La Direcció General de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya té encomanades les funcions següents:

1. Establir les directrius que han de regir l'adjudicació d'habitatges de promoció pública i de protecció pública i de protecció oficial de règim general o de règim especial i fer-les efectives.

2. Dirigir i coordinar programes d'intervenció i inserció social d'aplicació a comunitats, barris i col·lectius socials.

Al Servei d'Habitatge social li correspon la coordinació en matèria d'habitatge social amb institucions, entitats i altres administracions públiques en l'àmbit de les competències de la Direcció General; la proposta tècnica d'elaboració de normativa; la tramitació i la gestió del règim sancionador dels habitatges de promoció pública; la tramitació administrativa de l'adjudicació dels habitatges de promoció pública gestionats i construïts mitjançant la intervenció de la Generalitat de Catalunya; la tramitació i la gestió d'ajuts personalitzats en matèria d'habitatge, en diferents modalitats, en l'àmbit de competències del Departament de Benestar i Família.

De les funcions encomenades al Servei d'Habitatge social es desprenen les següents actuacions:

- Adjudicació d'habitatges de protecció oficial promoguts per la Generalitat de Catalunya
- Adjudicació d'habitatges de promoció pública de les promocions finalistes
- Adjudicació d'habitatges de promoció pública no finalistes en segones i posteriors adjudicacions
- Ajuts personalitzats a l'allotjament
- Borsa d'Habitatge Social
- Tramitació de procediments sancionadors en habitatges de promoció pública
- Subvencions a l'allotjament

El Servei de Plans i Programes s'encarrega de dirigir i coordinar programes d'intervenció i inserció social d'aplicació a comunitats, barris i col·lectius a través d'una sèrie d'actuacions:

- Plans de desenvolupament comunitari
- Projecte ÒMNIA
- Programa d'atenció a la comunitat gitana
- Programa Aprendre a Aprendre

L'any 1995, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla de lluita contra la pobresa i l'exclusió social. L'any 1997, dins les línies d'actuació d'aquest pla, la Direcció General de Serveis Comunitaris va iniciar els Plans de Desenvolupament Comunitari a diversos barris de Catalunya.

El manteniment de l'estat del benestar ha fet que, en els darrers anys, les polítiques dels governs s'hagin de basar en criteris de sostenibilitat per tal de poder optimitzar els recursos destinats a temes socials. El desenvolupament comunitari és una resposta a aquesta nova orientació a l'estat del benestar perquè permet garantir aquesta sostenibilitat i alhora promou la coresponsabilitat entre les administracions i els agents socials.

Un dels efectes socials de la globalització de l'economia en la societat actual és la separació entre grups de persones d'un mateix país o entre ciutadans d'un mateix municipi. Aquest distanciament provoca en molts casos una fractura social: les exclusions.

És per això que a escala internacional (França i Canadà, entre altres països) s'està desenvolupant iniciatives que permeten definir un nou model de lluita contra l'exclusió social.

A Catalunya, l'opció estratègica a favor de la inclusió social és el desenvolupament comunitari basat en els eixos següents:

- La necessitat de donar respostes globals als problemes que genera l'exclusió, i també la coordinació de les intervencions de les administracions públiques (Generalitat i Ajuntaments) i de la societat civil.

- Els barris, districtes i municipis són els territoris preferents d'intervenció, ja que la seva configuració, dimensió i estructura possibiliten les relacions de proximitat amb els ciutadans.

- L'elaboració d'un diagnòstic comunitari i participatiu que analitza la realitat social del territori i detecta les necessitats objecte d'actuació. A partir d'aquests resultats s'implementen programes i projectes socials, previ consens dels agents socials implicats.

- La revitalització del territori a través d'actuacions en diversos àmbits: urbà, cultural, de desenvolupament econòmic, d'inserció, de serveis, etc.

- El partenariat públic i privat que facilita la participació dels ciutadans com a subjectes i no com a objectes de les polítiques socials. Així es potencia la gestió i la cogestió de programes per part de les mateixes entitats del territori on s'actua.

- En els plans de desenvolupament comunitari intervenen tècnics de les administracions (autonòmica i local) i persones voluntàries de les associacions de veïns, del teixit associatiu del barri, així com veïns i veïnes a nivell personal. Des del Pla es cotracta, també, un tècnic o un equip comunitari (format per dos o tres tècnics) per coordinar cadascun dels PDC.

El projecte ÒMNIA va néixer l'any 1999 per iniciativa conjunta del Departament de Benestar i Família i el Comissionat per a la Societat de la Informació per donar resposta a una demanda social basada en la necessitat d'accedir a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com a mesura per prevenir i combatre l'exclusió social i laboral.

Des de 1999 fins avui l'ÒMNIA ha crescut (de 43 a 111 punts) i ha esdevingut un èxit. Els factors que han determinat aquest èxit han estat els següents:

- El criteri de proximitat del projecte a la població, que ha permès que la gestió dels punts ÒMNIA la duguin a terme entitats fortament arrelades al territori, coneixedores de la seva realitat i de les problemàtiques socials de l'entorn.

- La diversitat de les entitats col·laboradores, que han adaptat els criteris i els principis del projecte a la seva idiosincràsia.

- L'aposta clara i valenta que va suposar l'inici del projecte de forma simultània a 43 punts repartits per la geografia catalana i que enguany arribarà als 111 punts incloent-hi centres de formació d'adults i centres penitenciaris.

- La definició de les tres línies d'actuació del projecte (la inserció sociolaboral, la formació i l'ús comunitari), que donen resposta integral a les necessitats formatives, d'inserció sociolaboral i de creació de xarxes ciutadanes a tota la població i potencien la seva participació i coresponsabilitat en les dinàmiques de millora del territori.

- La determinació de dotar el projecte d'un organigrama de gestió on treballen conjuntament el Departament de Benestar i Família, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i cinc entitats col·laboradores: Fundació FIAS (Grup CIREM), Fundació Pere Tarrés, Fundació Catalana de l'Esplai, Associació per a Joves TEB i la FAVIBC (Federació d'Associacions de Veïns d'Habitatge Social de Catalunya). Aquest treball conjunt ha permès aportar l'ÒMNIA el coneixement i l'experiència necessaris en àmbits referents al voluntariat, la inserció sociolaboral, la relació amb entitats sense afany de lucre, la vida associativa, la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació al conjunt de ciutadans.

Des del 1989, el Departament de Benestar i Família està desenvolupant el Programa d'atenció i promoció del comunitat gitana a Catalunya.

A partir de la detecció d'una part important de població gitana que vivia en greus situacions de pobresa, expressada majoritàriament en l'existència d'assentaments barraquistes, s'ha fet un seguit d'intervencions que han aconseguit dotar d'uns mínims a la població que ha estat beneficiària d'aquests programes. Aquest seguit d'intervencions fan que, actualment, la situació del poble gitano a Catalunya sigui ben diferent a la que vivia fa uns anys.

Avui, la majoria de les persones d'aquesta ètnia viuen en condicions normalitzades: mantenen activitats laborals, els infants estan escolaritzats i conviuen en barris amb la resta de la població.

El Programa Aprendre a Aprendre és un servei d'orientació sociolaboral que té com a objectiu principal la capacitació de les persones per a ser autònomes i eficaces en la recerca activa de feina i en la seva incorporació sociolaboral. S'entén per autonomia la capacitat de gestionar efectivament la realitat personal, familiar, social i cultural en què està immersa la persona.