La Convenció sobre els drets de l'infant adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides de l'any 1989 i ratificada per Espanya el 30 de novembre de 1990, va marcar un canvi important en matèria de protecció de menors, atesos els seus principis inspiradors, basats en un major coneixement del paper d'aquells en la societat i així mateix dels seus drets, que han estat recollits per la major part de les legislacions modernes.

Les transformacions de la societat moderna han operat un canvi en l'estatus dels menors, de manera que s'ha anat passant de la consideració del nen com a objecte de protecció, a la de subjecte de drets i titular d'una capacitat àmplia d'exercir-los, de manera que cal interpretar les limitacions.

Aquestes transformacions han determinat una evolució i una reestructuració de les normes que regulen la protecció a la infància. Això es fa palès en la normativa catalana. Tal com estableix l'article 9.28 de l'Estatut d'Autonomia "la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre les matèries següents: institucions públiques de protecció i tutela de menors, respectant en tot cas la legislació civil, penal i penitenciària". I en el desenvolupament d'aquesta competència, i segons el que disposa l'article 25.2 de l'Estatut d'Autonomia han estat promulgades quatre lleis relatives a aquesta competència:
- Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors
- Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció
- Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i adolescents i de modificació de la Llei 37/1991
- Llei 8/2002, de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, i de regulació de l'atenció especial als adolescents amb conductes d'alt risc social

L'atenció als infants i adolescents es desenvolupa en diversos àmbits com ara el sanitari, l'escolar, el judicial... i en cadascun d'aquests àmbits hi ha establerts uns circuits administratius que permeten l'entrada de l'infant o adolescent en la xarxa d'atenció per tal de poder rebre la prestació dels serveis o bé la utilització d'un recurs concret. En el cas dels serveis socials, la xarxa d'atenció s'anomena Sistema català de serveis socials, desplegat en el Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre.

L'atenció i la promoció del benestar de la infància i l'adolescència constitueix una de les àrees d'actuació del Sistema català de serveis socials que es fixa com a objectiu contribuir al ple desenvolupament personal dels infants i adolescents, especialment en els casos en què els entorns sociofamiliars i comunitari tinguin un alt risc social.
L'article 7 de l'esmentat Decret estableix el dret que tota persona té d'accedir als serveis socials d'atenció primària i als serveis socials especialitzats. Els serveis socials d'atenció primària constitueixen el primer punt d'accés a la Xarxa de Serveis Socials i el més proper a l'usuari. Estan constituïts per equips multiprofessionals, els quals duen a terme funcions d'informació, orientació i assessorament, de treball social comunitari i de detecció i prevenció, i també formulen propostes de derivació als serveis especialitzats.

Els serveis socials especialitzats constitueixen el nivell d'actuació específica al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i la rehabilitació dels dèficits socials de les persones caracteritzades per la singularitat de les seves necessitats.

És des dels equips bàsics d'atenció primària (EBASP), que s'inicien els processos d'intervenció en les situacions de risc social, i quan els professionals de l'àrea bàsica no aconsegueixen assolir els objectius que es fixen en la resolució d'un cas és quan el deriven al servei especialitzat o equip d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA) corresponent a la zona. Aquesta derivació dels EBASP als EAIA es produeix en les situacions següents:

a) Quan la família es nega a col·laborar amb el servei social d'atenció primària, no deixant intervenir els professionals i existint una greu situació per a l'infant.
b) Quan es considera necessari cercar un recurs alternatiu al nucli parental.
c) Sempre que els infants pateixin maltractaments de qualsevol tipus.
d) Quan la complexitat o la gravetat de la situació familiar superi o desbordi les possibilitats d'intervenció o avaluació del servei social d'atenció primària i coincideixin diversos indicadors de risc o un de sol de forma molt intensa.

Dins l'àmbit de la infància i l'adolescència, els serveis socials d'atenció primària han de prestar, com a mínim, els serveis de centres oberts per a infants i adolescents i els serveis socials d'atenció especialitzada han de prestar els següents serveis:
- Serveis de centres residencials
- Pisos assistits per a joves de 16 a 18 anys
- Serveis d'integració familiar

El sistema de protecció a la infància i a l'adolescència està format bàsicament pels serveis socials d'atenció primària, els EAIA, la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència com a entitat pública competent en matèria de protecció i tutela de menors i l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) com a organisme autònom competent en matèria d'acolliments familiars i adopcions a Catalunya, que és l'organisme competent en matèria d'acolliments i adopcions infants desemparats amb família aliena. Ha d'assumir la gestió de la tramitació dels acolliments simples en família aliena i les adopcions internacionals, sempre i quan, no existeixi entitat col·laboradora d'adopció internacional ECAI.

A Catalunya s'han constituït diverses associacions de famílies adoptives que tenen com a nexe en comú el fet de l'adopció. Aquestes associacions donen suport i recolzament a les famílies que s'hi adrecen, organitzen també activitats culturals i d'oci.