1. Què és la logística?
2. Quina és la relació entre la logística i el màrqueting?
3. Quina és la relació entre la logística i la producció?
4. Per què considerem els fluxos de materials com un sistema i parlem de sistema logístic?
5. Com afecta la logística la qualitat de servei que ofereix l'empresa?
6. Què és un pla logístic?
7. Quins objectius ha d'assolir el pla logístic?
8. Què és un canal logístic?
9. L'objectiu de la logística és...

1. satisfer la demanda amb el cost més petit.
2. buscar els transports que representin un cost més petit.
3. optimitzar els espais buits dels magatzems.
4. procurar que les manutencions siguin mínimes.

1. El pla logístic de l'empresa...

1. ha de considerar solament la situació actual i el grau d'activitat històric.
2. ha de considerar l'evolució futura del sector i no pas temes de transport i d'emmagatzematge.
3. ha de tenir en compte els productes i els elements que es fan servir.
4. no depèn de les decisions sobre aprovisionaments, però sí de les decisions sobre transport i emmagatzematge.

1. Els materials i els elements que es fan servir en el sistema logístic de l'empresa...

a) han de ser variats i molt diferents per a poder respondre a les necessitats del mercat.

b) han de ser al màxim de normalitzats per a poder simplificar els plans logístics.

c) S'han de considerar les característiques funcionals de l'element tenint en compte l'envàs, que té una importància secundària en la logística en comparació amb els suports, les prestatgeries, les resistències, etc.

d) En el mercat hi ha els elements suficients perquè l'empresa no els hagi de corregir.

1. Què és un avantatge competitiu?
2. Com pot aportar avantatges competitius a una empresa la logística?

1. Què és la logística integral?
2. Hem passat de la logística clàssica a la logística integrada i es tendeix a anar més enllà integrant les estratègies logístiques amb les de màrqueting. Per què?
3. Què és l'ECR?
4. Un altre fet important, que estem observant ja en la actualitat, és la utilització de les telecomunicacions avançades en el camp de la logística. Quines són les principals utilitats que aporta aquesta tecnologia a la logística?

1. Definiu el concepte de client. Quines són les diferències entre client extern i client intern? Busqueu algun exemple d'aquests tipus de client.
2. Quins beneficis aporta a l'empresa la satisfacció dels clients?
3. Què signifiquen els conceptes de client fidel, client ocasional i client perdut?
4. Comenteu les tècniques per a mesurar el grau de satisfacció del client que s'esmenten en el text. Penseu en empreses de diferents sectors i com podrien aplicar aquestes tècniques.
5. Per què no és suficient, per a saber el grau de satisfacció dels clients, estudiar únicament les reclamacions que fan els clients?
6. La qualitat és:

1. la idoneïtat d'un producte, un procés o un servei, o l'adequació d'aquests a l'ús que se'n fa.
2. complir unes especificacions o ajustar-se a uns requisits.
3. el conjunt de característiques d'un producte, un procés o un servei aptes per a satisfer les necessitats dels clients.
4. Totes les anteriors

1. De la llista de tècniques següent, una no s'utilitza per a mesurar el grau de satisfacció dels clients d'una empresa.

1. La bústia de suggeriments i reclamacions, o la línia telefònica gratuïta d'atenció al client.
2. Els sistemes de recuperació de clients perduts.
3. Els clients fantasma.
4. Les anàlisis de clients perduts.

1. Quina de les afirmacions següents no és certa?

1. El benchmarking consisteix a analitzar les millors pràctiques que fa servir la competència per a intentar aplicar-les a la pròpia empresa.
2. La gestió dels detalls és un factor clau que ha de considerar l'empresa per a obtenir un grau més gran de satisfacció dels clients.
3. La petita dimensió d'una empresa sovint és un obstacle per a implantar les tècniques de mesura del grau de satisfacció dels clients
4. Per a augmentar el grau de satisfacció dels clients és bo dotar el personal de contacte dels recursos necessaris perquè tingui una capacitat de resposta suficient.

1. Quant als clients insatisfets...

1. més del 90% dels clients insatisfets mai no protesten per la manera com se'ls ha tractat.
2. el 75% dels clients insatisfets mai no protesten per la manera com se'ls ha tractat.
3. el 50% dels clients insatisfets mai no protesten per la manera com se'ls ha tractat.
4. el 25% dels clients insatisfets mai no protesten per la manera com se'ls ha tractat.

1. Un client és...

1. la persona o l'empresa que adquireixen el producte o fan servir el servei que oferim.
2. el comprador del producte que ofereix una empresa o l'usuari del servei que presta l'empresa.
3. el personal de l'empresa o dels departaments de l'organització que utilitza els productes o els serveis que ofereixen altres persones de l'empresa o dels departaments.
4. Totes les anteriors.

1. Quina de les afirmacions següents no és certa?

1. El grau de satisfacció del client és el resultat de la diferència entre les expectatives que té el client envers el producte o el servei que li ofereixen, i la valoració que en fa quan els rep.
2. El grau de satisfacció del client és el resultat de la valoració dels diferents elements que componen el producte o el servei oferts.
3. Si les expectatives dels client sobre un producte són grans i la valoració que en fa és baixa, el grau de satisfacció és baix.
4. Si les expectatives del client sobre un producte són petites i la valoració que en fa és bona, el grau de satisfacció és gran.

1. La gestió de la qualitat...

1. millora els processos interns.
2. augmenta el grau de satisfacció dels clients d'una empresa.
3. no s'ha de limitar a una sola àrea de producció.
4. Totes les anteriors.

1. Quina de les afirmacions següents no és certa?

1. Els clients fantasma són investigadors que es fan passar per clients d'una empresa, als empleats de la qual plantegen problemes, comuniquen queixes o fan preguntes, per a comprovar la bondat del servei que ofereix als clients.
2. Per a una empresa és molt útil saber la taxa de creixement o la taxa de pèrdua de clients, ja que aquests índexs expressen el grau de satisfacció dels clients o el grau de fidelitat d'aquests.
3. Un bon sistema de reclamacions és una tècnica suficient per a mesurar el grau de satisfacció dels clients.
4. Les entrevistes telefòniques són, generalment, més eficaces que els qüestionaris per correu per a realitzar un estudi sobre el grau de satisfacció dels clients d'una empresa.

1. Què s'entén per costos de la no-qualitat?
2. Definiu costos evitables i costos inevitables.
3. Comenteu la trilogia de Juran i els nivells de la gestió de la qualitat.
4. Un problema esporàdic...

1. és conseqüència de la inèrcia de l'empresa.
2. és una oportunitat de millora.
3. és el que se soluciona mitjançant una bona planificació de la qualitat.
4. és el que es detecta gràcies al control de qualitat.

1. Els costos evitables...

1. són els costos sobre els quals la direcció de l'empresa exerceix un control directe per a poder garantir que els clients rebran un producte o servei de qualitat.
2. són els costos d'inspecció i de valoració dels productes o serveis.
3. són els costos derivats dels defectes que es descobreixen abans que el producte arribi als clients més els costos associats als defectes que es troben després que el producte s'hagi lliurat al client.
4. són els costos d'inspecció i de prevenció.

1. L'evolució del concepte de qualitat ha passat, per aquest ordre, per les etapes següents:

1. Inspecció, control de qualitat, assegurament de la qualitat i qualitat total.
2. Control de qualitat, assegurament de la qualitat, inspecció i qualitat total.
3. Control de qualitat, inspecció, assegurament de la qualitat i qualitat total.
4. Cap de les anteriors.

1. Els costos inevitables...

1. són els costos d'inspecció i de valoració.
2. són els costos per fallades internes i per fallades externes.
3. són els costos sobre els que la direcció exerceix un control directe per a garantir que els clients rebran un producte o servei de qualitat.
4. Cap de les anteriors.

1. Definiu el concepte de planificació de la qualitat.
2. Per a què serveix la casa de la qualitat?
3. La casa de la qualitat és...

1. una tècnica del control de qualitat.
2. una eina per a aplicar el procés de millora de la qualitat.
3. una eina gràfica que serveix per a definir les relacions entre el que demanen els consumidors i el producte o el servei que se li ofereixen.
4. Cap de les anteriors.

1. Què significa que una causa sigui assignable? I que sigui aleatòria?
2. Definiu la capacitat d'un procés de millora de la qualitat.
3. Per a què serveix el control estadístic del procés de millora de la qualitat?
4. Què afirma el teorema central del límit?
5. Feu una classificació dels tipus de gràfics de control, i indiqueu-ne les diferències fonamentals.
6. Definiu el concepte de mostratge per acceptació.
7. Què és la corba característica d'un pla de mostratge?
8. El control de qualitat...

1. es basa en l'avaluació dels resultats reals, en la comparació d'aquests amb els objectius i en l'actuació sobre la diferència, si n'hi ha cap.
2. detecta els problemes esporàdics que hi pot haver en una empresa.
3. és un dels nivells de la gestió de la qualitat.
4. Totes les anteriors.

1. En què consisteix el sistema de Kaizen?
2. Què implica per a una empresa la innovació enfront de la millora contínua?
3. Què significa per a una empresa tenir un problema crònic de qualitat?
4. Qui ha de formar un equip de millora?
5. Dibuixeu un full de localització de defectes a partir d'algun article quotidià.
6. Per a què serveix un diagrama de Pareto?
7. Quan convé construir un diagrama de causa-efecte?
8. Què és l'estratificació?
9. Quina de les afirmacions següents és correcta?

1. La planificació de la qualitat consisteix a aplicar les tècniques estadístiques per a mesurar i analitzar les variacions d'un procés de millora de la qualitat.
2. El mètode de Kaizen o de millora contínua inclou totes les actuacions que es duen a terme per a millorar constantment els estàndards actuals.
3. La millora contínua, a diferència de la innovació, genera uns resultats espectaculars per a l'empresa que la posa en pràctica.
4. El cicle de Deming o de Shewhart consisteix a planificar, executar i revisar la qualitat.

1. El procés de millora de la qualitat es divideix en dues parts: diagnòstic i solució. El diagnòstic comprèn les etapes següents:

1. Analitzar els símptomes, comprovar les teories que se'n fan i establir la causa d'aquests símptomes.
2. Teoritzar respecte de les possibles causes dels símptomes, comprovar les teories que se'n fan i establir la causa d'aquests símptomes.
3. Analitzar els símptomes, teoritzar respecte de les possibles causes d'aquests, comprovar les teories que se'n fan i establir la causa o les causes dels símptomes.
4. Analitzar els símptomes, teoritzar respecte de les possibles causes d'aquests, establir-ne la causa o les causes, i proposar-hi un remei.

1. Pel que fa a les set eines bàsiques d'Ishikawa,...

1. un bivariant és un gràfic que representa la distribució d'una sèrie de dades, ordenades de manera que és possible analitzar-ne la freqüència.
2. els fulls de recollida de dades són impresos per a enregistrar les dades de forma ordenada, simple i precisa.
3. un histograma s'utilitza per a identificar de manera ràpida i senzilla les causes d'un problema de qualitat.
4. el diagrama de Pareto és útil per a analitzar si hi ha cap relació entre una característica de qualitat i un factor de qualitat.

1. Els equips de millora...

1. estan formats, generalment, per cinc, sis o set persones.
2. es reuneixen, de manera habitual, una o dues hores a la setmana, específicament per a resoldre problemes.
3. estan formats per persones de diferents àrees de l'empresa.
4. Totes les anteriors.

1. Quina de les afirmacions següents no és certa?

1. S'estima que la càrrega addicional per als membres d'un equip de millora és del 20% sobre el seu treball habitual.
2. La millora de la qualitat es du a terme mitjançant els equips de projecte.
3. Es considera que els equips de millora són una inversió molt rendible.
4. Un projecte es defineix com un problema present en una empresa que es vol resoldre.

