| |
FÒRUM
2004
Els diàlegs sobre l'àmbit
del benestar.
Síntesi de materials destacats. |
|
 |
| |
 |
| |
|
|
| |
Dels
49 diàlegs del Fòrum de les Cultures 2004
us presentem una selecció dels que estan, directa
o indirectament, relacionats amb els temes socials.
A fi d'ampliar informació, des d'aquesta pàgina
podeu accedir més fàcilment a l'enllaç
corresponent del web oficial del Fòrum (http://www.barcelona2004.org),
que ofereix els textos, ponències, conclusions,
propostes, reculls, notes de premsa, notícies
relacionades i altra informació multimèdia
de cada diàleg.
Us avancem, també, que a finals d'octubre el
Forum Barcelona 2004 ha anunciat la presentació
d'un "Banc de Coneixement": un web documental
on trobareu tota la informació sobre Fòrum
Diàlegs.
Com a conclusió general del Fòrum destaca
el Compromís
de Barcelona, declaració de ciutadans i ciutadanes,
de diferent sexe, edat, procedència i creences,
per a un desenvolupament just, humà i sostenible.
Aquesta declaració està adreçada
a l'opinió pública, institucions i governs.
|
|
| |
|
|
|
|
Viure
i conviure. Fòrum Mundial de les Dones
En aquesta trobada
de polítiques, empresàries, filòsofes,
economistes i investigadores, entre altres, s'analitzà
la situació actual de les dones en àmbits
com la salut, el món laboral i social, així
com de les dones a zones de conflicte o postguerra i els
obstacles que les impedeixen desenvolupar la seva autonomia.
Al voltant dels eixos "diversitat cultural", "desenvolupament
sostenible" i "condicions de pau", les professionals
oferiren unes propostes de millora del col·lectiu
femení i de la societat en general.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
18
Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004
Aquesta conferència es centrà en el paper del
voluntariat com a motor de canvi social, especialment per
la seva influència en la democratització de
la societat i en contra de la injustícia social. Entre
les seves conclusions destaca la necessitat d'assumir el repte
dun nou voluntariat davant una societat injusta, un
nou voluntariat que no es basi en leconomia sinó
en la solidaritat i la justícia, a més d'asssolir
l'objectiu de conscienciar els sectors públic i privat
i el mateix teixit associatiu de la importància d'aquest
moviment.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Festival
Mundial de la Joventut
Concebut com un espai de trobada especialment
dissenyat i protagonitzat per organitzacions juvenils de tots
els continents, es caracteritzà pel seu esperit compromès,
reivindicatiu, innovador, crític i constructiu. A prop
de 10.000 joves d'arreu del món participaren en aquest
esdeveniment amb l'objectiu de reforçar la xarxa de
cooperació del moviment associatiu mundial i de que
els governs els tinguin més en compte a l'hora de dissenyar
les seves polítiques.
|
| |
 |
| |
Noves
ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure
en un món globalitzat
Dintre del bloc dedicat al paper de l'educació
i la cultura en el desenvolupament, aquest diàleg,
organitzat per la UNESCO, analitzà formes dignorància
noves i recurrents, alhora que tractà del coneixement,
els valors i les competències necessaris per oposar-shi
i fer-hi front.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Drets
culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals
El principal propòsit d'aquest diàleg
fou provocar una reflexió al voltant de la cultura
i el desenvolupament humà en el segle XXI, tractant
temes com els reptes de la diversitat i pluralisme cultural
o els drets culturals.
Més
informació
|
| |
 |
| |
Moviments
humans i immigració
El Congrés Mundial MHI tractà
dels moviments humans i la immigració des duna
triple perspectiva: intercultural, interdisciplinària
i intersectorial, reunint persones de tot el món
que comparteixen la idea que la mobilitat humana pot ser
un vertader vehicle per al complert desenvolupament del
potencial humà, i arribar a construir un món
més just i progressista. Els ponents tractaren aspectes
com la manera en que els nous migrants afecten els nostres
valors i cultures, els dilemes que es presenten als qui
lluiten per mantenir una cohesió social o la forma
en què el cinema i els mitjans de comunicació
creen el nostre posicionament davant el fenòmen de
la migració.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Drets
humans, necessitats emergents i nous compromisos
Els objectius d'aquest diàleg eren reflexionar sobre
la vigència de la Declaració Universal de Drets
Humans en el segle XXI, a fi de formular i adoptar una Declaració
Universal de Drets Humans Emergents. Així entre els
textes del Diàleg s'inclou un Projecte de carta de
drets humans emergents - els drets humans en un món
globalitzat, i a nivell de temes concrets destaquen la renda
mínima i la fam, entre d'altres.
Més
informació
|
| |
 |
| |
Contribuint
a l'Agenda Global
Espai on diferents organitzacions de renom internacional
van organitzar una sèrie de taules rodones o debats
per analitzar les distintes temàtiques i els reptes
que formen part de lactual agenda local, entre els
que destacà la erradicació de la pobresa.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Els
conflictes en la vida quotidiana
El principal objectiu d'aquesta trobada fou contribuir a la
solució de conflictes amb el diàleg, peça
clau en la millora de la coexistència humana. Així,
es va comptar amb la presència de destacats especialistes
de la mediació i la negociació que, al llarg
dels gairebé setanta diàlegs i tallers paral·lels,
van debatre models, pràctiques i experiències
relacionades amb la resolució de conflictes.
