Entrevista a Francisco Villarrasa de la Fundació Engrunes
<<
 
5.- Com a empresa dedicada a la reinserció sòciolaboral explica'ns com es pot conjugar la rendibilitat empresarial amb les polítiques de reinserció laboral de persones en situació de risc o marginació social?		  
 


El cost afegit.

La Fundació Engrunes compta amb un personal que es troba en procés d'inserció i, per tant,
- No té els mateixos nivells de coneixements i productivitat propis del mercat ordinari.
- No té un coneixement d'ofici, experiència o grau d'aprenentatge que li permetin tenir un rendiment normalitzat.
- Si ha estat coneixedor de l'ofici, pot acusar la falta de pràctica per períodes, de vegades, dilatats.
- No té un ritme de treball equiparable al treballador normalitzat.
- Té un grau d'absentisme laboral superior al treballador normalitzat.
- Hi ha una falta de consciència sobre l'alt cost que representen les faltes d'assistència, molt més quan no es prioritzent les accions sancionadores.
- Costa molt fer entendre els valors de l'interès col·lectiu.
- La conseqüència és que es perden més hores que en les empreses ordinàries a les que cal afegir les d'assumptes personals, propis de la seva situació.

Es requereix la dedicació expressa d'un equip professional, que atengui les accions formatives, el suport i seguiment personal. Bàsicament està format pels encarregats i caps de grups (educadors - acompanyants), que atenen les tasques formatives en el treball, així com el seguiment dels objectius personals de cada treballador en inserció.
Si bé aquests professionals són també oficials i especialistes en el seu ofici, els seus costos mai queden compensats per la productivitat del seu treball. També es fa necessària la participació d'altres professionals de l'estructura de la Fundació Engrunes, tal com directius, tècnics, administratius i educadors socials.

Conjugar la rendibilitat empresarial amb la inserció Sociolaboral de persones en situació de risc o marginació social es possible gràcies a que es fa una bona gestió, a els sous que es cobren per part dels beneficiaris i dels professionals que estan per sota de lo que es paga en el mercat ordinari , però mai per sota de la legalitat vigent , per el sentit solidari dels professionals que treballen en Engrunes i per que la Fundació Engrunes es una entitat sense ànim de lucre i el objectiu a nivell econòmic es no tenir pèrdues i poder mantenir el llocs de treball d´inserció.

Dificultats / cost afegit, repercussió social de les empreses d'inserció

La incorporació de processos de recuperació d'hàbits laborals i socials en el procés productiu repercuteix negativament en la productivitat i incrementa els costos d'aquesta, principalment per manca de qualificació, (baix/no òptim/poc) ritme de treball per sota al del mercat, major índex d' absentisme laboral i incidències diverses; i a més requereix de la intervenció de professionals específics per atendre les diferents necessitats de suport i seguiment personal.

Que les empreses d'inserció assumeixin aquestes dificultats i aquest costos afegits, implica:

Un estalvi de recursos públics en tant que la persona beneficiària que normalitza la seva situació deixa d'utilitzar els serveis d'atenció especialitzat, de tenir ajudes directes a les persones, té menys despeses sanitàries, acostuma a tenir menor conflictivitat social per tant menor despesa d'ordre públic, etc.

Una aportació de recursos a la societat, de les persones beneficiàries, en concepte de SS, IRPF i com a consumidors

Per tot això les empreses d'inserció reivindiquem el desenvolupament de la normativa que ha de regular les Empreses d'Inserció i que incorpori les mesures necessàries per fer front a aquestes dificultats: ajudes a la contractació, clàusules socials en les contractacions públiques, etc.

  
  6.- Tradicionalment us heu dedicat principalment als sectors de la construcció amb el manteniment i rehabilitació de habitatges, el medi ambient amb la gestió dels punts verds, dels residus mínims i la recollida de vehicles fora de servei. Hi ha alguna raó que justifiqui el fet que hagueu optat per dedicar-vos a aquests sectors? Heu provat d'intervenir en altres sectors, quins i per què?  
 


Els sectors de activitat als que ens hem dedicat han estat el que hem pogut aconseguir u/o obtenir.

