Segons la Convenció sobre els drets de l'infant adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides de l'any 1989, s'entén per infant tot ésser humà menor de 18 anys, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit la majoria d'edat abans.

Segons la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció: s'entén per infant tota persona menor de 12 anys i per adolescent tota persona amb una edat compresa entre els 12 anys i la majoria d'edat establerta per la llei.

Des del punt de vista biològic, la infància es pot entendre com un període determinat de la vida d'un nen o nena, mesurable per un interval d'edat que abraça des del naixement fins a la pubertat, en la qual es produeixen importants canvis biofisiològics.

El segle XX va ser designat com el segle dels infants perquè s'ha contribuït a fer que hi hagi un interès creixent vers els nens, cap a la seva protecció per part de les col·lectivitats, amb competència i capacitat per a manifestar-se. La Declaració de Ginebra (1923), la Carta de la infància (1942), la Declaració universal dels drets dels infants (1959) són clars exemples de com s'ha incidit en aquesta protecció i en la millora de la qualitat de vida de la infantesa.

A la primera dècada del segle XX els estats incorporen en les seves legislacions un conjunt de lleis de protecció i regulació de la infància. A l'estat espanyol, seguint el corrent proteccionista i de beneficència, es promulga la Llei de protecció a la infància al 1904. Tot i que durant l'etapa franquista es vulneren els drets fonamentals de la persona, especialment dels infants, a la fi de la dictadura i amb l'aprovació de la Constitució espanyola novament es recupera el reconeixement de la igualtat de les persones davant la llei, assegurant-se, els poders públics de la protecció integral dels fills, iguals davant la llei amb independència de la filiació i de l'estat civil de la mare.

Amb l'arribada de la democràcia, tant en les administracions autonòmiques com en les locals i comarcals, es despleguen programes, serveis i accions educatives complementàries que ajuden a millorar les condicions de vida dels infants i dels joves.

Actualment, l'atenció als infants i adolescents es desenvolupa en diversos àmbits com ara el sanitari, l'escolar, el judicial... i en cadascun d'aquests àmbits hi ha establerts uns circuits administratius que permeten l'entrada de l'infant o adolescent en la xarxa d'atenció per tal de poder rebre la prestació dels serveis o bé la utilització d'un recurs concret. En el cas dels serveis socials, la xarxa d'atenció s'anomena Sistema català de serveis socials, desplegat en el Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre.

L'atenció i la promoció del benestar de la infància i l'adolescència constitueix una de les àrees d'actuació del Sistema català de serveis socials que es fixa com a objectiu contribuir al ple desenvolupament personal dels infants i adolescents, especialment en els casos en què els entorns sociofamiliar i comunitari tinguin un alt risc social.
L'article 7 de l'esmentat Decret estableix el dret que tota persona té d'accedir als serveis socials d'atenció primària i als serveis socials especialitzats. Els serveis socials d'atenció primària constitueixen el primer punt d'accés a la Xarxa de Serveis Socials i el més proper a l'usuari. Estan constituïts per equips multiprofessionals, els quals duen a terme funcions d'informació, orientació i assessorament, de treball social comunitari i de detecció i prevenció, i també formulen propostes de derivació als serveis especialitzats.

Els serveis socials especialitzats constitueixen el nivell d'actuació específica al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i la rehabilitació dels dèficits socials de les persones caracteritzades per la singularitat de les seves necessitats.

És des dels equips bàsics d'atenció primària (EBASP), que s'inicien els processos d'intervenció en les situacions de risc social, i quan els professionals de l'àrea bàsica no aconsegueixen assolir els objectius que es fixen en la resolució d'un cas és quan el deriven al servei especialitzat o equip d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA) corresponent a la zona. Aquesta derivació dels EBASP als EAIA es produeix en les situacions següents:

a) Quan la família es nega a col·laborar amb el servei social d'atenció primària, no deixant intervenir els professionals i existint una greu situació per a l'infant.
b) Quan es considera necessari cercar un recurs alternatiu al nucli parental.
c) Sempre que els infants pateixin maltractaments de qualsevol tipus.
d) Quan la complexitat o la gravetat de la situació familiar superi o desbordi les possibilitats d'intervenció o avaluació del servei social d'atenció primària i coincideixin diversos indicadors de risc o un de sol de forma molt intensa.

Dins l'àmbit de la infància i l'adolescència, els serveis socials d'atenció primària han de prestar, com a mínim, els serveis de centres oberts per a infants i adolescents i els serveis socials d'atenció especialitzada han de prestar els següents serveis:
- Serveis d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA)
- Serveis de centres residencials
- Llars funcionals
- Pisos assistits per a joves de 16 a 18 anys
- Serveis d'integració familiar

El sistema de protecció a la infància i a l'adolescència (SPIA) està format bàsicament pels serveis socials d'atenció primària, els EAIA, la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) com a entitat pública competent en matèria de protecció i tutela de menors i l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) com a organisme autònom competent en matèria d'acolliments familiars i adopcions a Catalunya, que és lorganisme competent en matèria d'acolliments i adopcions d'infants desemparats amb família aliena. Ha d'assumir la gestió de la tramitació dels acolliments simples en família aliena i les adopcions internacionals, sempre i quan, no existeixi entitat col.laboradora d'adopció internacional ECAI.

A Catalunya s'han constituit diverses associacions de famílies adoptives que tenen com a nexe en comú el fet de l'adopció. Aquestes associacions donen suport i recolzament a les famílies que s'hi adrecen, organitzen també activitats culturals i d'oci.

Mitjançant el Decret 93/2000 es va crear la Secretaria de la Família amb l'objectiu d'elaborar les directrius i la programació d'actuacions en matèria de suport a les famílies, i també, dirigir i gestionar els programes i actuacions destinats al suport a les famílies i ser un punt de referència en aquesta matèria.

Una de les actuacions més rellevant va ser la posada en marxa durant l'any 2001 de l'Observatori de la Infància i de l'Adolescència de Catalunya, adscrit a la Secretaria de la Família després de la seva creació el novembre de l'any 2000. L'Observatori és un òrgan amb participació externa que té com a missió assessorar el Govern en l'àmbit de la infància i de l'adolescència.

Una altra actuació molt destacada va ser l'elaboració del Pla integral de suport a la infància i a l'adolescència de Catalunya, que es va presentar al Parlament de Catalunya el dia 31 d'octubre de 2001. Durant aquest any es va fer el seguiment dels programes en curs recollits en els àmbits del Pla i es varen planificar i posar en marxa els nous programes, amb una temporització de 3 anys, del 2002 al 2004.

Els àmbits d'intervenció del Pla són els següents:

1) Els drets dels infants, el seu coneixement i la seva divulgació
2) Creixement i desenvolupament: primera infància
3) Creixement i desenvolupament
4) Salut i prevenció
5) Integració i solidaritat
6) Risc social
7) Atenció institucional dels infants en risc social
8) Participació
9) Lleure i cultura
10) Polítiques d'infància i adolescència locals i comarcals
11) Accions complementàries als programes i actuacions