Catalunya té una llarga tradició associativa i de voluntariat. Una llarga tradició de compromís col·lectiu sobre problemes públics, que ha quedat reflectida al llarg de la seva història en multitud d'ocasions, i que ha permès, entre altres coses, salvaguardar els trets d'identitat en èpoques difícils, mantenir viva una tradició pedagògica o impulsar un important moviment d'entitats no lucratives proveïdores de serveis i de promoció de la dinamització comunitària.
En el present, el moviment associatiu i de voluntariat impulsa i fa créixer cada cop més la preocupació pel bé comú i el treball amb i per les persones per mitjà dels milers d'organitzacions i de ciutadans existents que amb la seva acció voluntària ofereixen respostes i articulen inquietuds en els àmbits social, ambiental, cultural, de cooperació internacional, de participació ciutadana i civisme, de promoció i defensa de col·lectius, d'emergència i socors, de desenvolupament econòmic, del lleure, de la pau i els drets humans i d'altres.
El moviment associatiu és una realitat que procura donar resposta a les necessitats socials i a desenvolupar el civisme i els valors solidaris, perquè en les seves múltiples facetes, el voluntariat tant presta serveis a les persones i col·lectius que més ho necessiten com fa possible la capacitat d'organització autònoma dels ciutadans per donar resposta efectiva a les seves pròpies necessitats i inquietuds.
Els principis que sustenten les actuacions de l'Administració pública de Catalunya cap al voluntariat es basen en el desenvolupament del voluntariat en el marc de les polítiques de benestar social i de promoció ciutadana en diversos sectors. Així, doncs, es pot considerar que el voluntariat és un eix transversal de govern, i per això Catalunya s'ha dotat d'instruments específics per a la seva promoció, entesa com una actuació central en si mateixa i donant-li un caire d'interdepartamentalitat.
Els objectius i els principis que s'han marcat des de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de l'Institut Català del Voluntariat, respecte el voluntariat estan definits a la Llei 25/1991, de creació d'aquest Institut.
L'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), basa la seva actuació en l'enfortiment del teixit associatiu, a través del treball conjunt amb les entitats, per a promocionar i dinamitzar la realitat del voluntariat i fer-la avançat en qualitat.
L'INCAVOL treballa per a la promoció del voluntariat en quatre línies:
1. El foment i la promoció del voluntariat
2. L'assessorament i el suport a les entitats de voluntariat
3. La formació del voluntariat
4. La informació i la comunicació
MARC LEGAL
El reconeixement social del voluntariat i la consolidació de les estructures organitzatives de les associacions passen per la creació d'un marc legal favorable.
A la Llei 26/85, de serveis socials, es postula que l'Administració competent en serveis socials ha de fomentar les formes de solidaritat mitjançant la col·laboració del voluntariat.
L'any 1991, es crea l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), el qual dota d'instruments específics d'intervenció en el camp del voluntariat. Sense ser una llei de voluntariat, sí que estableix algunes qüestions bàsiques com la definició de persona voluntària i d'entitat de voluntariat.
Finalment, amb la creació de la Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions, s'estableix un marc legal pròpiament català per a les associacions i es constata l'existència d'una important intervenció de les associacions que, en diferents àmbits sectorials, porten a terme activitats d'interès públic o social, i per aquesta raó, es justifica plenament que els poders públics fomentin i donin suport a unes activitats que responen a l'expressió de valors com els de la solidaritat i el civisme, alhora que potencien la participació ciutadana i la capacitat de la societat per a donar resposta a les pròpies necessitats. Aquestes entitats o l'activitat que desenvolupen han estat objecte de regulació en diverses lleis, com per exemple, la de creació de l'Institut Català del Voluntariat.
A la Carta del Voluntariat de Catalunya, que no és un text legal sinó adoptat per unanimitat pel Parlament de Catalunya en la seva Resolució 98/V de 29 de maig de 1996, s'estableixen els drets i els deures de les persones voluntàries. La Carta va ser aprovada en el 1r Congrés Català del Voluntariat, el 29 d'octubre de 1995.
D'altra banda, en tots aquests àmbits, la Direcció General d'Acció Cívica també desenvolupa actuacions que tenen com a objectiu la sensibilització cívica i social i el desenvolupament i la potenciació del moviment associatiu i de voluntariat de Catalunya.