1. La millora contínua...

1. és una filosofia de direcció basada en un procés de millora dels productes, serveis i processos en un procediment continu de petits reptes.
2. té l'inconvenient que necessita una inversió inicial gran.
3. tracta de resoldre els problemes esporàdics d'una empresa.
4. Totes les anteriors.

1. Quina de les afirmacions següents és certa?

1. El procés de millora de la qualitat es divideix en dues parts: anàlisi dels símptomes i solució dels problemes.
2. Els equips de millora sempre estan formats per les mateixes persones.
3. Quant a la selecció dels projectes de millora, es recomana que el primer que es dugui a terme en una empresa sigui un projecte guanyador (amb una probabilitat d'èxit elevada).
4. Els equips de projecte estan formats per persones que pertanyen als departaments que tenen problemes i per persones que pertanyen als departaments els problemes dels quals es considera que es poden resoldre.

1. Quant a les set eines bàsiques d'Ishikawa,...

1. el diagrama d'espina de peix s'utilitza per a classificar i per a aclarir les causes que produeixen un efecte.
2. els diagrames de Pareto són una combinació de gràfic de barres i de gràfic de línies.
3. l'estratificació és un mètode per a identificar els orígens de la variació de les dades recollides, quan aquesta variació es pot deure a causes diferents.
4. Totes les anteriors.

1. El manual de qualitat...

1. descriu l'organització, estableix les responsabilitats de la direcció i detalla els vint punts que conté la norma ISO 9001.
2. sempre inclou els procediments generals i els específics.
3. Tots els treballadors de l'empresa en tenen un.
4. Cap de les anteriors.

1. La marca d'empresa registrada...

1. identifica que l'empresa té el certificat del Registre d'Empreses.
2. dóna conformitat al sistema d'assegurament de la qualitat que adopta i implanta l'empresa segons les normes ISO 9001, 9002 i 9003, o les normes equivalents a aquestes.
3. identifica que l'empresa està inscrita en el Registre d'Empreses, el qual és de consulta pública.
4. Totes les anteriors.

1. Quina de les afirmacions següents és correcta?

1. La norma ISO 9001 conté les directrius per a seleccionar i utilitzar les normes per a l'assegurament de la qualitat.
2. La norma ISO 9003 conté el model que han d'utilitzar les empreses de serveis.
3. La norma ISO 9004-2 és la guia per a implantar la gestió de la qualitat en empreses de serveis.
4. La sèrie de les normes ISO 9000 solament inclou les normes ISO 9001, 9002 i 9003.

1. Quina de les afirmacions següents no és certa?

1. La certificació segons les normes ISO 9000 és, actualment, una qüestió de màrqueting.
2. AENOR (Asociación Española de Normalitzación y Certificación) va crear les normes ISO.
3. El Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) és una de les empreses certificadores espanyoles.
4. És possible certificar productes, serveis, empreses o persones.

1. El certificat de conformitat s'utilitza...

1. per a productes en què el factor seguretat és especialment important.
2. per a productes que poden produir pertorbacions electromagnètiques.
3. d'acord amb criteris ecològics.
4. Cap de les anteriors.

1. Quina de les afirmacions següents no és certa?

1. La certificació consisteix en l'emissió, per part d'un organisme autoritzat, d'un document que acredita que un producte o un servei determinats compleixen els requeriments o les exigències definits per una norma o per una especificació tècnica, o que el sistema de qualitat d'una empresa compleix la norma de referència.
2. La certificació de personal és un document que constata la capacitació d'una persona per a realitzar unes activitats determinades.
3. La norma ISO 9000 detalla el model per a assegurar la qualitat en la inspecció i en els assaigs finals.
4. Quant a la documentació que requereix la norma, les instruccions descriuen detalladament l'execució dels processos de treball en una redacció que ha de ser clara i entenedora per als treballadors.

1. Quina és la principal diferència entre aprovisionar i comprar?
2. Quines són les fases del procés de compra?
3. Quins són els objectius de la funció de compres?
4. Si classifiquem les compres per les motivacions o causes que les generen, quins tipus de compres hi ha?
5. Per què és necessari programar les recepcions?

Exercicis d'autoavaluació de l'apartat 2

1. Quins són els diferents components del cost integral d'aprovisionament?

Què és el que genera el cost de comanda?

Exercicis d'autoavaluació de l'apartat 3

1. Quins tipus de proveïdors existeixen?
2. Com són considerats els proveïdors en l'enfocament tradicional?
3. L'empresa utilitza dues polítiques bàsiques pel que fa a l'enfocament tradicional amb relació a la funció d'aprovisionaments. Quines són aquestes polítiques?
4. Quins criteris se segueixen en l'enfocament tradicional per a seleccionar els proveïdors? I quina és la tendència actual?
5. En l'enfocament tradicional els proveïdors pressionen per a aconseguir volums de comandes grans. Per què?
6. La importància creixent de la variable qualitat ha portat a la necessitat d'establir relacions proveïdor-client per a aconseguir millores contínues. Quins han estat els canvis més importants en aquesta relació?
7. Què és la cofabricació?
8. Què són els equips de desenvolupament del proveïdor?

1. En què consisteix el consorci modular?
2. Quins efectes financers obté l'empresa client quan treballa amb aquest sistema?
3. El consorci modular es basa en...

1. la fabricació de productes de forma eficient i amb un cost mínim.
2. el muntatge de components de diferents proveïdors per la mateixa empresa.
3. el disseny del producte i la fabricació eficaç d'aquest producte.

la gestió que fa el fabricant del muntatge que realitzen els diferents proveïdors dels components que fa servir.

1. Què és la negociació?
2. En quines condicions és convenient negociar?
3. Quines són les fases de la negociació? Quin és l'objectiu de cada una d'aquestes fases?
4. Quins tipus d'actituds es poden trobar en un negociador?
5. Sobre quines variables es negociava en l'enfocament tradicional? I després de la crisi de l'enfocament tradicional?

1. Quina és la principal funció dels estocs?
2. Què és la gestió d'estocs?
3. Quin és el principal objectiu de la gestió d'estocs?
4. Què és la ruptura d'estoc?
5. Què és l'estoc de seguretat?
6. Quins tipus de sistemes de reposició hi ha?
7. A què ens referim quan parlem de dimensionar l'estoc d'un article?

1. Què és producció?
2. Què és un sistema productiu?
3. En què consisteix adoptar un punt de vista logístic en el concepte de sistema productiu?
4. Què és la direcció d'operacions?
5. Quins són els principals objectius del subsistema d'operacions?

1. Quins factors influeixen en l'elecció del procés productiu d'una empresa?
2. En quines condicions és apropiat adoptar una configuració per projecte? Quin és el seu principal inconvenient?
3. Compareu els principals avantatges i inconvenients de la configuració per tallers i de la configuració en línia?
4. Per què els processos en línia són més eficients però menys flexibles que les configuracions per tallers?
5. Quines condicions són necessàries perquè funcioni adequadament un procés continu?

1. Enumereu els principals objectius de la distribució en planta.
2. Quins són els principals factors que influeixen en les decisions de distribució en planta?
3. Compareu les diferències, quant a manipulació de materials i utilització de l'espai, entre una distribució en planta per producte, per procés o per posició fixa.
4. Quins són els principals inconvenients de la distribució per procés?
5. Si barregem les característiques de la distribució per producte i per procés, què obtenim? Quins són els principals avantatges d'aquest híbrid?
6. Què és la superfície d'evolució? Com es calcula?
7. Quins criteris utilitza l'algoritme bàsic de transposició per trobar la distribució en planta més adequada?

1. Què és el pla de producció a llarg termini?
2. Quina és la traducció a mig termini del pla de producció a llarg termini?
3. Què implica el procés de planificació agregada?
4. Què és el programa mestre de producció?

1. Què és l'MRP?
2. Amb quin tipus de demanda és més convenient gestionar els estocs amb el sistema MRP?
3. Quins són els elements bàsics per al funcionament de l'MRP?
4. Què són les necessitats brutes i les necessitats netes?
5. Una de les principals sortides del sistema MRP és el pla de materials. En què consisteix?
6. Una de les característiques del mètode o sistema MRP és que realitza un "traspàs" en el temps de les necessitats dels ítems, segons el temps de subminstrament, establint dates d'emissió i recepció de les comandes. En relació amb aquest tema, l'MRP:

1. Està orientat exclusivament als productes, ja que partint de les seves necessitats planifica les dels components necessaris.
2. Pren el temps de subministrament com una dada variable, fet pel qual és important que s'ajusti a les circumstàncies de cada producte.
3. Adopta una base de dades integrada que ha d'utilitzar l'àrea de producció.
4. Pren el temps de subministrament com una dada fixa, fet pel qual és important que s'hagi reduït al mínim abans d'acceptar-lo com a tal.

1. L'MRP de bucle tancat...

1. és retrospectiu, ja que la planificació es basa en les previsions de vendes.
2. no té en compte les restriccions de capacitat.
3. és un sistema de planificació de les necessitats de materials, de la capacitat a curt i mig termini i que, a més a més, controla la capacitat i gestiona els tallers.
4. és un sistema MRP que es diferencia del sistema originari en el fet de tenir retroalimentació.

1. Mantenir un volum de capacitat de seguretat...

1. és necessari per a ajustar les vendes a l'MRP.
2. és una alternativa a l'estoc de seguretat.
3. permet incrementar els temps de subministrament amb un temps de seguretat.
4. s'ha de descartar perquè representa tenir uns recursos infrautilitzats.

1. Una de les característiques principals de l'MRP-II és que...

1. permet obtenir, per a cada categoria de producte, els pressupostos de cada departament per a tot el període de planificació.
2. realitza càlculs de costos i construeix estats financers en u. m.
3. programa les prioritats i les activitats que s'han de desenvolupar en els diferents tallers.
4. Totes les afirmacions anteriors són certes.

1. Els tres inputs fonamentals d'un sistema MRP-II són:

1. Pla de vendes, base de dades del sistema i llistes de materials.
2. Pla de vendes, base de dades del sistema i retroalimentació des de les fases d'execució a les de planificació.
3. Pla de vendes, registre d'inventaris i llista de materials.
4. Programa mestre de producció, llista de materials i registre d'inventaris.

1. Què és el mètode JIT?
2. Quin és l'objectiu primordial del mètode JIT?
3. Per què la qualitat té un paper primordial en el mètode JIT?
4. Què vol dir "flexibilitat de la mà d'obra" en el mètode JIT? Què es necessita per a aconseguir aquesta flexibilitat?
5. Què és el kanban?
6. El mètode de producció JIT s'ha de considerar...

1. com un nou enfocament en la direcció d'operacions l'únic objectiu del qual és la reducció d'estocs.
2. exclusivament com un mètode de planificació i control de la producció i de millora de la qualitat.
3. com una estratègia bàsica per a eliminar tota activitat innecessària o tota font de malversació.
4. com un procés de millora contínua en què diàriament s'estudien i es duen a terme canvis en l'empresa per a dissenyar les condicions òptimes de la producció.

1. El mètode JIT...

1. és un sistema de gestió d'estocs.
2. és un instrument per a produir qualitat i evitar elements sobrers.
3. busca eliminar tots els elements innecessaris.
4. Cap de les afirmacions anteriors no és certa.

1. El kanban de proveïdors...

1. és bàsicament un kanban de transport que incorpora la informació necessària per a fer la quantitat necessària de lliuraments de materials en un moment i en un lloc determinats.
2. és bàsicament un kanban de producció que serveix per a indicar la quantitat justa de material que s'ha de produir per a lliurar-la en un moment i en un lloc determinats.
3. és bàsicament una combinació de kanbans de producció i de transport per a minimitzar el temps de subministrament del proveïdor.
4. Cap de les afirmacións anteriors no és certa.

