| |
|
La política social i d'ocupació
és tractada per la Constitució en
tres apartats diferents: en la Part I, relativa,
entre d'altres qüestions, als objectius,
els valors i les competències de la Unió;
en la Part II que conté la Carta dels Drets
Fonamentals de la UE; i en la Part III, referent
a les polítiques i funcionament de la Unió.
La primera menció en la Constitució
europea als aspectes socials la trobem en els
articles [I-2]
i [I-3]
de la Part I que enumeren com a valors i objectius
de la Unió els següents: combatre
l'exclusió social i la discriminació,
fomentar la justícia i la protecció
socials, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat
entre les generacions i la protecció dels
drets dels infants, i implementar una economia
social de mercat altament competitiva que tendeixi
a la plena ocupació i el progrés
social. La referència a la plena ocupació
és una novetat important del text constitucional.
Més endavant [l'article
I-48] reconeix els interlocutors socials com
a interlocutors vàlids per al diàleg
social.
Pel que fa al tipus de competències que
la Constitució atribueix a la Unió
en matèria social, es reafirma la situació
actual:
- Política social: àmbit de competència
compartida entre la UE i els estats membres (article
I-14)
- Política d'ocupació: la Unió
tindrà competència per coordinar
les polítiques d'ocupació dels estats
membres (article I-15)
La Part II conté la Carta dels Drets Fonamentals
de la UE tot dotant-la de caràcter jurídicament
vinculant. El Títol IV de la Carta (articles
II-87 a II-98), dedicat a la solidaritat, recull
els drets socials i laborals dels ciutadans com
ara: el dret a la informació i consulta
dels treballadors, a la negociació i acció
col·lectiva, a l'accés als serveis
de col·locació, a la protecció
en cas d'acomiadament improcedent, a unes condicions
de treball justes i equitatives, a les prestacions
de la seguretat social i als serveis socials;
també es prohibeix el treball infantil
i es garanteix la protecció dels joves
en el treball, de la família i la conciliació
de la vida familiar i professional.
En la Part III no hi ha hagut modificacions destacables
en quant a les competències que s'atribueixen
a la Unió en matèria de política
social i d'ocupació. No obstant això,
com a novetat, s'introdueixen unes disposicions
d'aplicació general a totes les polítiques,
entre les quals es troben diferents qüestions
socials: la UE tractarà d'eliminar les
desigualtats entre la dona i l'home i de promoure
la seva igualtat [article
III-116], tindrà en compte les exigències
relacionades amb la promoció d'un nivell
d'ocupació elevat, la garantia d'una protecció
social adequada i la lluita contra l'exclusió
social [article
III-117] i tractarà de lluitar contra
tota discriminació per raó de sexe,
raça o origen ètnic, religió
o conviccions, discapacitat, edat o orientació
sexual [article
III-118].
Les bases jurídiques concretes de la política
social i d'ocupació es troben en els articles
següents:
- Lliure circulació de treballadors (en
el marc del mercat interior): articles III-133
a III-135
- Seguretat social: article III-136.
- Ocupació: articles III-203 a III-208.
- Política social (inclòs el Fons
Social Europeu): articles III-209 a III-219
Pel que fa al procediment per a la presa de decisions
en aquestes matèries, només s'han
modificat alguns casos puntals com ara l'àmbit
de la seguretat social (abans les decisions es
prenien per codecisió però amb unanimitat
del Consell i la Constitució estableix
que es prendran pel procediment ordinari, si bé,
en el cas que algun estat membre consideri que
una llei o llei marc europea perjudiqui aspectes
fonamentals del seu sistema de seguretat social
podrà sol·licitar que l'assumpte
es remeti al Consell Europeu, el qual podrà
retornar el projecte al Consell o demanar a la
Comissió que presenti una nova proposta).
>tornar al butlletí
|
