Presentació del blog
Viajeros hispánicos de la segunda mitad del siglo XIX y primeras décadas del XX y su visión del arte japonés
Dins del cicle L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper dimarts 24 d’abril us proposem la xerrada: “Viajeros hispánicos de la segunda mitad del siglo XIX y primeras décadas del XX y su visión del arte japonés” a càrrec de la Dra. Elena Barlés Báguena, professora titular del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza. La xerrada tindrà lloc a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616) a les 19.30h.
Abstract: Durante los períodos Meiji (1868-1912) y Taishô (1912-1923) Japón llevó a cabo un proceso de modernización que llamó poderosamente la atención de Occidente y recibió la visita de numerosos occidentales, entre los cuales también encontramos españoles e iberoamericanos, muchos de los cuales, plasmaron sus impresiones en artículos de prensa, ensayos e informes y libros de viajes. Buena parte de estas publicaciones no llegaron a penetrar con profundidad y con rigor científico en la realidad japonesa y potenciaron la imagen exótica y literaria del “Lejano País del Extremo Oriente”. Sin embargo, algunas de estas obras sí trataron con veracidad y agudo sentido analítico diferentes aspectos de la cultura nipona, como es el caso de sus artes. Veremos algunos ejemplos, como por ejemplo el escritor guatemalteco Enrique Gómez Carrillo (1873-1927) autor de tres obras de gran difusión en la época.
¿Por qué es tan importante Internet en China?
Os ofrecemos hoy la tercera de las cinco entradas que Daniel Méndez y los colaboradores en el proyecto ZaiChina nos han preparado como autores invitados a nuestro blog. Sus aportaciones, siempre reflexivas y de primera mano, son muy interesantes para tener una perspectiva amplia y crítica sobre distintos aspectos de la China de hoy. Aquí tenéis la serie completa. Es, como siempre, un placer para nosotros contar con su colaboración.
¿Por qué es tan importante Internet en China?
Autor: Daniel Méndez (ZaiChina)
En todo el mundo, Internet ha cambiado la forma en la que los medios de comunicación producen noticias y los ciudadanos obtienen información. Las personas pueden tener ahora acceso prácticamente a las mismas fuentes que los periodistas, pueden jerarquizar por sí mismos las noticias que quieren recibir, compartirlas en las redes sociales, dejar comentarios o tener su propio blog. Los ciudadanos han dejado de ser únicamente receptores de información para convertirse también en emisores.
Dentro de este cambio a nivel planetario (que tan bien supo ver ya en 2004 Dan Gillmor), en China hay ciertas particularidades que merecen la pena ser reseñadas. Prácticamente todos los cambios a nivel global se están viviendo también en el gigante asiático, aunque algunos fenómenos propios de China nos pueden servir para comprender mejor las características del Internet en este país:
1 – Tamaño e intensidad. Es bien conocido que China es el país con más internautas del mundo, 513 millones en enero de 2012. A pesar de que siguen siendo unos números modestos en cuanto al total de la población (“solo” el 38,3% de los chinos se conectan a Internet) estos números se acercan cada vez más al total de personas conectadas en Estados Unidos y Europa.
EU-Japan’s relationship: Much Ado About Nothing?
At the workshop “Euro-Japanese Relations: History, Culture and Politics”「日欧関係の歴史・文化・政治」〜日欧間の文化交流と政治関係をめぐって celebrated in Brussels on 6th March 2012 and organized by professor Kazunari Sakai (University of Kobe), we have discussed about the development of Euro-Japanese relations, focusing on the historical, cultural andpolitical dimension.
Corea, país en transformación: una historia personal
Dins del cicle L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper dimarts 17 d’abril us proposem la xerrada: “Corea, país en transformación: una historia personal” a càrrec del Dr. Antonio J. Doménech del Río, professor d’Estudis Coreans de la Universidad de Málaga i col·laborador docent de la UOC. La xerrada tindrà lloc a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616) a les 19.30h.
Abstract: Mi llegada a Corea se produce en 1992 pocos meses antes de la primeras elecciones democráticas, en un momento de gran efervescencia política y social. Durante 10 años pude vivir de primera mano los cambios que se iban produciendo a nivel político y económico pero sobre todo a nivel social y cultural. A través de los ojos de diferentes personas y grupos sociales nos adentraremos en la vida cotidiana de los coreanos/as de los años 1990 y principios del 2000.