1. Què és la distribució física?
2. Quina és la finalitat de la distribució física?
3. Quina diferència hi ha entre la distribució física i la distribució comercial?
4. Com es mesura el resultat de la distribució física?
5. Quin paper té la informació dins la distribució física?
6. Com han canviat les relacions dins la distribució física?
7. Quina relació hi ha entre la distribució física i el programa comercial de les empreses?
8. Per què es diu que, actualment, el venedor és més aviat un merchandising que no pas un venedor clàssic?
9. Quines són les fases en què hi ha més possibilitats de reduir els temps de lliurament de les comandes?
10. Com es preveu que evolucionarà la distribució?
11. Quines són les tendències dels fabricants dins la distribució física i comercial?
12. Quin és el principal canvi de filosofia que experimenta la distribució física com a conseqüència del procés d'internacionalització?
13. Què són els canals de distribució i quin objectiu tenen?

Expliqueu quines són les implicacions del poder de venda dels canals de distribució en el sistema de distribució física dels fabricants.

1. Què és la unitat de càrrega i quins aspectes logístics condiciona?
2. Què és la ruta de repartiment?
3. Quines variables determinen l'organització de les rutes de venda?
4. Quin nom té la venda mitjançant la preparació de la comanda al mateix punt de venda?
5. Quina és la tendència que s'imposa avui dia en els sistemes de transport?
6. Quins problemes s'intenten solucionar amb els models de gestió integral de transport i en quines variables es basen?
7. Quin és el principal repte que han d'afrontar les companyies de transport urgent?
8. Quin és el principal inconvenient del transport per carretera?

1. Què és el transport multimodal?
2. Què es la unització? I la ruptura de càrrega?
3. Quin és el principal factor que ha permès que es desenvolupés el transport multimodal?
4. Què implica crear un sistema de transport multimodal?
5. Quins són els principals tipus de plataformes logístiques?
6. Quines són les principals funcions de les centrals integrals de mercaderies?
7. Quin és el principal problema per a implantar un sistema de transport intermodal?
8. Quins són els principals avantatges que busquen les empreses que se situen a la ZAL del Port de Barcelona?
9. Quins factors determinen l'èxit de la plataforma del delta del Llobregat com a nus logístic?
10. Quines són, de forma general, les bases de la proposta que fa el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient per al delta del Llobregat?
11. Què és un port sec?

1. Quines són les aplicacions més utilitzades del sistema GPS?
2. Quines són les tendències futures del sistema GPS?

1. Comenteu les principals diferències entre envàs i embalatge.
2. Quins són els principals tipus d'embalatges del transport multimodal?
3. Quina és la principal diferència entre la manipulació i l'estiba?
4. Quines són les noves tendències en envasos i embalatges?
5. Quines funcions s'han de preveure a l'hora de dissenyar un envàs?
6. Quines són les noves tendències en el disseny d'envasos? Quins són els criteris que s'imposen en aquest sentit?
7. Què és un pool d'envasament i com funciona?
8. Quins avantatges té per a una empresa contractar els serveis d'un pool d'envasament?

1. Quines són les raons per les quals es fa imprescindible l'existència dels magatzems?
2. Quines són les principals funcions dels magatzems?

1. Un magatzem creat per a atendre les necessitats del transport i compensar els costos d'emmagatzematge amb volums més grans de transport s'anomena...

1. magatzem de planta.
2. magatzem de camp.
3. magatzem de trànsit o plataforma.
4. magatzem temporal o dipòsit.

1. Un magatzem els prestatges del qual a més d'emmagatzemar els productes fan de suport de l'edifici s'anomena...

1. magatzem convencional.
2. magatzem dinàmic.
3. magatzem mòbil.
4. magatzem autoportant.

Quins són els principis de l'emmagatzematge?

1. Què son les manipulacions i quina relació tenen amb el valor afegit dels productes?
2. Què són les unitats de manipulació, les unitats de consum i les unitats de lliurament?
3. Quins són els principals elements de manipulació?

1. Quines són les etapes per a resoldre el problema de localització d'un magatzem?
2. Quins problemes es poden produir per un error en el dimensionament del magatzem?
3. Quin és el principal objectiu de l'estudi de les diferents solucions del disseny de l'interior d'un magatzem?
4. El sistema drive-in de prestatges és apropiat per a...

1. partides de mercaderies amb les mateixes característiques que les mercaderies a què s'aplica el sistema LIFO.
2. partides de mercaderies amb les mateixes característiques que les mercaderies a què s'aplica el sistema FIFO.
3. partides de mercaderies amb diferents característiques que les mercaderies a què s'aplica el sistema LIFO.
4. partides de mercaderies amb diferents característiques que les mercaderies a què s'aplica el sistema FIFO.

1. Per a quin tipus de producte és molt apropiat el sistema de prestatgeries dinàmiques?
2. Quina és la principal característica de les prestatgeries mòbils del sistema de producte a operador?
3. En què consisteix el sistema d'emmagatzematge caòtic?
4. En què es basa la distribució ABC?
5. Quins són els principals problemes d'un moll mal dissenyat?
6. Quina és la situació actual d'Espanya pel que fa a la seguretat als magatzems?
7. Quins són els principals avantatges dels magatzems desmuntables?
8. Quan convé aplicar el sistema de mercaderia a operari? I el principi d'operari a mercaderia?

1. Què és un operador logístic i quines són les seves funcions?
2. Quines són les causes de l'aparició dels operadors logístics i quina és la seva tendència futura?
3. Quins són els principals beneficis de la subcontractació logística?
4. Quines condicions ha de tenir un operador logístic per dur a terme les seves funcions?
5. Quines són les fases per a triar l'operador logístic adequat?
6. Quina és la situació actual de les PYMES logístiques europees?
7. Què és una aliança de logística?
8. Quins objectius busquen els fabricants amb les aliances logístiques?
9. Quines són les principals activitats que formen part de les aliances logístiques?
10. Quins són els principals avantatges de les aliances estratègiques per als productors?
11. Expliqueu la idea següent: les aliances de logística es convertiran en un element bàsic de l'economia concertada.
12. Quines són les principals causes de la desconfiança dels proveïdors de components i recanvis a l'hora de subcontractar la seva logística?
13. Quins avantatges particulars té la subcontractació d'operadors especialitzats en l'emmagatzematge i transport frigorífics?
14. Quins són els principals problemes del transport frigorífic?
15. Quina és la variable determinant de la gestió logística de Barnastock?

1. Quin paper té el consignatari d'una nau?
2. Quin paper té el noliejador d'una nau?
3. Quins són els elements reals del transport marítim?
4. Com actua un agent de càrrega aèria?
5. Què és un operador de transport multimodal?

1. es basa en l'avaluació dels resultats reals, en la comparació d'aquests amb els objectius i en l'actuació sobre la diferència, si n'hi ha cap.
2. detecta els problemes esporàdics que hi pot haver en una empresa.
3. és un dels nivells de la gestió de la qualitat.

1. En què consisteix el sistema de Kaizen?

Descriu el procediment continu de petites millores dels productes, serveis o processos que fan que ens puguem apropar cada vegada més a la perfecció.

2. Què implica per a una empresa la innovació enfront de la millora contínua?

La innovació genera uns resultats espectaculars, però demana grans inversions. En canvi, la millora contínua no necessita una gran inversió; amb un esforç continu i força dedicació també es pot augmentar gradualment (no espectacularment) els resultats obtinguts.

3. Què significa per a una empresa tenir un problema crònic de qualitat?

Les empreses han de considerar que els problemes crònics, és a dir, problemes que fa temps que té l'empresa i que probablement ja ha acceptat per la mateixa inèrcia de la producció, són una oportunitat per a millorar. Cal trencar aquesta inèrcia i intentar reduir els nivells de mala qualitat que hi ha fa massa temps.

4. Qui ha de formar un equip de millora?

Els equips de millora han d'estar formats per personal de l'empresa, han d'estar constituïts per cinc o set persones d'àrees o departaments diferents. Els equips han de ser multidepartamentals i han d'incloure representants dels departaments que tenen el problema que s'ha de resoldre, de departaments que se sospita que tenen el mateix problema, de departaments que poden resoldre el problema i de departaments que en facin el diagnòstic. Dins de cada departament, l'elecció de la persona que l'ha de representar depèn del tema del projecte.

5. Dibuixeu un full de localització de defectes a partir d'algun article quotidià.

Al text hi ha un croquis del cartró interior d'algunes caixes de colònia on hi ha els defectes que s'han detectat. Aquests gràfics es poden aplicar a qualsevol article, per exemple, una ampolla de cava, un bolígraf, un cendrer, una cadira, etc., cosa que permet identificar fàcilment on es produeix l'error de fabricació.

6. Per a què serveix un diagrama de Pareto?

El gràfic de Pareto serveix per a identificar d'una manera ràpida i senzilla les causes d'un problema de qualitat.

7. Quan convé construir un diagrama causa-efecte?

Convé construir-lo quan per a solucionar un problema se n'han d'identificar les possibles causes. Aquest diagrama serveix per a classificar i aclarir les causes dels efectes, per la qual cosa és molt útil, atès que malgrat que sovint es pensa que eliminant l'efecte es pot resoldre el problema, el que cal eliminar són les causes de l'efecte.

8. Què és l'estratificació?

És una de les set eines bàsiques d'Ishikawa, malgrat que no és cap diagrama. Es tracta d'un mètode per a identificar els orígens de la variació de les dades recollides, quan aquestes poden tenir diverses causes. S'utilitza com a metodologia en les altres eines de millora.

Per exemple, quan un article és produït per diferents màquines, per diferents operaris o amb diferents materials, convé classificar les dades separant-les per màquines, per operaris o per materials. D'aquesta manera es pot identificar, per exemple, si la causa d'un procés descentrat és una màquina concreta, cosa que potser no podríem esbrinar si les dades estig uessin barrejades.

9. Quina de les afirmacions següents és correcta?

2. El mètode de Kaizen o de millora contínua inclou totes les actuacions que es duen a terme per a millorar constantment els estàndards actuals.

1. El procés de millora de la qualitat es divideix en dues parts: diagnòstic i remei. El diagnòstic comprèn les etapes següents:

3. Analitzar els símptomes, teoritzar respecte de les possibles causes d'aquests, comprovar les teories que se'n fan i establir la o les causes dels símptomes.

1. Pel que fa a les set eines bàsiques d'Ishikawa,...

2. Els fulls de recollida de dades són impresos per a enregistrar les dades de forma ordenada, simple i precisa.

1. Els equips de millora...

1. estan formats, generalment, per cinc, sis o set persones.
2. es reuneixen, de manera habitual, una o dues hores a la setmana, específicament per a resoldre problemes.
3. estan formats per persones de diferents àrees de l'empresa.

1. Quina de les afirmacions següents no és certa?

1. S'estima que la càrrega addicional per als membres d'un equip de millora és del 20% sobre el seu treball habitual.

1. La millora contínua...

1. és una filosofia de direcció basada en un procés de millora dels productes, serveis i processos en un procediment continu de petits reptes.

1. Quina de les afirmacions següents és certa?

3. Quant a la selecció dels projectes de millora, es recomana que el primer que es dugui a terme en una empresa sigui un projecte guanyador (amb una probabilitat d'èxit elevada).

1. Quant a les set eines bàsiques d'Ishikawa,...

1. el diagrama d'espina de peix s'utilitza per a classificar i aclarir les causes que produeixen un efecte.
2. els diagrames de Pareto són una combinació de gràfic de barres i de gràfic de línies.
3. l'estratificació és un mètode per a identificar els orígens de la variació de les dades recollides, quan aquesta variació es pot deure a causes diferents.

1. El manual de qualitat...

1. descriu l'organització, estableix les responsabilitats de la direcció i detalla els vint punts que conté la norma ISO 9001.

1. La marca d'empresa registrada...

1. identifica que l'empresa té el certificat del Registre d'Empreses.
2. dóna conformitat al sistema d'assegurament de la qualitat que adopta i implanta l'empresa segons les normes ISO 9001, 9002 i 9003, o les normes equivalents a aquestes.
3. identifica que l'empresa està inscrita en el Registre d'Empreses, el qual és de consulta pública.