Més
informació
|
| |
 |
| |
Conflictes:
prevenció, resolució, reconciliació
Aquest diàleg esdevingué el resultat d'un
seguit de vuit col·loquis i seminaris internacionals
que van tractar les qüestions de «crisi humanitària
i reconciliació» i «refugiats i reconciliació
postconflicte», dins un marc caracteritzat pels processos
de globalització, pel sorgiment de noves identitats
i pel terrorisme internacional, problemes que fan preveure
laparició de nous conflictes bèl·lics
com els genocidis de Iugoslàvia i Rwanda, els atemptats
de l11-S, les guerres preventives dIraq o el
conflicte entre Israel i Palestina. Entre els documents
s'inclou la Declaració de Barcelona sobre resolució
pacífica de conflictes.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Cap
a un món sense violència
Aquest diàleg es centrà en
la necessitat d'un canvi de valors en què saposti
per invertir en ajuda al desenvolupament en el Tercer Món
en comptes del rearmament indefinit i la «guerra preventiva».
Així es considerà que les associacions pacifistes
han de col·labrar més entre elles, aprofitant
les noves tecnologies, per fer sentir amb més força
el seu missatge a lopinió pública i aconseguir
aquest canvi de mentalitat.
Més
informació
|
| |
 |
| |
Primera
taula rodona d'ombudsmen regionals europeus
Aquesta taulà rodona tractà dels drets humans
que defensen els síndics de greuges, drets que han
evolucionat i van més enllà dels drets bàsics;
drets com lhabitatge, lentorn saludable i el
medi ambient.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Drets
humans i administració regional i local
La importància d'aquest diàleg
radicà en el fet de que les administracions locals
són les més properes al ciutadà i moltes
vegades el drets fonamentals es veuen afectats per les resolucions
o per la inacció dels poders regionals o locals.
Més
informació
|
| |
 |
| |
El
cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
Aquest diàleg pretenia mostrar com
la ciència cognitiva pot ajudar l'acció política
i social en el món globalitzat. Entre les ponències
destaquen les que tracten la neurociència o el conflicte
i cooperació en les relacions humanes.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Què
s'amaga darrera la teva roba? El treball precari de les dones
en les cadenes de producció globalitzades
Arran de la forta relació entre la roba que fem servir
i la precària situació laboral de milions de
dones treballadores de les cadenes de producció de
les empreses multinacionals, lobjectiu daquest
diàleg era oferir un espai de denúncia, debat
i de propostes des dels diferents sectors implicats, que faciliti
lavanç vers un model de producció i comercialització
que es basi en lètica, el respecte dels drets
laborals i la responsabilitat social de les empreses.
Més
informació
|
| |
 |
| |
Cultures
del treball
Aquest diàleg aplegà treballadors, sindicalistes,
experts i personalitats d'arreu del món per construir
col·lectivament les respostes als interrogants que
plantegen les incerteses de la globalització econòmica,
la qual ha desequilibrat les relacions entre capital i poder.
Així, en aquesta nova economia global, la interdependència
econòmica entre països els ha portat a competir
entre ells, i el resultat daquesta competència
ha estat una rebaixa substancial dels drets dels treballadors.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Diàleg
Orient-Occident
El diàleg sorgí de la crida de Nacions Unides
per promoure "El Diàleg entre civilitzacions"
a fi de discutir profundament sobre el paper que tenen els
intercanvis entre civilitzacions en fomentar el desenvolupament
humà.
Més
informació
|
| |
 |
| |
Pobresa,
microcrèdits i desenvolupament
Aquest diàleg es centrà en la incorporació
dels microfinançaments, els quals han comportat un
canvi significatiu en la lluita contra la pobresa i el desenvolupament
de les últimes dècades. I és que les
desigualtats socials són cada vegada més evidents
en una societat dominada per la globalització. Malgrat
els esforços de les organitzacions dels governs i
la societat civil per eradicar la pobresa, la fam, les malalties
i lexclusió social -causa i efecte de la pobresa-,
aquestes augmenten de forma desproporcionada arreu del món.
Tanmateix, els microcrèdits, els quals suposen un
canvi en la mentalitat de l'ajuda humanitària, semblen
una de les solucions que poden reduir la pobresa mundial
en un 50% per a lany 2015.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
El
paper de l'empresa en el segle XXI
És indubtable que la globalització econòmica
obre nous interrogants que ens situen davant de noves incerteses
i reptes, però també davant de noves oportunitats.
Així en aquest diàleg es tractaren temes com
la Responsabilitat social corporativa de l'empresa, entre
d'altres.
Més
informació
|
| |
 |
| |
La
riquesa ètica de les nacions. Valors i desenvolupament
social
El diàleg plantejaà que la viabilitat econòmica,
social i política d'un país no és possible
sense l'assumpció pràctica per part de la
majoria dels seus ciutadans d'una sèrie de valors
fonamentals. Així, en un món globalitzat i
interdependent, la riquesa de les nacions es mesura no solament
en els termes tradicionals de capital físic o humà,
sinó que tenen una especial importància conceptes
com el capital ètic, és a dir, el conjunt
de valors que una nació és capaç de
generar i que constitueix un factor diferencial per al desenvolupament.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Globalització,
identitat, diversitat
Aquest diàleg es desenvolupà al voltant de la
realitat de la globalització, la construcció
de la identitat i el tractament polític i institucional
de la relació globalització - identitat, en
el marc de la diversitat de cultures i institucions en el
món contemporani.
Més
informació
|
| |
 |
| |
|
Ciutadans
televidents (INPUT 2004)
La vint-i-setena mostra de lINPUT,
trobada anual per visionar programes darreu del món
i debatre sobre la programació de les televisions públiques
i els problemes dun entorn cada vegada més comercialitzat,
va tractar temes com Televisió i poder / democràcia;
La televisió com a estructura de societats o Televisió
i guerra.
Més
informació
|
| |
 |
| |
| |
|
|