La transición de Myanmar, el informe BBVA eagles y el retorno de Eurasia
Empecemos con un tema de actualidad: la confererencia “La transición política en Birmania/Myanmar: grandes desafíos, nuevas oportunidades“. Como sabemos, desde hace un año y medio, Birmania/Myanmar es el escenario de un proceso de apertura política que ha despertado grandes esperanzas entre la población birmana. Sin
embargo, aunque los progresos han sido evidentes, todavía existen muchas dudas sobre el resultado final de esta nueva orientación y sobre cuáles serán los cambios reales a los que el actual gobierno, heredero de la antigua junta militar, está dispuesto a llegar. Para hablar de todo ello, el día 11/02/2012 en Casa Asia Barcelona, tenemos la posibilidad de asistir a esta conferencia, donde contaremos con la ponencia de Daniel Gomà, investigador de la Universidad de Barcelona. Read the rest of this entry »
Sinibald de Mas, viatger, diplomàtic i pensador colonial espanyol a l’Àsia
Dins del cicle L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper dimarts 10 d’abril us proposem la xerrada: “Sinibald de Mas, viatger, diplomàtic i pensador colonial espanyol a l’Àsia“, a càrrec d’Ander Permanyer Ugartemendia, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental, col·laborador docent de la UOC. La xerrada tindrà lloc a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616) a les 19.00h.
Abstract: El barceloní Sinibald de Mas (1809-1868) va ser quelcom més que un viatger. Lletrat polifacètic i amb gran domini de les llengües, va ser informador del govern, reformista filipí, destacat iberista, coneixedor de l’Àsia i primer diplomàtic espanyol a la Xina en temps de les guerres de l’opi —amb diversos càrrecs ocupats de manera intermitent entre 1843 i 1868—. De caràcter pràctic i esperit crític, Mas tenia una visió lúcida i formada del paper de l’Europa i l’Espanya imperials, que va defensar en un conjunt d’obres publicades.
Internacionalització: claus per l’èxit i finançament
En la conjuntura econòmica actual, en un mercat intern amb una demanda molt feble, les petites i mitjanes empreses comencen a cercar altres regions on obrir mercats. Partint d’aquesta base, i amb la col•laboració entre ESADE Alumni i ACC1Ó, neixen els Esmorzars d’Internacionalització, dins del cicle “La internacionalització de l’empresa”, que s’estructura en una sèrie de sessions pràctiques amb experts que tracten casos actuals d’empreses espanyoles. Aquestes sessions se centraran en les regions següents: Amèrica del Sud, Amèrica del Nord, Àfrica – Pròxim Orient, Àsia – Xina i Àsia – Índia.
La primera sessió del cicle, l’11/04/2012 a les 8:30h, tractarà de “Les claus per a l’èxit en el procés d’implantació d’una empresa a l’estranger”. És a dir: els passos que cal seguir, els diferents graus i les estratègies per a cada un, la presència en el mercat objectiu, el producte que s’ha d’exportar, les variables i els processos d’anàlisi per aconseguir oportunitats, i els criteris per decidir en quines àrees geogràfiques cal actuar
Joan Sureda, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, presentarà les accions, els objectius i les ajudes que ACC1Ó ofereix per promoure aquest procés, i facilitarà expertise de la cultura empresarial de la regió, estudis de mercat, ajudes financeres, persones de contacte, etc.
Després, Xavier Mendoza, director de l’Observatori de l’Empresa Multinacional Espanyola (OEME) d’ESADE, donarà resposta al per què, com, quan, on i quins recursos calen en una decisió d’internacionalització d’èxit.
Finalment, es comptarà amb la intervenció de Pere Ballart, director general P&A de Fluidra, que compartirà la seva experiència professional, els principals reptes de l’empresa i les lliçons que ha après fins assolir la forta internacionalització actual. Read the rest of this entry »
Después de “Balzac y la joven costurera china” llegó “El complejo de Di”
Dai Sijie es un novelista chino, afincado en Francia y conocido sobre todo por su novela “Le complexe de Di” (El complejo de Di). Nacido en 1954, hijo de médico, entró en un colegio en 1969 con la Revolución Cultural, para que lo enviaran más tarde a un centro de reeducación de 1971 a 1974. Trabajó en un instituto de provincias hasta la muerte del presidente Mao Zedong y se sacó unas oposiciones para entrar en la universidad. Después, con otras oposiciones, consiguió una beca para irse al extranjero y escogió Francia en 1984, donde se instaló definitivamente.