1. Quina de les afirmacions següents és correcta?

3. La norma ISO 9004-2 és la guia per implantar la gestió de la qualitat en empreses de serveis.

1. Quina de les afirmacions següents no és certa?

2. AENOR (Asociación Española de Normalización y Certificación) va crear les normes ISO.

Les normes ISO van ser creades per AENOR (Asociación Española de Normalitzación y Certificación).

1. El certificat de conformitat s'utilitza...

1. Cap de les anteriors

1. Quina de les afirmacions següents és falsa?

La ISO 9000 detalla el model per a l'assegurament de la qualitat en la inspecció i assaigs finals.

1. Quina és la principal diferència entre aprovisionar i comprar?

Aprovisionar és la funció que s’adreça a posar a disposició de l’empresa tots els productes, béns o serveis de l’exterior que són necessaris perquè pugui funcionar. Aprovisionar comporta preveure les necessitats, planificar-les en el temps, buscar-hi un mercat, adquirir-les, assegurar-se que es reben en les condicions demanades i pagar-les. Comprar sols és una de les funcions que ha de fer l’empresa per a aprovisionar-se: adquirir-les.

2. Quines són les fases del procés de compra?

Les fases del procés de compra són les següents:

1. Operacions prèvies

• Tenir un coneixement detallat de les necessitats.

• Determinar les condicions en què s’han de satisfer les necessitats.

1. Preparació

• Investigar el mercat.
• Preseleccionar els possibles proveïdors.
• Demanar ofertes.

1. Realització.

• Analitzar i comprovar les ofertes.
• Negociar amb els proveïdors.
• Escollir el proveïdor.
• Confeccionar la comanda.

1. Seguiment

• Vigilar els lliuraments i fer-ne la reclamació.
• Fer un control quantitatiu i qualitatiu dels productes que es reben.
• Elaborar les factures.
• Tornar els productes amb què no s’estigui conforme.

1. Operacions derivades.

• Recuperar i alienar embalatges, deixalles, etc.
• Gestionar els estocs dels materials i productes que s’han adquirit.

1. Quins són els objectius de la funció de compres?

Els objectius de la funció de compres són els següents:

1. Aconseguir els mínims costos d’adquisició.
2. Mantenir el nivell de qualitat definit.
3. Mantenir la continuïtat de l’abastament.
4. Desenvolupar la competència.
5. Reciclar i tractar els embalatges de manera adequada.

1. Si classifiquem les compres per les motivacions o causes que les generen, quins tipus de compres hi ha?

1. Per punts de comanda.
2. Per programes.
3. Comandes obertes.
4. Comandes unitàries.
5. Comandes especulatives.

1. Per què és necessari programar les recepcions?

Les recepcions s’han de programar perquè d’aquesta manera es poden rendibilitzar les operacions administratives de recepció i control, i els mitjans de manutenció i els volums d’emmagatzematge de què es disposa.

1. Quins són els diferents components del cost integral d’aprovisionament?

1. Cost de comanda.
2. Cost d’adquisició.
3. Cost de transport.
4. Cost d’emmagatzematge.
5. Cost de manteniment de l’estoc.
6. Estalvi financer.
7. Cost d’utilització.

1. Què és el que genera el cost de comanda?

La petició, la reclamació, la recepció, el control quantitatiu, la manipulació d’entrada, el control qualitatiu, el pagament.

1. Quins tipus de proveïdors hi ha?

1. Normal: s’hi negocien els preus i els terminis de lliurament; les especificacions són estàndards.
2. Col·laborador: a més dels punts anteriors, se’n valora la capacitat del procés productiu, el sistema d’assegurança de la qualitat, el nivell tecnològic, la flexibilitat i la capacitat de millora i la tendència a millorar-la.
3. Cofabricant: gairebé és com un soci. A més a més dels aspectes que es valoren del col·laborador, aquest proveïdor coopera en el desenvolupament de nous productes i noves tecnologies; són els proveïdors amb el màxim nivell d’informació.

1. Com considera els proveïdors l’enfocament tradicional?

L’enfocament tradicional considera que els proveïdors són poc fiables i que els components que lliuren són de poca qualitat, que s’equivoquen a l’hora de lliurar les quantitats de components, que sovint es retarden en el lliurament i que tracten d’aconseguir més beneficis pressionant el client en el preu.

2. Segons l’enfocament tradicional, en relació amb la funció d’aprovisionament l’empresa utilitza dues polítiques bàsiques. Quines són aquestes polítiques?

1. Una tendència a la integració vertical quan els mecanismes de mercat no asseguren que l’oferta sigui abundant.
2. Un enfocament de negociació entre empreses competidores quan el mercat permet actuar amb prou competència.

La combinació d’aquestes dues polítiques fa que l’empresa recorri a l’aprovisionament extern solament per als productes poc diferenciats, de manera que pugui mantenir el control del disseny i perquè el cost de canvi de proveïdor sigui petit. A més a més, per als productes l’oferta dels quals és abundant en el mercat s’estimula la pressió competitiva mantenint relacions a curt termini amb un gran nombre de proveïdors, cosa que facilita que aquests disminueixin preus per a poder aconseguir que l’empresa els seleccioni.

1. Quins criteris segueix l’enfocament tradicional per a seleccionar els proveïdors? I quina és la tendència actual?

L’enfocament tradicional considera que la variable clau que determina la selecció dels proveïdors és el preu; els criteris de qualitat i de termini de lliurament solament són variables restrictives.

Actualment, cada cop es valoren més altres criteris com ara la qualitat, l’acompliment dels terminis de lliurament, la capacitat del proveïdor per a entendre i solucionar els problemes del client, la capacitat del proveïdor d’afegir valor al producte que subministra, la disponibilitat d’objectius, el fet que el proveïdor tingui plans concrets de millora dels productes, l’estabilitat financera del proveïdor, l’homologació dels productes per algun organisme competent, la capacitat del proveïdor per a aportar noves idees de R+D, etc.

2. Segons l’enfocament tradicional, els proveïdors pressionen per a aconseguir comandes més grans. Per què?

Perquè l’enfocament tradicional considera que la relació del proveïdor amb el client és a curt termini, que aquesta relació comença i acaba amb cada comanda. Si els proveïdors aconsegueixen comandes més grans també aconsegueixen augmentar el negoci i implantar economies d’escala en el seu procés.

3. La importància creixent de la variable qualitat ha comportat la necessitat d’establir relacions proveïdor-client per a aconseguir millores contínues. Quins han estat els canvis més importants en aquesta relació?

Un dels canvis més importants ha estat que s’hi han introduït procediments definits de comú acord entre el proveïdor i el client per a aconseguir una millora contínua, cosa que ha implicat que es posin en contacte experts d’ambdues empreses i que es comparteixin dades. Ambdues parts s’adonen dels beneficis que comporta la col·laboració. Però, perquè aquesta col·laboració funcioni s’ha d’establir un clima de confiança mútua i no pas un clima competitiu, no s’ha de dur a terme una negociació basada exclusivament en el preu i tampoc no s’ha d’amagar informació.

4. Què és la cofabricació?

D’acord amb Christopher, la cofabricació consisteix a desenvolupar una relació a llarg termini amb un nombre de proveïdors reduït sobre la base de la confiança mútua.

5. Què són els equips de desenvolupament del proveïdor?

Són petits grups d’especialistes de l’empresa client que ajuden els proveïdors a complir els requisits que els planteja. L’objectiu general d’aquests equips és reduir els costos i incrementar l’eficiència d’ambdues parts.

1. En què consisteix el consorci modular?

El consorci modular consisteix a portar fins al límit l’acostament dels magatzems al client. Actualment, Volkswagen fa servir aquest sistema en la planta de producció de camions i autobusos de Resende (Brasil). En aquest sistema les empreses proveïdores situen la fase productiva a la planta de l’empresa client, és a dir, s’introdueixen en la distribució en planta del client per a garantir que la coordinació sigui bona, que es milloraran els ajustaments i que es tindrà el producte en el lloc i en el moment en què es necessita.

Els proveïdors fabriquen els components a la planta de l’empresa client i, a més, també són els responsables del muntatge del producte.

Què fa, doncs, l’empresa client? S’encarrega de dissenyar el producte i de coordinar-ne el muntatge.

2. Quins efectes financers obté l’empresa client quan treballa amb aquest sistema?

Aquest sistema aporta un benefici financer a l’empresa client, perquè no ha de pagar els proveïdors fins que el producte no està totalment muntat i ha passat els controls de qualitat establerts.

3. El consorci modular es basa en...

4. la gestió que fa el fabricant del muntatge que realitzen els diferents proveïdors dels components que fa servir.

1. Què és la negociació?

La negociació professional és el mitjà pel qual un comprador i un venedor, mitjançant un tipus de comunicació especialitzat, el regateig comercial, arriben a un acord sobre el contracte, el qual ha de reflectir un cert equilibri entre els interessos d’ambdues parts.

Negociar consisteix a superar interessos contradictoris mitjançant una acció concertada.

2. En quines condicions és convenient negociar?

1. Quan es tracta d’un producte pilot.
2. Quan es planteja si s’ha de fer el producte o si s’ha d’encarregar que es faci.
3. Quan sols s’ha de fer un producte o quan aquest és molt sofisticat, o quan l’experiència de compra o la informació sobre els costos són insuficients.
4. Quan els preus de la competència són molt semblants.
5. Quan cap oferta no és satisfactòria.
6. Quan el comprador o el venedor volen modificar un acord previ.

1. Quines són les fases de la negociació? Quin és l’objectiu de cada una d’aquestes fases?

La negociació consta de tres fases:

1. Preparació: el principal objectiu és acumular informació, sobre la necessitat d’un producte o un servei per a poder-la satisfer de manera adequada, sobre el proveïdor, sobre la competència, etc. Amb aquesta informació el comprador pot saber els punts forts i els punts dèbils propis i els del venedor. En aquesta fase també és molt important que el comprador estableixi els objectius de la negociació i en fixi els límits, més enllà dels quals no estarà disposat a acceptar cap negociació.
2. Sessió de negociació: en aquesta fase, després de les fórmules de cortesia habituals, es pot recollir informació molt valuosa per a la negociació. S’argumenta cada posició i després es fan les concessions i se signa l’acord.
3. Seguiment de la negociació: un cop s’ha aconseguit l’acord, se n’ha de fer un seguiment per a assegurar-se que es compleix el que s’ha acordat en la negociació.

1. Quins tipus d’actitud pot tenir un negociador?

Pot tenir una actitud de cooperació, amb què donarà prioritat als aspectes següents:

1. L’interès comú.
2. La circulació de la informació.
3. La veracitat de la informació.
4. L’esperit de conciliació.
5. La confiança.
6. L’argumentació sincera.
7. El joc d’influència.

Pot tenir una actitud competitiva, amb què donarà prioritat als aspectes següents:

1. L’interès propi.
2. La retenció de la informació.
3. L’orientació de la informació.
4. La intransigència.
5. La desconfiança.
6. L’argumentació enganyosa.
7. L’exercici del poder.

1. Quina és la funció principal dels estocs?

La funció principal dels estocs és regular tota la cadena logística, per a aconseguir un flux de materials continu.

2. Què és la gestió d’estocs?

Consisteix a organitzar, planificar i controlar el conjunt d’estocs que pertanyen a una empresa.

3. Quin és l’objectiu principal de la gestió d’estocs?

L’objectiu principal de la gestió d’estocs és establir un equilibri entre la qualitat del servei i els costos que es deriven de tenir estocs.

4. Què és la ruptura d’un estoc?

La ruptura d’un estoc es produeix quan no es pot disposar d’un article concret que es necessita. Les avaries en els equips, el retard en el termini de lliurament dels proveïdors, etc., poden ser causes de la ruptura d’un estoc.

5. Què és l’estoc de seguretat?

És l’inventari que es fa per a poder fer front a la ruptura d’un estoc.

