La política d'integració que fa la Generalitat neix de la resposta que en la dècada dels noranta va donar de l'Administració autonòmica a les demandes de la societat civil. Aquestes respostes van coincidir amb la necessitat de desenvolupar polítiques transversals o horitzontals, i garantir que els immigrants tinguessin accés als mateixos serveis i recursos que la resta de ciutadans, i per tant, no crear-ne d'específics, si no era especialment necessari.

El 28 de setembre de 1993 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla interdepartamental d'immigració, i va crear la Comissió Interdepartamental d'Immigració i uns 40 programes a dur a terme per deu departaments de la Generalitat. També es creava un Consell Assessor d'Immigració.

A partir d'aquest moment, Catalunya inicià una política d'integració dels immigrants amb un caràcter global, participatiu i, sobretot, igualitari, amb el foment de la integració dels immigrants des d'un punt de vista de normalitat, facilitant el seu accés als serveis i recursos amb les mateixes condicions que la resta de ciutadans. Actualment estem ja en una etapa de consolidació i creixement d'aquesta política immigratòria. El Govern de la Generalitat ha creat una Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament de la Presidència, i s'ha aprovat un nou Pla Interdepartamental d'immigració per al període 2001-2004.

Atès que en tota política d'integració hi ha dues etapes: la que cerca estendre l'accés als béns públics (habitatge, educació, treball, sanitat...) i l'etapa més centrada en la coexistència entre immigrants i la resta de ciutadans un cop que l'accés està assegurat, el model d'integració que volem té una doble perspectiva: la individual i la comunitària.

La perspectiva individual comporta assegurar l'atenció i els drets bàsics, sobretot per a aquells amb més dificultats. D'altra banda, en la perspectiva comunitària, hi tenen un paper decisiu les administracions locals i comarcals. En tractar-se d'un fenomen global, cal seguir un model d'intervenció basat en la integralitat, la participació, el consens, i la coordinació en cada territori. Això és el que es pretén amb els plans comarcals d'integració dels immigrants que s'estan duent a terme. Cadascun dels plans comarcals suposa la signatura d'un conveni de col·laboració entre el Departament de Benestar i Família, el Consell Comarcal i els municipis de més de 20.000 habitants de la comarca, en què s'acorda treballar de manera coordinada per desenvolupar aquest Pla comarcal d'integració dels immigrants. Durant l'any 2001 es van desenvolupar les actuacions següents:

- Pla comarcal d'integració dels immigrants del Montsià
- Pla comarcal d'integració dels immigrants del Bages
- Pla comarcal d'integració dels immigrants de la Selva
- Pla comarcal d'integració dels immigrants del Garraf
- Pla comarcal d'integració dels immigrants de la Garrotxa
- Pla comarcal d'integració dels immigrants del Pla de l'Estany
- Pla comarcal d'integració dels immigrants del Pla d'Urgell
- Pla comarcal d'integració dels immigrants de la Conca de Barberà
- Pla comarcal d'integració dels immigrants de l'Alt Empordà
- Pla comarcal d'integració dels immigrants de la Segarra
- Pla comarcal d'integració dels immigrants del Baix Camp
- Pla comarcal d'integració dels immigrants del Vallès Oriental
- Pla Comarcal d'integració dels immigrants del Baix Ebre (1a. part) (2a. part)
- Pla comarcal d'integració dels immigrants del Baix Empordà
- Pla comarcal d'integració dels immigrants de l'Alt Camp
- Pla comarcal d'integració dels immigrants d'Osona
- Pla comarcal d'integració dels immigrants de l'Alt Penedès

La realitat de Catalunya obliga a fer que aquesta integralitat també sigui efectiva entre les diferents administracions i la important xarxa associativa, cadascú amb les seves competències i responsabilitats, però treballant conjuntament.

Al Departament de Benestar i Família li correspon la competència de promoure la integració social dels immigrants. Aquesta política se centra en 5 eixos que es concreten en 19 programes que el Departament de Benestar i Família té en la proposta de Pla interdepartamental d'immigració 2001-2004.

Els 5 eixos en els quals es basa la política de promoció de la integració social dels immigrants són els següents:

Eix 1. L'acollida:

L'acollida es concreta en quatre objectius:

a) Garantir l'accés dels immigrants estrangers amb igualtat de condicions que la resta de ciutadans i d'una manera normalitzada al conjunt de serveis i recursos socials i formatius, tant propis del departament com de la resta del Sistema català de serveis socials.

b) Promoure mesures d'informació, orientació i acollida a escala local.

c) Garantir l'accés a l'allotjament, tant en una primera fase com a l'habitatge privat de lloguer com a l'habitatge públic.

d) Promoure el reagrupament familiar.

Eix 2. La formació:

La formació es concreta en tres objectius:

a) Formació dels professionals de serveis socials, de formació d'adults i de noves professions relacionades amb la interculturalitat (mediadors interculturals).

b) Formació dels immigrants estrangers a través dels centres i les aules de formació d'adults.

c) Informació de la població en general sobre la realitat de la immigració.

Eix 3. La sensibilització i el foment de la participació:

Aquest eix es concreta en cinc objectius:

a) Promoure el coneixement mutu en l'àmbit escolar.

b) El foment de les entitats de col·lectius d'immigrants i de les que actuen en l'àmbit de la immigració.

c) Promoure la participació de les entitats.

d) Promoure el coneixement mutu en els barris.

e) Promoure una imatge positiva dels immigrants en els mitjans de comunicació.

Eix 4. La coordinació interinstitucional:

La coordinació es concreta en dos objectius:

a) Promoció de la coordinació de tots els agents en un territori.

b) Promoció de la coordinació amb les administracions locals.

Eix 5. - El coneixement del fet migratori:

Aquesta mesura es concreta amb un objectiu:

a) Millorar el coneixement de la realitat de la immigració i dels seu grau d'integració.

Totes les forces polítiques i socials estan d'acord en el fet que la finalitat principal de la política d'immigració ha de ser la integració dels immigrants. L'èxit d'aquesta integració no depèn, però, només de les polítiques públiques que es portin a terme, sinó que també està condicionada, i de manera decisiva, per les oportunitats de treball, i per les expectatives de mobilitat social ascendent que l'estructura econòmica de la societat receptora els ofereix.

En el cas de la immigració, el sol fet d'haver de marxar del lloc d'origen i adaptar-se a una nova realitat comporta dificultats, i, a aquestes, s'hi han d'afegir les dificultats d'idioma i les diferències culturals i socials entre els nouvinguts i els residents en un territori. Segurament hi haurà un cert nombre de persones que no trobaran el seu lloc en la nova societat, i això generarà problemes d'adaptació. És per això que s'han de posar en marxa tots els esforços perquè aquestes inadaptacions siguin al menys nombroses i traumàtiques possibles.

El fenomen de la immigració s'ha d'acceptar com un fet absolutament normal. A fi de comptes, és producte del desenvolupament econòmic i del nivell de vida que hem aconseguit en aquests darrers anys que ha convertit la nostra societat en un entorn desitjat per altres persones.