Educar en els valors Abril de 2002 Joan Zapatero Ballesteros Sembla una paradoxa el fet de parlar "d'educar en els valors", com si es sobreentengués que existeixen altres formes d'educar que no tenen els valors com últim propòsit. Malauradament hem de reconèixer que de vegades, no m'atreveixo a dir ara si moltes o poques, és així, perquè no és precisament aquesta la meta que pretenen aconseguir certs educadors i educadores quan comencen una tasca d'ensenyament. Cal reconèixer que la qüestió tampoc és tan fàcil com a simple vista pot semblar, perquè aquí entren en joc diferents formes de pensar a l'hora d'afrontar aquesta tasca. Vull manifestar de forma breu i concisa la meva postura davant aquest repte, per a mi sempre fascinant, com és fet "d'educar en els valors". Primer que tot, pel que respecta a"l'educand", considero que és fonamental i prioritari que rebi, i per tant té tot el dret a exigir-ho, una educació integral, entenent aquesta com la transmissió de tot allò que l'ajudi a créixer i madurar en tots els àmbits de la seva vida. Per una banda, si prenem l'enteniment com la base del coneixement, crec que s'ha de donar a tota persona en procés educatiu tot allò que el faci apte i l'ajudi a enfrontar-se a la vida en totes les facetes que aquesta té. Per exemple, coneixements científics, tècnics i humanístics per citar només aquests tres blocs com a resum de les màximes aptituds necessàries per afrontar la vida amb un cert grau d'efectivitat. Per una altra, i prenent en aquest cas la voluntat com a qualitat que ens empeny a obrar, tot educador i educadora han de tenir molt clar el deure de presentar u oferir a l'educand tots aquells valors que l'ajudin interiorment en el seu procés de creixement personal, a la vegada que l'impulsen a donar-se als demés de forma responsable i generosa. Només per citar alguns, la coherència, l'honradesa, la solidaritat, la sinceritat, la capacitat de perdonar i un llarg etc. En segon lloc, i pel que a l'educador respecta, penso que s'ha d'anar amb molta cura per tal d'evitar un perill que acostuma a ser molt general, no solament en l'àmbit de l'educació, sinó també en molts altres àmbits de la vida on pot arribar a existir, per la raó que sigui, algun tipus d'influència d'una persona sobre unes altres; es tracta del fet d'imposar per comptes d'oferir i d'ajudar a discernir, encaminat en certa manera a aconseguir que l'educand pugui quedar configurat el màxim possible a la meva manera de pensar i d'actuar; que faci seus els meus criteris i segueixi les meves actituds, si pot ser de forma cega, millor. No cal dir que això s'hauria d'anomenar manipulació per comptes d'educació amb el consegüent perjudici que a la curta o a la llarga comportarà per al noi i la noia (adolescent o jove) que és subjecte d'educació. Certament que educar al marge de la crítica resulta molt més fàcil, però és tremendament nociu. Per tant, un repte de tota educació que es vulgui tenir per autèntica ha de tenir com a finalitat per part de tot educador ajudar a aprofundir i a ser reflexius i reflexives, a fer us de la critica sana, etc., de manera que l'educand arribi a acceptar, fer seves, rebutjar o proposar quelcom diferent d'allò que l'ha estat presentat, però amb raons que mínimament convencin encara que no es comparteixin. Finalment hi ha un altre aspecte que no voldria deixar de tocar: es tracta del fet que no tots els valors són iguals ni tenen la mateixa importància per a la vida o en certs moments concrets. I això és quelcom que a l'educand se l'ha d'ajudar a descobrir, perquè sigui ell o ella qui davant d'una circumstància concreta o a nivell general de la vida decideixi quines prioritats cal adoptar-hi. Es tracta ni més ni menys que de l'escala de valors. Una escala de valors que, a l'hora de fer-la, no ha de tenir com a referent preferencial el bé personal o el màxim profit possible per a un mateix, perquè, segons en quins casos, podria entrar en conflicte amb un altre valor en "respecte als demés" entre d'altres. Per això a l'hora de parlar als educands de la necessitat de fer una escala de valors, se'ls hauria d'insistir de la necessitat d'armar-se ben fortament de tres virtuts fonamentals: sinceritat, honradesa i generositat, per tal d'evitar enganyar-se un mateix i perjudicar als altres. Com a última cosa només voldria dir ja que l'educació en els valors serà més efectiva quant més acompanyada vagi del propi exemple i testimoni personal, possiblement perquè a la millor és veritat aquella dita popular: "les paraules mouen, però els exemples arrosseguen". [Data de publicació: Abril de 2002] © Joan Zapatero Ballesteros, 2002