6. Quins tipus de sistemes de reposició hi ha?

1. Sistemes de reposició simple.
2. Sistemes que comporten una previsió implícita.
3. Sistemes de previsió de la demanda.

1. A què ens referim quan parlem de dimensionar l’estoc d’un article?

Dimensionar l’estoc d’un article significa determinar les variables que el regulen. Aquestes variables són la quantitat de reaprovisionament, el punt de comanda i l’estoc de seguretat.

1. Què és producció?

És el procés mitjançant el qual els inputs es transformen en outputs, obtenint amb aquesta transformació un increment d'utilitat o valor que és susceptible de satisfer les necessitats dels clients.

2. Què és un sistema productiu?

És el conjunt d'elements materials i immaterials que realitzen el procés de transformació o hi intervenen.

3. En què consisteix adoptar un punt de vista logístic en el concepte de sistema productiu?

Consisteix a ampliar l'àmbit del sistema productiu, és a dir, considerar el sistema productiu des de l'origen dels recursos (proveïdors) fins a la destinació (lliurament als clients).

En aquest sentit, sistema productiu vindria a coincidir amb sistema logístic. Cal, però, remarcar que per nosaltres, el sistema productiu serà un subsistema del sistema logístic que té com a principal funció la transformació dels inputs en outputs per a aconseguir un increment d'utilitat o valor per al client.

4. Què és la direcció d'operacions?

Consisteix a gestionar el subsistema productiu fent les funcions següents:

• Preveure la demanda.
• Planificar la producció per a satisfer la demanda.
• Gestionar els materials (determinació de les ordres de compra i de fabricació de materials) per a poder complir els plans de producció establerts.
• Programar les operacions. Concretar el pla de producció tant pel que fa a la quantitat (productes finals que s'han de produir) com en el temps (establir els moments de finalització dels mateixos temporal més concreta).
• Controlar. Assegurar-se que l'execució de les activitats coincideix amb les previsions i, en cas contrari, conèixer les desviacions i corregir-les.

1. Quins són els principals objectius del subsistema d'operacions?

• Ser eficient, és a dir, assolir els objectius en termes de producció emprant els mínims recursos possibles. Per tant, es tracta de tenir els mínims costos possibles.
• Assolir el nivell de qualitat necessari per a obtenir un producte competitiu.
• Oferir al client un servei específic i adequat com a mitjà de diferenciació. Aquest servei al client significa donar-li un bon tracte, complir els terminis de lliurament, evitar errors, etc.

1. Quins factors influeixen en l'elecció del procés productiu d'una empresa?

• L'estructura dels productes (complexitat, homogeneïtat,...),
• Les necessitats de flexibilitat per a afrontar-se a possibles canvis (si les estimacions de la demanda indiquen molta variabilitat, l'empresa ha de ser capaç d'adaptar-s'hi i modificar el volum de producció),
• El nivell de qualitat dels béns o serveis que es vulgui oferir,
• La disponibilitat de recursos financers per fer front a la inversió necessària,
• El grau de participació del client en el procés.

1. En quines condicions és apropiat adoptar una configuració per projecte? Quin és el seu principal inconvenient?

És apropiat utilitzar una configuració per projecte quan s'han d'elaborar productes o serveis "únics" (és a dir, que presenten unes característiques singulars) i de certa complexitat; això fa que, cada cop que es realitza el procés, les activitats puguin fins i tot ser diferents, ja que s'han d'adaptar a cada cas concret. El principal inconvenient és que aquest fet dificulta notablement la planificació, la qual intenta determinar quin temps (i recursos) requereix cada activitat, en quin ordre s'han de realitzar les diferents tasques i quan han d'estar acabades per tal de respectar la duració total del projecte.

2. Compareu els principals avantatges i inconvenients de la configuració per tallers i de la configuració en línia?

Configuració per tallers

Configuració en línia

• Un producte o servei estandarditzat (ja que aquesta producció no té flexibilitat per a introduir modificacions en els productes; en tot cas, si són necessàries, es faran a l'acabat final).
• Una demanda força uniforme.
• Un subministrament fiable de materials (per a no paralitzar la cadena per retards o problemes de qualitat).
• Un acurat manteniment dels equips per a evitar avaries que provoquin aturades.
• Un procés equilibrat que eviti els temps inactius o les línies d'espera. (Això té l'inconvenient que per a aconseguir-ho, en general, s'equilibra seguint el ritme de l'element més lent i, per tant, s'alenteix tot el procés).
• Una realització adequada de les tasques, ja que els errors poden aturar tot el procés posterior.

1. Enumereu els principals objectius de la distribució en planta.

• Reduir les manutencions i el material en procés.
• Utilitzar l'espai disponible de la millor forma possible.
• Equilibrar el procés de transformació.
• Aconseguir que el procés productiu sigui suficientment flexible per a poder adaptar-se als canvis de l'entorn.
• Augmentar la seguretat dels treballadors i millorar la qualitat de vida en el treball.
• Disminuir els riscos que puguin afectar a les condicions i la qualitat dels materials.
• Optimitzar la utilització de la mà d'obra i la maquinària.
• Facilitar la supervisió i el control.

1. Quins són els principals factors que influeixen en les decisions de distribució en planta?

• La manera en què els materials circulen per l'empresa, que determina, per exemple, el cost del seu tractament, la quantitat utilitzada en el procés o l'espai que aquest procés ocupa.
• La quantitat d'equips que s'utilitzaran, les seves dimensions, i els utillatges i espais auxiliars que puguin necessitar al seu voltant.
• Aspectes relacionats amb la mà d'obra, no només qüestions relatives a temes de qualitat de vida en el treball o condicions ambientals (seguretat, il·luminació, ventilació,...), sinó també aspectes lligats a les relacions personals.
• Les necessitats d'espai per a serveis auxiliars (mecanismes antiincendis, calefacció,...)
• Les limitacions que imposa l'edifici quant a estructura de la planta, localització de columnes, escales, alçada... i els costos de construcció o modificació de les instal·lacions.

• Manutenció cara ja que, de vegades, els desplaçaments són molt llargs.
• Molt treball en curs.
• Temps elevats d'execució (el treball sol quedar en espera entre les diferents tasques del procés).
• És més difícil de planificar i controlar.
• El cost per unitat de producte és més elevat.
• Sol presentar una baixa productivitat (cada tasca és diferent i, per tant, requereix diferent organització i aprenentatge per part dels operaris).

1. Si barregem les característiques de la distribució per producte i per procés, què obtenim? Quins són els principals avantatges d'aquest híbrid?

Si barregem les característiques de la distribució per producte i per procés obtenim les cèl·lules de fabricació o treball. Aquest tipus de distribució s'assembla a una distribució per procés pel fet que cada cèl·lula està dissenyada per a desenvolupar un conjunt d'operacions específiques i a una distribució orientada a producte perquè s'elaboren pocs articles amb característiques semblants.

Els seus principals avantatges són:

• Millora de les relacions humanes. Un equip de treballadors completa una unitat de treball, són entrenats per a manipular qualsevol de les màquines de la seva cèl·lula i assumeixen de forma conjunta la responsabilitat del resultat.
• Millora de la perícia dels operaris ja que realitzen només un nombre de productes limitat.
• Disminució del material en procés per la disminució dels trasllats perquè una cèl·lula engloba diverses etapes del procés de producció.
• Disminució dels temps de preparació (s'han de fer menys canvis d'eines ja que el tipus d'articles és limitat).
• Disminució dels temps de fabricació.
• Simplificació de la planificació i control.

1. Què és la superfície d'evolució? Com es calcula?

La superfície d'evolució (SE) és l'espai que s'ha de reservar entre llocs de treball per als desplaçaments de materials i operaris.

En aquest cas aplicarem la fórmula següent:

SE = (SS + SG)K

on K és un coeficient que varia entre 0,05 i 3 segons el tipus d'indústria.

2. Quins criteris utilitza l'algoritme bàsic de transposició per a trobar la distribució en planta més adequada?

• Els fluxos o manutencions entre departaments per període de temps,
• Les distàncies entre aquests departaments i
• Els costos de transport.

1. Què és el pla de producció a llarg termini?

Ens indica les quantitats que s’han de produir de cada tipus de producte en dades trimestrals o anuals.

2. Quina és la traducció a mig termini del pla de producció a llarg termini?

El pla de producció a llarg termini es tradueix en el mig termini en què s'anomena el pla agregat de producció. En aquesta "traducció" es produeix una desagregació de les unitats de mesura que s’empren en el pla de producció a llarg termini:

Quant a les unitats que s’han de produir no parlem de tipus de productes sinó de famílies de productes, i pel que fa a les unitats de temps, es planifiquen les necessitats de producció, generalment, per mesos.

3. Què implica el procés de planificació agregada?

El procés de planificació agregada implica:

• Determinar les quantitats que s’han de produir mensualment o trimestralment per l'horitzó de planificació considerat.
• Fer un pla factible, és a dir, que es pugui executar.
• Facilitar la consecució del pla estratègic, raó per la qual haurà de respondre a les necessitats de producte derivades del pla de producció a llarg termini, de les previsions de vendes a mig i curt termini, de la cartera de clients i d'altres fons de demanda.
• Aconseguir la major eficàcia possible.

1. Què és el programa mestre de producció?

És un pla detallat que estableix quants productes finals seran produïts i en quins períodes de temps. En aquest sentit, ha de contenir les necessitats netes de fabricació de cada ítem final, la qual cosa indica que, de les necessitats de productes es descompten els que ja estan fabricats o són en curs de fabricació.

El programa mestre concreta el pla agregat, tant en les quantitats (de productes finals) com en el temps (establint els moments de finalització dels mateixos en una base temporal més concreta).

1. Què és l’MRP?

És un mètode per a controlar els inventaris de forma integrada, de manera que els estocs dels components que s'han de mantenir estan relacionats amb la quantitat de productes finals que cal produir.

2. Amb quin tipus de demanda és més convenient gestionar els estocs amb el sistema MRP?

Amb demanda irregular, discreta i dependent.

3. Quins són els elements bàsics per al funcionament de l’MRP?

El programa mestre de producció, la llista de materials i el fitxer registre d'inventaris.

4. Què són les necessitats brutes i les necessitats netes?

Les necessitats brutes són el volum de productes finals necessari per a satisfer la demanda del mercat.

Les necessitats netes són les necessitats brutes un cop descomptades les disponibilitats (siguin disponibilitats reals ja en el magatzem o recepcions programades).

5. Una de les principals sortides del sistema MRP és el pla de materials. En què consisteix?

El pla de materials conté les comandes planificades de tots els ítems: ens informa sobre el volum de cada lot que s’ha de demanar i el moment en què s'ha de llançar l'ordre de compra (aprovisionament extern) o l'ordre de producció (aprovisionament intern).

6. Una de les característiques del mètode o sistema MRP és que realitza un "traspàs" en el temps de les necessitats dels ítems segons el temps de subminstrament, establint dates d'emissió i recepció de les comandes. En relació a aquest tema, l’MRP:

Pren el temps de subministrament com una dada fixa, fet pel qual és important que s’hagi reduït al mínim abans d’acceptar-lo com a tal.

7. L’MRP de bucle tancat...

és un sistema de planificació de les necessitats de materials, de la capacitat a curt i mig termini i que, a més controla la capacitat i gestiona els tallers.

8. Mantenir un volum de capacitat de seguretat...

és una alternativa a l'estoc de seguretat.

9. Una de les característiques principals de l’MRP-II és que

• permet obtenir, per a cada categoria de producte, els pressupostos de cada departament per a tot el període de planificació.
• realitza càlculs de costos i construeix estats financers en u.m.
• programa les prioritats i les activitats que s’han de desenvolupar en els diferents tallers.

1. Els tres inputs fonamentals d'un sistema MRP-II són:

Pla de vendes, base de dades del sistema i retroalimentació des de les fases d'execució a les de planificació.

