Mercè Porrera : El mot CATÒLICA per a nosaltres vol dir universal, ja que en els seus estatuts diu que la nostra missió és acollir la dona jove fora del seu àmbit familiar sense fer discriminació per raó de creences i/o pertinença a cultura, raça, classe social...

El mot INTERNACIONAL fa referència a la implantació de l'Associació a diversos continents i països.

Mercè Porrera: Pel que fa a Europa ens trobem a Suïssa (on va néixer), França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Àustria, Hongria, Polònia, i evidentment, a Espanya.
També ens trobem als països de l'Àfrica francòfona així com als països de l'Amèrica Central i del Sud, com ara Mèxic, Colòmbia, Uruguai, Argentina, Bolívia, Xile, Santo Domingo i Haití.

A cada país estem en ciutats diferents i es fan accions diverses en funció de les possibilitats reals de les juntes locals.

Mercè Porrera: Va començar a actuar allà els anys de la primera Guerra mundial, però no se'n guarden documents escrits. És la tradició oral que ho ha anat passant de boca a orella, amb l'objectiu d'ajudar a les joves alemanyes que estaven a les famílies benestants de la nostra ciutat com a institutrius.

Oficialment va començar a existir el 1953 amb l'objectiu fundacional i vigent encara de donar acolliment a les dones joves que es desplacen dels seu àmbit familiar per qualsevol circumstància i com a prevenció, ja que moltes queien, i encara hi cauen, en xarxes de prostitució.

Mercè Porrera: El funcionament de la nostra entitat en els diversos països on està implantada és totalment autònoma i es van sortint tant com poden, depenent, també, de la seva junta. La situació sociopolítica del moment també influeix en la presa de decisions de l'entitat.

La interacció es porta a terme durant l'Assemblea general que es celebra cada 5 anys, on es troben les delegades dels diferents països i després de reflexionar sobre un tema d'actualitat s'arriba a adoptar unes línies estratègiques molt generals que serviran per a tots els països.

Mercè Porrera: Ha canviat la procedència de les dones. Abans provenien del món rural i es dirigien al món industrial. Eren dones del mateix continent que es desplaçaven cap a països pròxims. Ara les migracions són extracomunitàries i amb situacions de vida molt més complexes. Al ser cada vegada més complexos els problemes i la procedència de les dones de cultures cada vegada més allunyades de la tradició judeo-cristiana, ha calgut un gran esforç per conèixer altres cultures, la seva peculiar forma de relacionar-se, els seus valors, per poder donar una resposta adient, per poder oferir un veritable ajut a la dona.

Un altre canvi significatiu s'ha detectat en el perfil del professional que atén directament la dona jove. Abans les persones que atenien eren totes voluntàries i ara, de mica en mica, es van introduint professionals en l'atenció directa i en la gestió de les entitats. Tot i la nova incorporació no podem oblidar-nos de les grans dosis de voluntarietat en el treball del dia a dia.

L'esperit és el mateix però les formes de treballar difereixen d'un país a un altres i d'una ciutat a una altre.

Mercè Porrera : Centrant-nos només a Barcelona, l'entitat disposa de tres eixos de treball: l'acolliment, l'allotjament i la formació, bàsicament.

Per acolliment entenem la primera connexió de la dona amb els nostres serveis, és la presa de contacte amb la seva problemàtica i l'intent de donar-li resposta. Les peticions són: treball, suport psicosocial, ajuda material, sostre, etc...
En aquest moment gestionem també un servei d'acolliment diürn de nois menors procedents del Nord d'Àfrica, amb l'objectiu d'oferir cobrir les necessitats bàsiques i cercar un recurs residencial per la seva integració a casa nostra, sempre que sigui possible.

L'allotjament, el concebim com un espai residencial d'emergència, més o menys curt, en el que la a la dona se li ofereix un sostre i tot el recolzament que li cal, per fer front una nova situació (canvi de país, canvi de vivenda, canvi de situació personal i/o familiar), ofert per un equip interdisciplinar (psicòleg, assistent social, educadores, inseridora laboral...)

La formació la veiem com un vehicle per a la inserció laboral d'aquelles persones amb més dificultats per accedir a un lloc de treball normalitzat

Mercè Porrera: La formació s'ofereix a joves de més de 16 anys amb especials dificultats d'inserció laboral, per poder aconseguir un lloc de treball a l'empresa normalitzada (joves "bordelines", amb fracàs escolar...)
La inserció que realitzem és de tota mena, en funció de les necessitats de les dones, la seva situació legal respecte a la legislació vigent, les peticions de les empreses...

Mercè Porrera: És un allotjament d'emergències i d'estades breus, d'acció educativa, en el que es cerca que la dona reflexioni i vegi clar quin camí ha de prendre. És com un parèntesi entre una situació x i una altre situació al màxim normalitzada.

Mercè Porrera: El servei d'allotjament és exclusivament femení, el servei d'inserció laboral és principalment femení, els cursos de formació ocupacional són mixtes, el Telèfon de la Infància, que gestionem nosaltres, és mixte i el servei d'orientació i mediació familiar és per a les famílies, per tant mixte.

Mercè Porrera: Els voluntaris són un important element de suport de cara als equips d'intervenció professional, ja que arriben allà on ells no poden i de vegades es realitzen accions de suport a les dones que sense la seva col·laboració no podríem realitzar.

Mercè Porrera : L'objectiu del Telèfon de la Infància és oferir als menors o als adults respecte a menors un punt d'informació, d'assessorament i d'orientació davant problemes o situacions d'emergència. Per tant, s'ofereix suport i contenció emocional, serveix per detectar situacions de risc en els menors, s'intenta educar als menors que truquen de manera inadequada i es deriven als serveis adients els casos que es valoren que els cal una altra mena d'intervenció, sempre amb estreta col·laboració amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

Al costat del Telèfon existeix un Servei d'Atenció Familiar (SOMIA) en el que es realitzen mediacions familiars quan els tècnics ho creuen convenient.