L'Associació de Víctimes d'Experiències Traumàtiques té una història molt recent lligada estretament amb les víctimes dels atemptats terroristes dels darrers anys. Poc a poc va anar ampliant el camp d'actuació adreçant-se a qualsevol víctima de delicte.

PortalSocial.net s'ha entrevistat amb Sara Bosch, fundadora d'aquesta entitat per donar-nos la seva visió de la problemàtica de la violència domèstica a partir de la seva experiència com a psicòloga.

Sara Bosch: Fa aproximadament cinc anys. Jo treballava amb víctimes de terrorisme des de 1992. Progressivament havia anat ampliant l'àmbit d'intervenció a altres situacions traumàtiques, que, si bé s'emmarcaven en circuits diferents, tenien en comú suficients aspectes clínics i terapèutics. La necessitat de cobrir una assistència especialitzada, molt poc freqüent i el menys victimitzant possible, era una realitat que justificava que els propis psicòlegs especialistes en prostraumàtic creéssim un canal actiu que, lluny d'esperar a què les víctimes ens trobessin al final d'un procés, tinguéssim presència en aquells llocs on una víctima va a sol·licitar ajuda general.

La manera en què aquest canal s'establí va ser creant una associació d'atenció psicològica amb una xarxa de psicòlegs que poguessin atendre i assessorar immediatament qualsevol persona víctima de qualsevol experiència traumàtica, i que posteriorment poguessin continuar oferint un tractament adient i en relació interdisciplinar amb altres professionals implicats en el circuit (advocats, metges, treballadors socials, educadors, ...)

Sara Bosch : Com a objectiu fonalmental, està el de promoure que les víctimes puguin rebre una atenció psicològica especialitzada al més aviat possible, a més de la prevenció de les patologies postraumàtiques i de tots els trastorns que tendeixen a associar-se a aquestes.

És important que aquesta atenció sigui realitzada per especialistes que, a més de conèixer els tractaments més adequats, puguin implicar-se activament en el circuit administratiu, mèdic, jurídic i social que afecta les víctimes. Tot això, en un espai amb les característiques físiques i la comoditat pròpies d'una consulta privada.

Sara Bosch: L'activitat bàsica és, doncs, l'atenció psicològica. Les dues visites d'assessorament que poden resultar suficients, i les que comporti el tractament posterior, si així es decideix. Així mateix desenvolupem activitats pericials psicològiques i ratificacions judicials. I finalment, també oferim formació com activitat paral·lela, tant la que contínuament realitza el propi equip com l'externa a professionals que treballen amb víctimes.

Sara Bosch: Quant als recursos econòmics, actualment no hi ha cap línia de subvenció. Els psicòlegs que han adoptat un compromís personal amb l'associació ofereixen dues visites d'assessorament gratuït i un cost de tractament posterior, que és assequible a qualsevol persona en qualsevol circumstància.

Sara Bosch : Realment poden trobar-se alguns trets comuns en un percentatge de persones maltractades. Poden aparèixer vivències prèvies de maltractament familiar, de mancances afectives importants per part de figures paternes, i inclús, trastorns de la personalitat. L'inici de la relació, la forma, l'edat i les circumstàncies que configuren la vida de la víctima són, evidentment, factors que poden predisposar a certa vulnerabilitat que, sovint, és el camp de cultiu que facilita la cristal·lització d'una relació patològica en la que existeix maltractament físic i/o psíquic. Tanmateix, qualsevol víctima d'un maltractament domèstic és una persona maltractada en els seus esquemes de l'estimar, confosa en el més profund de totes les emocions que configuren una relació sana.

Sara Bosch: Normalment arriben dones que ja han interposat una denúncia o aquelles que provenen de l'Oficina d'Atenció a la Víctima. Les víctimes arriben a les nostres mans perquè necessiten entendre què han fet malament i què els hi pot passar després. També, necessiten saber si la seva parella està malalta o són elles les que no saben com evitar la seva ràbia. Quan arriben, el seu comportament oscil·la entre la por i l'esperança, entre continuar amb el que coneixen o arriscar-se a perdre-ho tot. Sovint de la seva història es desprén el perfil del maltractador.

Sara Bosch: L'abordatge és especialment diferent si es tracta d'algun amb un trastorn paranoide de la personalitat o una psicopatia, per exemple. Conéixer el màxim possible les estratègies del maltractador i apropar-nos a la seva personalitat és fonamental per indicar pautes més adequades. Generalment els maltractaments procedeixen de relacions de convivència d'uns quants anys, en les quals el maltractament en cascada s'ha anat agravant fins arribar als límits excessius per a elles, o bé han repercutit en els fills. També és freqüent en dones joves amb relacions de menor durada en les que el maltractament físic apareix molt aviat, generalment a l'inici d'algun tipus de convivència. En ambdós casos és indispensable el tractament psicològic. En les primeres per la degeneració i la lesió prolongada (prèvia i posterior) i en les segones pel risc de vulnerabilitat que suposa la seva edat i les circumstàncies (familiars, escolars, professionals, socials). Finalment, la intervenció quant al règim de visites, si hi ha fills menors en la parella, és també molt freqüent.

Sara Bosch: Resulta evident insistir en què l'abordatge es realitzi al més aviat possible. Cap víctima que pateix maltractaments o que, com en el nostre cas, fa una demanda, hauria d'obviar un assessorament psicològic. Si existeixen trets en ella que han pogut generar un manteniment de la relació és necessari que siguin atesos i tractats.

Sara Bosch: El temps no cura. Enfrontar-se al que ha succeït, arribar a conclusions adaptatives, activar els seus propis recursos d'enfrontament i adquirir-ne de nous, i sobretot aprendre a reconèixer el seu mèrit i la seva força mentre era maltractada i no la seva debilitat. La pitjor seqüela que pot patir una víctima és condemnar-se a la debilitat. És creure's la seva impotència com un fracàs.

Sara Bosch: L'evolució és positiva pel que fa a les víctimes, però encara es considera parcial. Literalment, les treiem, les rescatem de l'agressor. Però tot dependrà de què ell la oblidi.

El sistema castiga l'agressor però, tanmateix, es preocupa poc d'ell. La víctima necessita que algú ajudi l'agressor perquè així pugui perdre el seu odi envers ella i pugui controlar els seus impulsos cap a ella. La demanda de la víctima hauria de posar en marxa l'avaluació professional del presumpte agressor.

Fóra interessant l'existència d'un equip multidisciplinar de professionals especialitzats que valoressin la situació de maltractament en la seva globalitat amb totes les persones implicades un cop la víctima faci la denúncia. Cal estudiar i entendre els maltractaments. Desgraciadament, molts dels succeïts ens haurien de permetre prevenir altres danys. Les associacions de víctimes haurien de tenir un paper fonamental en l'estudi dels maltractaments.

S'haurien de dotar de més recursos per atendre tant les víctimes com els maltractadors. Quan una víctima demana ajuda que es procedeixi d'una forma immediata i responsable i pel que fa al maltractador quan demani ajuda s'hauria de procedir amb la mateixa immediatesa.

Finalment, i una de les més importants, és educar els adolescents en aquest terreny, oferint-los formació i molta informació com a base d'una bona prevenció.