1. Què és el JIT?

És un nou enfocament de la direcció d'operacions amb el qual es pretén servir als clients en el moment precís, amb la quantitat exacta demandada, amb productes de màxima qualitat i mitjançant un procés de producció en el qual s'hagin eliminat tots els elements innecessaris.

2. Quin és l'objectiu primordial del JIT?

Incrementar el benefici reduint els costos mitjançant l'eliminació dels elements innecessaris.

3. Per què la qualitat juga un paper primordial en el JIT?

Perquè és necessari assegurar la qualitat del que es produeix. En el JIT es produeix justament el necessari i els estocs es redueixen al mínim; en aquestes condicions és indispensable assegurar-se que el que s'està produint té la qualitat necessària. Si la qualitat només fos controlada al final del procés es podria donar el cas que apareguessin peces defectuoses i, en no tenir estoc al magatzem, no es pogués complir amb els terminis de lliurament pactats amb el client.

4. Què vol dir "flexibilitat de la ma d'obra" en el JIT? Què és necessari per a aconseguir aquesta flexibilitat?

Vol dir que el nombre de treballadors en cada secció, augmenta o disminueix "acomodant-se" immediatament als augments o disminucions de producció. Per exemple, si disminueix la demanda del mercat d'un article determinat i, per tant, la producció que s’ha d’obtenir per fer front a aquesta demanda, és necessari que disminueixi el nombre de treballadors assignats a la producció d'aquest article. Per a aconseguir aquesta flexibilitat és indispensable que els treballadors siguin polivalents i que la distribució en planta tingui forma de u.

Si la producció que s’ha d’obtenir és menor i disposem d'una distribució en planta en forma de u és més fàcil assignar més operacions d'una secció a un mateix treballador, ja que aquesta distribució comporta la reducció de les distàncies entre les diferents màquines, i això facilita que un mateix operari pugui accedir a més d’una.

Però, perquè el treballador sigui assignat a diferents operacions en diferents màquines és necessari que sigui polivalent.

5. Què és el kanban?

És un sistema d'informació per a controlar les quantitats produïdes en cada procés. Es tracta d'un sistema d'arrossegament basat en la utilització d'una sèrie de targetes que dirigeixen i controlen la producció entre els diferents centres de treball.

Es tracta d'un sistema d'arrossegament perquè el centre de treball posterior és el que retira del centre de treball anterior les peces que necessita, en la quantitat i moment en què les necessita i no és el centre de treball anterior el que empeny la producció. El centre de treball anterior no podrà produir fins que el centre de treball posterior li hagi autoritzat mitjançant els kanbas corresponents.

6. El mètode de producció JIT ha de ser considerat...

com un procés de millora contínua on diàriament s’estudien i adopten canvis en l'empresa per a dissenyar les condicions òptimes de la producció.

7. El JIT...

busca eliminar tots aquells elements innecessaris.

8. El kanban de proveïdors...

és bàsicament un kanban de transport que incorpora la informació necessària per a realitzar el lliurament de materials en la quantitat necessària i en el moment i lloc precisos.

1. Què és la distribució física?

La distribució física és el conjunt d'operacions que fan arribar el producte des del final de la cadena de producció fins al lloc al on el consumidor el compra.

2. Quina és la finalitat de la distribució física?

La finalitat de la distribució física és col·locar el producte al lloc adequat, en el moment adequat i al cost més baix possible. Finalment, el producte ha d'estar a l'abast del consumidor quan aquest el compri. Si això no s'aconsegueix, la venda no es produirà i tot el procés de distribució física haurà estat inútil.

3. Distinció entre la distribució física i la distribució comercial.

La distribució física transmet els productes i la distribució comercial transmet la seva propietat.

4. Com es mesura el resultat de la distribució física?

El resultat de la distribució física es mesura en el servei que es dóna al client i en el cost que implica donar aquest servei.

5. Quin paper té la informació dins de la distribució física?

És la base de tot el sistema. Al mateix temps que hi ha un flux físic dels productes, que va des del fabricant fins al consumidor, hi ha un flux d'informació en sentit contrari.

6. Com han canviat les relacions dins de la distribució física?

Quan la distribució comercial estava molt atomitzada, pràcticament totes les funcions de la distribució física eren en mans del fabricant. Aquest determinava l'estoc que s'havia de mantenir, els volums de les comandes mínimes per a servir els clients, la forma d'enviar-les, etc. Amb la moderna distribució comercial el fabricant perd moltes d'aquestes funcions que passen a mans dels majoristes, els magatzems o les cadenes de supermercats i hipermercats. Es pot dir, doncs, que el poder de decisió de la distribució física està passant del productor a la distribució comercial.

7. Relació entre la distribució física i el programa comercial de les empreses.

Avui dia, la competència fa que pràcticament tots els productes de consum tinguin un substitut. En aquest escenari, el servei es converteix en un punt important del programa comercial i en un factor que influeix en el volum de les vendes.

8. Per què es diu que, actualment, el venedor és més un merchandising que un venedor clàssic?

Perquè la comanda que rep està predeterminada per les dades informàtiques del client i en aquest sentit, les condicions en què el producte arriba al destinatari tenen una gran influència per a obtenir més o menys vendes.

9. Quines són les fases en què hi ha més possibilitats de reduir els temps de lliurament de les comandes?

A la fase de transmissió de la comanda i al sistema administratiu propi de l'empresa.

10. Quina és l'evolució previsible de la distribució?

La distribució comercial seguirà un procés de concentració i, per tant, els lliuraments augmentaran en volum i el poder de la distribució comercial també serà més gran. Els costos de la distribució física i de l’estoc cada vegada seran més estudiats. Trobarem una actuació més gran per part de la distribució comercial en la distribució física del fabricant. A més, es veuran actuacions per part de la distribució comercial respecte a les formes de lliurament de la mercaderia.

11. Quines són les tendències dels fabricants dins de la distribució física i comercial?

Els fabricants continuaran el procés de concentració que ja han començat. Aquest fet farà que el nombre de referències disminueixi, els fabricants concentraran la seva venda en menys productes que ara i s’incrementarà el pes mitjà per lliurament. Tot això disminuirà els costos de la distribució física del fabricant el qual, a més, disposarà d'un sistema més simplificat i donarà un millor servei. S'hauran de millorar tots els cicles de servei per no tenir faltes d’estoc. El cost final de manipulació disminuirà i la informatització de tot el procés s'accelerarà molt.

12. Quin és el principal canvi de filosofia que es produeix a la distribució física com a conseqüència del procés d'internacionalització?

Cada vegada més Europa es considera com una unitat de mercat de manera que les fàbriques nacionals deixen de proveir el producte a la nació a la qual pertanyen per fer fabricacions majors de menys quantitat de productes, i així obtenir una reducció de costos per economies d'escala. D'aquesta manera les companyies nacionals es queden amb la venda, el màrqueting, la facturació i el cobrament dels productes, i unes noves estructures logístiques comencen a aparèixer per tot Europa. És a dir, els sistemes hauran de ser més europeus i menys nacionals.

13. Què són els canals de distribució i quin és el seu objectiu?

Són entitats que tenen l'objectiu de traspassar els béns o serveis des d’un nivell o esglaó de producció a un altre més pròxim al mercat final o al mateix consumidor.

14. Expliqueu quines són les implicacions del poder de venda dels canals de distribució al sistema de distribució física dels fabricants.

La força obtinguda pels canals de distribució, el seu poder de penetració al mercat final i la nova fisonomia del consumidor, obliguen el fabricant a examinar els punts següents:

• Com han de realitzar la funció comercial en col·laboració amb els distribuïdors.
• Quins mitjans d'acció comercial han de fer servir en relació amb els distribuïdors perquè venguin els productes al consumidor.
• Quins mitjans d'acció comercial poden fer servir davant del consumidor perquè els ajudin a introduir-se en la distribució.
• En l'entorn distributiu existent, quin grau d'introducció, col·laboració i força poden obtenir.
• Quina és l’estratègia comercial més adequada en relació amb l’estratègia distributiva més efectiva, amb la finalitat que el distribuïdor no pugui prescindir dels seus productes.
• Quina organització comercial ha de mantenir per a acoplar la seva organització de compres amb l'organització comercial dels distribuïdors.

1. Què és la unitat de càrrega i quins aspectes logístics condiciona?

La unitat de càrrega és el conjunt de mercaderies que s'agrupen per a facilitar la seva manipulació. En la distribució aquesta unitat s'ha de constituir de forma que no pateixi cap modificació en la càrrega/descàrrega.

Els principals aspectes logístics que condiciona són la relació pes/volum, estabilitat, forma, mitjans de transport, de manipulació, optimització de l'espai, seguretat al transport.

2. Què és la ruta de repartiment?

La ruta de repartiment és la trajectòria que recorre cada vehicle amb càrrega, des del punt d'origen, visitant tots els punts de repartiment fins que torna buit al punt d'origen.

3. Quines variables determina l'organització de les rutes de venda?

Situació dels centres de distribució, situació dels punts de repartiment, nombre dels punts de repartiment, freqüència dels repartiments, volum de mercaderia que s’ha de repartir, temps invertit en el repartiment.

4. Quin nom té la venda que s’efectua mitjançant la preparació de la comanda al mateix punt de venda?

Autovenda.

5. Quina és la tendència que s'imposa avui dia als sistemes de transport?

Es produeix un augment de capacitat a tots els sistemes de distribució física dels productes.

6. Quins problemes s'intenten solucionar amb els models de gestió integral de transport i en quines variables es basa?

S'intenta modelitzar la presa de decisions que equilibrin els interessos contraposats del diferents departaments de l’empresa i que, segons la direcció, assegurin la rendibilitat i estabilitat de la companyia a curt, mig i llarg termini. Es basen en la demanda i la seva previsió, el pla de màrqueting, el pla de recursos i la qualitat de servei.

7. Quin és el principal repte que han d'afrontar les companyies de transport urgent?

La disponibilitat d'informació puntual i fiable de la situació de les trameses.

8. Quin és el principal inconvenient del transport per carretera?

El colapsament de la distribució capil·lar a causa de la densitat del tràfic de les grans ciutats. Aquest problema s'intenta solucionar amb estudis sobre logística urbana.

1. Què és el transport multimodal?

És el transport d'unitats de càrrega amb l'ús de diferents mitjans de transport i amb un únic document.

2. Què és la unització? I la ruptura de càrrega?

La unització és l'acoplament de mercaderies en unitats superiors de càrrega i té sentit econòmic, sempre i quan la nova unitat conservi la seva integritat durant la major part de la duració del mateix. La descomposició total o parcial d'aquesta unitat de càrrega en els seus components per dur a terme el seu emmagatzematge o transport capil·lar de distribució als receptors de la mercaderia es diu ruptura de càrrega.

3. Quin és el principal factor que ha permès el desenvolupament del transport multimodal?

L'avenç informàtic com l'intercanvi electrònic de dades (EDI), la introducció al comerç internacional del qual ha reduït el volum d'informació en paper.

4. Què implica la creació d'un sistema de transport multimodal?

Elevades inversions en infrastructures viàries, infrastructures de càrrega i, sobretot, de nous enllaços entre els modes. També implica el canvi de filosofia de les empreses usuàries i prestatàries de serveis de transport i serveis logístics afegits. Aquestes actuacions han de facilitar les connexions dels diferents modes als centres de càrrega i manipulació de mercaderies més estratègics.

5. Quins són els principals tipus de plataformes logístiques?

centres intermodals de Càrrega (aeroports); zones d'activitats logístiques (ports), i les centrals integrals de mercaderies.

6. Quines són les principals funcions de les Centrals Integrals de mercaderies?

La racionalització del transport per carretera i la implantació de magatzems i empreses de transport, a més d'ajudar a la descongestió de camions a les àrees metropolitanes.

7. Quin és el principal problema per a la implantació d'un sistema de transport intermodal?

El punt crític per a establir una xarxa intermodal és el ferrocarril. La falta de capacitat del transport per ferrocarril per a guanyar percentatges al transport per carretera és el principal problema, a nivell europeu, per a consolidar un autèntic sistema de transport multimodal.

