'estratègia va ser dissenyada per permetre a la Unió recobrar les condicions òptimes per a la plena ocupació i reforçar la cohesió cap al 2010. El Consell també va considerar que l'objectiu d'aquestes mesures havia de ser augmentar el nivell dels sous i augmentar el nombre d'ocupació de les dones fins arribar al 60% a la fi de l'any 2010.

El Consell Europeu d'Estocolm del març de 2001 havia afegit tres objectius més als inicials: la taxa d'ocupació general hauria de superar el 67%, el 57% per al col·lectiu de dones i el 50% per treballadors en edat madura cap al 2005. El Consell de Barcelona del març de 2002 confirmava que la plena ocupació era l'objectiu principal de la UE i feia una crida per a reforçar l'Estratègia d'Ocupació per tal de mantenir els objectius pactats en una UE ampliada.

La coordinació per l'assoliment de les polítiques d'ocupació a la UE

L'EEO ha estat designada com la eina principal per gestionar i assegurar la coordinació de les polítiques prioritàries a partir de les quals els estats membres de la UE puguin subscriure un acord comú en matèria d'ocupació.

En base al Tractat d'Amsterdam, en el Consell de Luxemburg de 1997, els caps d'estat i de govern van acordar en un document marc establir un conjunt d'objectius comuns per a les polítiques d'ocupació. Aquesta coordinació de les polítiques d'ocupació nacional s'havien de construir atenint-se a diversos components:

- Línies directrius d'ocupació: el Consell Europeu hauria d'acordar anualment unes línies directrius a partir de les quals s'establirien prioritats comunes en les polítiques d'ocupació.

- Plans d'actuació nacional: cada estat membre ha de dissenyar un Pla Nacional d'Actuació que descrigui com aquestes directrius seran aplicades en l'àmbit nacional.

- Informe d'ocupació conjunt: la Comissió i el Consell hauran d'examinar conjuntament cada Pla d'Acció Nacional i presentar un Informe d'Ocupació conjunt. La Comissió haurà de presentar una nova proposta per revisar les directrius d'Ocupació per a l'any vinent.

- Recomanacions: el Consell podrà decidir, amb una majoria qualificada, proposar recomanacions específiques per a un país amb la proposta pertinent de la Comissió.

D'aquesta manera el procés de Luxemburg lliura un programa anual que compren el balanç, supervisió, avaluació i reajustament de les polítiques d'ocupació dutes a terme.

El valor afegit d'un "mètode obert de coordinació ".

L'EEO inicia un nou mètode de treball a la UE, conegut amb el nom de "mètode obert de coordinació". Està basat en cinc punts clau: subsidiarietat, convergència, treball per objectius, supervisió nacional i un apropament integral a les problemàtiques generades.

- Subsidiarietat: el mètode estableix un equilibri entre la coordinació de la UE, en la definició d'objectius comuns i resultats, i les responsabilitats dels estats membres per decidir els continguts detallats de les accions a emprendre. La definició dels mitjans i les condicions a partir de les quals els programes i polítiques són implementades, són deixades en gran mesura als estats membres, que són els responsables de les seves polítiques d'ocupació en base als tractats de la UE.

- Convergència: l'estratègia s'esforça per aconseguir resultats d'ocupació comunament reconeguts per l'acció concertada, on cada membre contribueix a incrementar la mitjana d'ocupació. Aquest principi de convergència va ser elaborat en el Consell de Lisboa seguint els Consells segons els quals la plena ocupació era assumida com a objectiu estratègic de la UE.

- Treball per objectius: l'èxit de l'estratègia recau en la utilització d'un nombre concret de mesures, objectius i quotes de referència que permetin una supervisió i avaluació clara del progrés assolit. Aquests objectius estan basats en valors compartits entre tots els estats membres i cobreix qüestions que són considerades com a problemàtiques comunes.

El progrés cap a aquests objectius estan definits tant en termes d'indicadors quantitatius com qualitatius. Per mitjà de l'ús d'objectius i indicadors, el resultat de les polítiques poden esdevenir transparents i per tant obertes a l'opinió pública.

- Supervisió dels estats membres: els informes anuals ens adrecen a l'avaluació i comparació dels resultats obtinguts i a la identificació de les possibles millors pràctiques entre els estats membres. Aquesta situació crea un estat d'opinió que permet millorar la qualitat i efectivitat de les polítiques dutes a terme. L'intercanvi d'experiències i la pressió de l'aplicació dels resultats són les causes a partir de les quals es poden produir debats polítics i discutir l'efectivitat d'aquestes polítiques.

- Apropament integrat: les pautes d'ocupació no estan restringides només a polítiques actives de mercat de treball, estan associades també a polítiques socials, educatives, fiscals de la empresa i regionals. Les reformes estructurals no poden ser obtingudes per accions aïllades i disperses, requereixen una acció concertada i consensuada sobre les polítiques i mesures que s'han de dur a terme. Aquestes mesures han d'estar fetes a mida per adreçar-se a les diverses condicions i necessitats de cada país on s'apliquen.

Això suposa que el Procés de Luxemburg no pertany als ministeris de treball i ocupació de cada estat membre, però demana d'aquests governs compromisos mitjançant comissions polítiques així com la implicació d'organitzacions o grups de persones afectades.

Finalment des d'aquest enllaç pots accedir al programa EURES que ha estat finançat mitjançant els fons destinats a l'EEO.