  
  7.- Des de la societat civil i fent-se ressò d'aquesta, també des de l'administració pública, sentim parlar molt sovint de la necessitat de canviar un model de comportament social i econòmic que aboca a la marginació a un col·lectiu de persones cada cop més important, gent gran que es queda a l'atur, joves pertanyents a entorns socials desestructurats, persones amb problemàtiques derivades de malalties mentals, etc. Creieu que la vostra organització podria ser un model vàlid per tal que altres persones amb vocació social i empresarial a la vegada poguessin tirar endavant un projecte empresarial solidari? Quins consells podríeu donar-los?  
 
Si: Posar els seus coneixements als serveis dels mes desfavorits, posar el seu Treball al servei dels mes desafavorits. Treballar conjuntament amb persones excluïdes, on no puguis arribar tu sól jo t'ajudaré a arribar-hi,
Accepta una empresa amb escala de salaris de l'1 al 3. El treball es la millor eina per la Inserció Sociolaboral. El treball solidari es la millor eina per convèncer a la societat i a les administracions que hi ha un altre model que pot funcionar si tots hi posem el coll.

 
 


8.- Ens imaginem que el procés d'integració sòciolaboral de persones que estan en situació de risc o marginació social no deu ser fàcil, ens podries explicar com viviu els membres de l'associació aquests èxits o fracassos dels vostres "usuaris"? hi ha alguna clau que doni garanties d'èxit per assegurar que aquesta integració es farà de forma plena?

  
 
- Creiem que el pas per la empresa d´Inserció es bo , fins i tot per les persones que estan poc temps i que la causa de baixa ha estat el fet d'incomplir el Pla d´Inserció o per una mala predisposició.
- la persona accepta la seva situació i pren consciència de que està en una empresa d´inserció que ha de fer un procés i per tant pren consciència que ha de fer un esforç per a la seva inclusió social.
- la persona va augmentant la seva autoestima al sentir-se valorat pel fet de tenir un treball i de guanyar-se la vida.
- La persona se sent acompanyada d'una forma educativa i no paternalista, que li aporta seguretat i una base per anar assolint una estabilitat personal, familiar i social.
- A Engrunes estem contents de l'alt percentatge de persones que passen per Engrunes i que s' insereixen al mercat ordinari , no obstant segueixen existint certes portes tancades per al mercat de treball per determinats col·lectius (majors de 45 anys de edat, dones, joves, discriminacions per causa de l'aparença , per gent que té pocs estudis, etc)
- Una persona desprès de fer el seu procés a Fundació Engrunes pot ser que es trobi en situació d'atur i no pugui incorporar-se al mercat ordinari per raons de mercat, ( edat, perfil , discriminació, etc. ) però aquesta persona ha recuperat l'autoestima , es sent mes útil, preparat, amb ànims de buscar feina , amb una certa estabilitat personal, etc. que no es fàcil que es mantingui, però que com a mínim estarà mes conscient de les raons del perquè d'aquesta situació i el farà mes fort per afrontar-la.

  
 
9.- Finalment i en relació a l'anterior pregunta, heu detectat alguna diferència en la reinserció sòciolaboral entre els diferents generes? Quines característiques tenen els usuaris d'un i l'altre gènere alhora d'abordar-la?		  
 
- generalment les dones no son tan conflictives a l'hora de treballar com els homes.
- les dones generalment desenvolupen treballs de menor esforç físic , però fins i tot estan disposades ha fer el treball d'esforç físic per mantenir el treball i el fan quan han de substituir la baixa d'algun home en Serveis i en la recollida de mobles.
- Els últims quatre anys en recollida de voluminosos de sis llocs de treball un sempre l'ha ocupat una dona , en aquest temps han passat pel lloc de treball 3 dones.
- Les dones que acaben el seu procés a Fundació Engrunes els costa trobar feina mes que als homes igual com passa al mercat ordinari , tenen problemes a l'hora d'inserir-se al mercat ordinari i mantenir-s'hi per edat , troben contractes curts, a vegades per manca de suport, per l'aparença, carregues familiars, etc.