8. Quins són els principals avantatges que busquen les empreses que situen a la ZAL del port de Barcelona?

Una privilegiada connexió marítima amb una regió en creixement com el sudest asiàtic i les seves connexions immediates amb la xarxa de transports: l'aeroport, la xarxa ferroviària o les autopistes de l'àrea de Barcelona.

9. Quins factors determinaran l'èxit com a nus logístic de la plataforma del delta del Llobregat?

El desenvolupament dels corredors peninsulars, la consolidació dels grans eixos de tràfic intereuropeu i del tràfic entre el mercat europeu i els mercats mundials, el suport de la metròpoli barcelonesa i la millora de les infrastructures d'oferta logística.

10. Quines són, de forma general, les bases de la proposta feta pel Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient per al delta del Llobregat?

Ampliació del port de Barcelona; penetració ferroviària al port i millora de la connexió entre el transport marítim i ferroviari, optimització de l’aeroport del Prat, connexió viària entre el port i l'aeroport mitjançant l'autovia del Baix Llobregat enllaçant amb la Pota Sud i desviament del riu Llobregat cap al sud (3 km).

11. Què és un port sec?

És una connexió ferroviària entre un port i una plataforma logística situada a l'interior del continent.

1. Quines són les aplicacions més utilitzades del sistema GPS?

Les aplicacions del GPS es poden dividir en cinc grups:

• Localització: determinació d'una posició bàsica.
• Navegació: obtenció d'una posició respecte a la resta de posicions.
• Tracking: control del moviment de les persones.
• Mapping: creació de mapes.
• Timing: obtenció precisa de l'hora mundial.

1. Quines són les tendències futures del sistema GPS?

Es produirà un avenç qualitatiu de les tecnologies i sistemes espacials com a resultat de les actuals tendències en investigació i desenvolupament en aquest camp (elevació de potències de transmissió i simplificació dels equips terrestres, utilització de bandes de freqüència cada vegada més elevada, ampliació dels processadors de senyal i equips de commutació, utilització d'enllaços directes de transmissió entre satèl·lits). De la mà d'aquests avenços surten nous conceptes de xarxes de satèl·lits substancialment diferents als tradicionals sistemes que fan que la tendència sigui la personalització dels terminals i dels serveis. S'aniran cobrint les necessitats de moltes zones rurals amb dificultats d’accés als sistemes de fibres òptiques. Els satèl·lits cada vegada tindran més importància en les comunicacions marítimes i aèries, especialment intercontinentals. Aquest paper serà més aviat complementari en les comunicacions mòbils terrestres.

Es pot dir que les comunicacions per satèl·lit es troben lluny del seu sostre econòmic i funcional, per les condicions de l'entorn faran cada vegada més competitius els sistemes suportats per satèl·lits.

1. Comenteu les principals diferències entre envàs i embalatge.

L'embalatge serveix per a protegir el producte contra qualsevol dany que vingui de l’exterior i evitar el seu deteriorament. L'envàs serveix per a promocionar el producte i l'empresa, i per a facilitar informació a l’usuari. Per tant, el seu objectiu fonamental és la venda del producte. Ha de facilitar una circulació segura i baix preu per al procés de fabricació. Per últim ha de satisfer les demandes dels intermediaris o usuaris que manipulen el producte.

2. Quins són els principals tipus d'embalatges del transport multimodal?

La paleta, el contenidor i el contenidor flexible.

3. Quina és la principal diferència entre manipulació i estiba?

La manipulació consisteix en el transport i emmagatzematge realitzats als centres de càrrega (ports, aeroports i terminals de ferrocarril o carretera). La estiba és la col·locació de la mercaderia a l'interior dels vehicles de transport.

4. Quines són les noves tendències en envasos i embalatges?

Les noves tendències centren en el materials plàstics que tendeixen a substituir els materials tradicionals com els metalls, el vidre, el paper, etc. La tendència està plenament determinada per les polítiques mediambientals que es plasmen en uns envasos i embalatges reciclables i biodegradables.

5. Quines funcions s'han de tenir en compte a l'hora de dissenyar un envàs?

L’element comunicador i d'atracció de la venda, la utilització de les noves tecnologies al punt de venda com ara el codi de barres i l'adaptació del disseny de l'envàs a l’embalatge.

6. Quines són les noves tendències pel que fa al disseny d'envasos? Quins són els criteris que s’estan imposant en aquest sentit?

Les noves tendències de disseny d'envasos aproximen els departaments implicats, principalment màrqueting, producció i logística, per tal d'analitzar conjuntament les característiques d'un nou disseny per a fer compatibles les exigències de la cadena logística amb un disseny interessant per al consumidor potencial.

7. Què és un pool d'envasos i com funciona?

Es tracta d'un sistema d'optimització dels circuits d'envasos. El seu modus operandi es basa en el fet que el pool subministra envasos al fabricant, recull les unitats al punt de distribució, retira els envasos deteriorats, realitza la neteja i gestiona el subministrament del fabricant.

8. Quins avantatges té per a una empresa contractar els serveis d'un pool d'envasos?

Els principals avantatges són l'eliminació d'inversions; l'eliminació dels problemes de gestió; la reducció de l'espai d’emmagatzematge per a optimitzar envasos; l’eliminació dels envasos deteriorats; més agilitat i seguretat en la càrrega i descàrrega; normalització dels envasos als seus magatzems; reducció de les manipulacions; millora de la imatge; grau de seguretat més alt; higiene i neteja; optimització per al seu repartiment; i seguretat i programació en la retirada d'envasos buits.

1. Quines són les raons per les quals es fa imprescindible l'existència dels magatzems?

La incertesa de la demanda; el cost i duració dels transports i les exigències de rendibilitzar el procés productiu. És a dir, en el cas de conèixer amb exactitud la demanda d'un producte i si, a més, aquest es pogués subministrar de forma instantània, no seria necessari el seu emmagatzematge intermedi.

2. Quines són les principals funcions dels magatzems?

Coordinar els desequilibris entre l’oferta i la demanda. Pocs productes tenen una demanda que coincideixi en el temps i quantitat amb la seva oferta. La qualitat de servei al client aconsella fer un emmagatzematge a prop del client final per tal de poder reaccionar ràpidament davant de possibles faltes de producte. Els productes de demanda estacional, però que s’han de produir durant tot l'any per raons de cost, la indústria conservera que emmagatzema la seva producció en la època de recollida per a distribuir-la durant tot l'any i les compres especulatives de diversos productes obliguen a tenir un sistema de emmagatzematge.

Reduir els costos amb la compra d'articles en grans lots i transport en càrregues consolidades fins als llocs d'emmagatzematge propers als punts de consum.

Complement del procés productiu.

Alguns productes alimentaris com els formatges, els vins o els licors necessiten un període de maduració previ al consum. L'emmagatzematge obligat d'aquests productes es pot fer de forma que es compleixin ambdues funcions simultàniament.

1. Un magatzem creat per a atendre les necessitats del transport i compensar els costos d'emmagatzament amb majors volums transportats rep el nom de:

magatzem de trànsit o plataforma

2. Un magatzem al qual els prestatges, a més d'emmagatzemar els productes fan de suport de l'edifici rep el nom de...

magatzem autoportant

3. Quins són els principis d'emmagatzematge?

El magatzem no és una part independent de la resta de funcions de l'empresa. En conseqüència, la seva planificació haurà de ser acord amb les polítiques generals de la companyia i formar part de la planificació general per a participar en l'obtenció dels seus objectius empresarials.

Les quantitats emmagatzemades es calcularan per tal que els costos que originen siguin mínims, sempre que es mantinguin els nivells de servei desitjats.

La disposició del magatzem haurà de ser tal que requereixi els mínims esforços pel seu funcionament. Per això s'haurà de minimitzar l'espai, el tràfic, els moviments i els riscos.

Un magatzem haurà de ser el més flexible possible quant a la seva estructura i implantació, de forma que es pugui adaptar a les necessitats d'evolució en el temps.

1. Què són les manipulacions i quina relació tenen amb el valor afegit dels productes?

Són totes les operacions de moviment de mercaderies i la seva expedició posterior. Les manipulacions realitzades al magatzem no impliquen transformacions físiques o químiques del producte i li afegeixen un cost considerable sense incrementar-ne substancialment el valor afegit.

2. Què són les unitats de manipulació, les unitats de consum i les unitats de lliurament?

La unitat de manipulació és el conjunt de mercaderies que s'agrupen amb la finalitat de facilitar-ne el maneig, transport o emmagatzematge.

La unitat de consum és la unitat de producte més petita que el consumidor pot adquirir al detall.

La unitat de lliurament és qualsevol agrupació constituïda per unitats de consum que respongui a les condicions òptimes d'explotació per mitjà del sistema de producció, sistema de distribució o comercialització.

3. Quins són els principals elements de manipulació?

• Transpaletes.
• Carretilles.
• Transelevadors.

1. Quines són les etapes de la solució al problema de localització d'un magatzem?

Localització de la zona general. La decisió s’haurà de basar en la consideració dels costos implicats i en els nivells de servei al client desitjats.

Selecció del punt concret dins de la zona general triada anteriorment. Aquesta decisió s’haurà de basar en els estudis de les característiques particulars i diferencials dels possibles punts dins d'aquesta zona.

2. Quins problemes es poden produir per un error de dimensionament del magatzem?

Principalment un increment substancial als costos d'operació (espai insuficient) o una inversió innecessària (més gran que la requerida).

3. Quin és el principal objectiu de l'estudi de les diferents solucions del disseny de l'interior d'un magatzem?

Minimitzar els costos de maneig dels productes i el cost de l'espai associat al volum de l'edifici.

4. El sistema drive-in de prestatges és apropiat per a...

partides de mercaderies amb les mateixes característiques a les quals s'aplica el sistema LIFO.

5. Per quin tipus de producte és molt apropiat el sistema de prestatgeries dinàmiques?

És un sistema molt apropiat per als productes que requereixen una perfecta rotació (FIFO).

6. Quina és la principal característica de les prestatgeries mòbils de producte a operador?

Que operen sota el principi que el producte es mou fins a l'operador eliminant-ne els desplaçaments. Són sistemes ideals per a la preparació de comandes, ja que s'elimina una gran quantitat d'operacions que no afegeixen valor al producte.

7. En què consisteix el sistema d'emmagatzematge caòtic?

L'emmagatzematge de les mercaderies es realitza de manera que s'assignen els espais mentre es van recepcionant les mercaderies, sense atendre cap ordre predeterminada.

8. En què es basa la distribució ABC?

El factor que condiciona de forma molt elevada els costos de manipulació dins d'un magatzem és el recorregut que s'ha de fer per a recollir els articles dels seus llocs d'emmagatzematge. Aquests costos es poden reduir situant els productes amb major moviment al magatzem, prop de les zones de sortida, reduint d'aquesta forma els recorreguts.

La classificació ABC és un instrument molt eficaç per a abordar la solució als problemes d'ubicació dels productes segons els seus índexs de vendes.

Es construeix una taula en la qual s'indiquen les sortides de cada article, durant un període de temps determinat i s'ordenen de major a menor, calculant els percentatges acumulats que representen. Es pot observar que:

• Una petita fracció d'articles té un elevat percentatge de sortides.
• Un grup molt nombrós d'articles posseeix un reduït percentatge de sortides.

1. Quins són els principals problemes d'un moll mal dissenyat?

Un moll mal dissenyat es pot convertir fàcilment en un lloc perillós, no productiu i caòtic. De tal forma que, en lloc de ser l'escenari que facilita les operacions per les quals s’ha dissenyat es converteix en un obstacle en si mateix i impedeix treure tot el profit a un bon equipament.

2. Quina és la situació actual d'Espanya en temes de seguretat als magatzems?

L'estudi Análisis estadístico dels coste de los riesgos en la empresa española realitzat per la Fundació Mapfre reflecteix el fet que la seguretat no sembla preocupar molt els empresaris espanyols. Aquesta falta d'interès queda reflectida en el buit legal existent pel que fa a les normes per a la construcció dels equips i els dispositius de seguretat que han d'incorporar-hi.

3. Quins són els principals avantatges dels magatzems desmuntables?

• Rapidesa en la instal·lació.
• Facilitat de finançament (compra, lísing o lloguer).
• Facilitat per a desmuntar l'estructura i traslladar-la.
• Facilitat d'ampliació i reducció per les seves característiques modulars.

En determinats casos, utilitzar una estructura desmuntable pròxima a la destinació de les mercaderies pot eliminar molts costos de transport.

1. En quines ocasions és convenient aplicar el sistema mercaderia a operari? i el principi operari a mercaderia?

Si és precís preparar grans quantitats de comanda per una sola posició és possible aplicar el principi d’emmagatzematge de mercaderia a operari transportant els bastidors corresponents a un lloc de recollida. Així mateix, el principi d'operari a mercaderia resulta més convenient per a preparar comandes de múltiples posicions i poques peces per posició, aleshores l'operari es desplaça amb l'equip a les prestatgeries dels productes.

1. Què és un operador logístic i quines són les seves funcions?

Són empreses especialistes en la realització de diferents activitats en el camp de la logística i presten els seus serveis a aquelles empreses que decideixen subcontractar aquestes funcions.

Les principals funcions que realitzen són l’emmagatzematge, el transport a llarga distància, la distribució, l’envasament i l’etiquetatge, manipulacions, aprovisionament, distribució inversa (recuperació de materials), gestió d'importació - exportació, serveis de màrqueting, personal i equips i gestió d'actius.

2. Quines són les causes de l'aparició dels operadors logístics i quina és la seva tendència futura?

Les principals causes són els canvis en l’economia, els fluxos de transport i les noves tendències en la gestió de les empreses. La transformació de l'economia i la internacionalització, el volum dels transports de la qual ha augmentat exponencialment fins al punt de congestionar les xarxes viàries, ha portat a un procés d'estructuració de les xarxes logístiques i a plantejaments de racionalització de les estructures del transport. D'altra banda, el fet que fabricants i distribuïdors hagin experimentat una integració en les seves relacions comercials, ha afavorit la reestructuració del sistema logístic europeu caracteritzat per subministraments cada cop més llunyans i una clara tendència a la concentració de les unitats productives i centres de distribució. Com a estratègia general a la logística neix el just in time. Les empreses es veuen amb dificultats de respondre a aquests reptes logístics, amb la qual cosa els operadors logístics neixen com a tercers agents implicats juntament amb els fabricants i els distribuïdors.

La tendència futura ve marcada pel dinamisme de la situació actual. Les estratègies de comercialització dels fabricants són cada cop més exigents pel que fa a les condicions de qualitat, els terminis de lliurament i serveis complementaris per a l'aprovisionament dels seus clients. Per tant, es demana cada cop més, una major qualificació i especialització de l'oferta especialment mitjançant la presència dels operadors logístics transnacionals.

3. Quins són els principals beneficis de la subcontratació logística?

La possibilitat de flexibilitzar costos substituint costos fixos per variables; l’obtenció de millors serveis derivats d'estar prestats per personal especialitzat, menor risc inversor, i la major potencialitat de l'especialització dels recursos. La subcontractació de la logística permet potenciar l'especialització del personal en aquelles activitats bàsiques de l'empresa.

4. Quines condicions ha de tenir un operador logístic per dur a terme les seves funcions?

El disseny encertat de l'estructura operativa; la utilització dels mitjans i les eines adequades, i una filosofia positiva de relació amb el client. Haurà d'efectuar una anàlisi de necessitats a partir de la qual es pugui determinar el nombre de centres logístics que es precisen, quin és el disseny més adequat per a facilitar els fluxos físics, definir els equipaments globals, els sistemes de manipulació ideals, el personal qualificat per a assumir el treball i el sistema de transport.

5. Quines són les fases per a triar l'operador logístic adequat?

En primer lloc s'han d'analitzar les característiques internes de l'empresa i el seu posicionament al mercat per tal de decidir si és adequat o no subcontractar serveis logístics. També s'ha d'estudiar, en cas afirmatiu a la subcontractació, fins a quin punt és convenient subcontractar un servei logístic. El segon pas serà el disseny d'un projecte de subcontractació. Amb el projecte de subcontractació es defineix el sistema que es requereix i s'estableixen, així mateix, les bases per a la negociació amb els possibles operadors. El projecte haurà de descriure el nou sistema, el sistema de gestió, la reconversió del personal i els canvis als fluxos d'informació. En tercer lloc, a partir del projecte de subcontractació, que defineix les necessitats de l'empresa, es pot seleccionar l'operador logístic adequat. Es presenten les invitacions que s’han d’ofertar als operadors, facilitant la informació del disseny del projecte. Aquesta informació es proporciona als operadors que s'ajusten al projecte i tenen capacitat per a portar-lo a terme. Un cop seleccionat l'operador i posat en marxa el projecte de subcontractació, es porta a terme un sistema de control de la gestió del sistema subcontractat.

6. Quina és la situació actual de les PIME logístiques europees?

S’estan produint mutacions importants en la professió de l’operador logístic que apunten a l'especialització en un determinat sector d'activitat o, fins i tot, en un determinat producte. Una de les característiques de l'evolució actual dins de la logística europea és la concentració de les activitats de distribució. Els criteris imperants en la racionalització de les compres per part dels usuaris repercuteixen directament en l'operativitat dels distribuïdors, que es veuen obligats a modificar les seves estratègies comercials d'acord amb nous requeriments logístics. Del que es tracta no és simplement d’emmagatzemar en un lloc determinat els materials que demanda el mercat, sinó de garantir seqüències d'aprovisionament en terminis fiables i reduïts, optimitzant els costos d'emmagatzematge. La redefinició d'activitats que tenen lloc al llarg de la cadena d'aprovisionaments tradicional també afecta les empreses del transport en el sentit d'incorporar una diversitat de serveis logístics a la seva oferta convencional. La supervivència de les PIME apareix cada cop més lligada a la seva capacitat per a oferir serveis de valor afegit, propis de l'operador logístic, que van des de la gestió d’estocs i la preparació de comandes fins a l'abastiment de les cadenes de muntatge del sector d'automoció en règim de JIT.

7. Què és una aliança de logística?

És un acord que compleix les condicions següents: ha de suposar, com a mínim, un any complet de cooperació, comprendre els serveis de transport i emmagatzematge i fer servir només un proveïdor. En altres paraules, es busquen situacions que augmenten el valor i de les quals es podrien beneficiar ambdues parts.

8. Quins objectius busquen els fabricants amb les aliances logístiques?

Millorar el lliurament als seus clients i reduir els propis costos de logística. Amb diferència, el factor més important que impulsa les empreses a aquestes aliances és la reestructuració de l'empresa. Si la reestructuració comporta una producció més especialitzada i una reducció del nombre de fàbriques, vindrà acompanyada d'un replantejament de la configuració de la logística. La desaparició de les fronteres, les distàncies més llargues fins als mercats i la millora de les xarxes de transports han determinat l'establiment d'un o més centres de distribució regionals o europeus.

9. Quines son les principals activitats que formen part de les aliances logístiques?

L'emmagatzematge, la conducció interna i el transport de productes acabats (és a dir, la logística cap a l'exterior). Poques empreses declaren haver delegat el control de la gestió de part o de la totalitat de la cadena de subministrament o dels sistemes de tecnologia de la informació subministrats pel proveïdor. Els serveis de valor afegit es mencionen en pocs casos. Un terç dels acords compromet el proveïdor de serveis solament a l'establiment i posada en pràctica del sistema de logística, sinó també en la seva configuració i disseny.

10. Quins són els principals avantatges de les aliances estratègiques per als productors?

Millora del servei de lliurament que es concreta en un sistema de lliurament puntual, millora dels costos per efectes sinèrgics en compartir recursos amb altres empreses clients; reducció de la grandària del seu departament de logística i del nombre de persones i de nivells d'adopció de decisions, fet que es reflecteix en una adopció de decisions més ràpida.

11. Expliquen la idea següent: les aliances de logística es convertiran en un element bàsic de l'economia concertada.

L'èxit de les aliances de logística és que estan a punt per convertir-se en un element bàsic de l'economia concertada, un sistema econòmic en el qual les empreses se centraran, cada cop més, en les seves aptituds essencials i, per les altres activitats, recurriran a proveïdors externs de serveis que puguin realitzar-los de forma més econòmica i eficient. Ja que les empreses necessitaran conservar el control de les operacions contractades externament que estan estretament lligades a les tarees internes, les aliances basades a les relacions de tipus associatiu són fonamentals.

12. Quines són les principals causes de la desconfiança dels proveïdors de components i recanvis a l’hora de subcontractar la seva logística?

El gran nombre de referències i d'operacions de muntatge prèvies a la tramesa de qualsevol comanda que imposa un bon coneixement del producte. D'altra banda, la gestió de components com ara els recanvis porta afegit gairebé sempre un factor d'urgència per la qual cosa, l'incompliment o error en una comanda suposa un greu contratemps per al client. Com a conseqüència es deteriora la imatge de l'empresa subministradora. Un aspecte que cal considerar es que en el camp dels recanvis casi la meitat de les trameses es poden classificar com a urgents, amb la qual cosa, la meitat de les comandes s'han de preparar amb anterioritat. Tant és així que l'ús del transport aeri representa una part important dels moviments pel mateix valor del temps en aquests casos.

13. Quins avantatges particulars té la subcontratació d'operadors especialitzats en l’emmagatzament i transport frigorífics?

Estalvi de costos i estalvi d'una inversió pròpia en tecnologia del fred i l'alt cost energètic derivat.

14. Quins són els principals problemes del transport frigorífic?

Aquest transport rep l'acusació de ser un punt de ruptura de la cadena del fred. Especialment el terrestre, per carretera, en què els equips de control de temperatura no estan generalitzats.

El transport frigorífic pateix d'una sèrie de problemes que van des dels costos financers, peatges, primes d'assegurances, preu dels combustibles i una flota atomitzada i sobredimensionada. Aquests problemes poden haver repercutit en una reducció de les inversions del sector frigorífic en equipament.

15. Quina és la variable determinant de la gestió logística de Barnastock?

La seguretat dels seus processos, que ha de ser compatible amb un alt nivell de servei al client.

1. Quin paper fa el consignatari d'una nau?

És el representant del navier als ports i s'ocupa de gestionar els serveis que la nau necessita com ara remolcadors, pràctics, atracament, aprovisionament, etc.

2. Quin paper fa el fletador d'una nau?

És la persona, física o jurídica, que contracta el transport en una nau o l'ús del mateix.

3. Quins són els elements reals del transport marítim?

Són bàsicament dos:

La mercaderia ("Good") és l'objecte del transport i ha de ser susceptible de pes i mesura.

Fletament ("Freight") és el preu del transport marítim o de l'ús de la nau.

4. Com actua un agent de càrrega aèria?

• Selecció de la tramesa més favorable pel seu client.
• Contacte amb el transportista, efectua la reserva de càrrega i supervisa la tramesa fins que les mercaderies arriben a la destinació.
• Assessorament als seus clients sobre els problemes d'embalatge, contenedorització, emmagatzematge, etc.
• Despatx aduaner, regulacions de transport, cobertura d'assegurances, documentació i liquidació amb el transportista.
• Prepara el contracte de transport aeri i freqüentment el conclou.

1. Què és un operador de transport multimodal?

És un professional del transport, generalment una companyia naviera o transitària, que ofereix un servei de transport "porta a porta" i emet un document de transport únic (Coneixement d'Embarcament FIATA de la Federació Internacional de Transitaris) responent davant del carregador de les mercaderies i de l'execució del transport amb una obligació de resultat.