Su primer gran éxito fue “Balzac y la joven costurera china”, para después llegar una nueva novela, “El complejo de Di”, que confirmó de pleno su talento literario. De hecho, la novela ganó el prestigioso Premio Fémina 2003 y encabezó durante varios meses las listas de los libros más vendidos en Francia. Asimismo, destacar también los elogios recibidos de críticos como Bernard Pivot, que opinó que con esta obra se confirmaba «el gran talento de un narrador con una imaginación extraordinaria». Read the rest of this entry »
L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals
Al llarg del mes d’abril, des del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitzem, amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, un cicle de tres xerrades sobre viatgers que han recorregut diferents països de l’Àsia Oriental en els últims dos segles. Hi parlarem de les seves vivències personals, però també del context social i polític que es van trobar.
Prepareu les agendes! Les xerrades seran els dies 10, 17 i 24 d’abril, a les 19.30h, a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616). Trobareu la informació completa del cicle en aquest enllaç. Us hi esperem!
Entrevista a Inma Rodríguez, tutora del Programa
Continuem amb les entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a l’Inma Rodríguez, tutora del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC. Des de l’any 2004 està vinculada a la UOC. Gràcies Inma!!
Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?
Vaig començar a col·laborar amb la UOC l’any 2004, poc després de què els Estudis d’Àsia Oriental es posessin en marxa. La meva primera tasca a la UOC va ser de tutora dels Estudis i, tot i que en els diferents semestres he fet puntualment també altres tasques com la de consultora, la figura de tutora és amb la que em sento més còmoda.
Què et va fer vincular-te amb el món asiàtic?
Durant 7 anys vaig ser gestora de projectes d’inversió de les empreses d’origen asiàtic amb interès inversor a Catalunya com a part de la meva tasca al CIDEM d’aquell moment que actualment ha esdevingut ACC1Ó. En aquell moment, el major percentatge d’inversions asiàtiques que venien a Catalunya eren inversions japoneses així que la meva especialització i vinculació amb Àsia venia del tracte continuat amb empresaris japonesos amb interès en invertir al nostre país. Arrel d’aquesta feina, vaig començar a estudiar japonès, idioma que m’apassiona.
Com definiries la teva tasca com a tutora dels Estudis d’Àsia Oriental? Què en destacaries?
Al llarg d’aquests anys com a tutora dels Estudis d’Àsia he après molt. La veritat és que és una feina que m’encanta; el fet de poder orientar i ajudar als altres és molt enriquidor. Destacaria que els estudiants dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC són estudiants que, com a punt de partida, tenen un perfil similar pel fet de ser persones amb un nivell acadèmic elevat i amb compromisos a nivell tant professional com personal que s’han de compaginar amb els nostres estudis. En particular, m’agrada conèixer la motivació que atreu als nostres estudiants cap a uns estudis com els nostres i que sovint és molt diferent. Des del interès en el món asiàtic a nivell econòmic, cultural i/o sociològic, fins a millores a nivell professional o vinculacions estrictament personals. Les motivacions són ben variades.
A part de la teva feina com a tutora, també treballes a ACC1Ó. Quina és la missió d’ACC1Ó? Quina és la teva comesa en aquesta agència?
ACC1Ó és l’agència per la competitivitat de l’empresa catalana dins el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En particular, jo treballo a Invest in Catalonia d’ACC1Ó que, com el seu nom indica, és l‘agència del govern encarregada de l’atracció d’inversió estrangera al nostre territori. Actualment sóc Cap de Business Intelligence d’Invest in Catalonia i, com a tal, m’encarrego de la gestió de les fonts d’informació disponibles per als inversors que es plantegen la inversió al nostre territori. La feina és ben diferent i passa des de la identificació de nous nínxols de mercat que presentin oportunitats per invertir a Catalunya fins a l’elaboració d’argumentaris per a la venda del nostre país, anàlisis econòmics variats, etc. Tot el que tingui a veure amb la informació lligada a la captació d’inversió estaria associat a la meva tasca.
Quina relació hi ha entre ACC1Ó i el món asiàtic?
ACC1Ó, com a agència de suport a l’empresa catalana, compta amb tres grans puntals que són la innovació, la internacionalització i la captació d’inversions. En aquest darrer és en el que estic directament implicada. La relació amb Àsia es dóna clarament tant des de la vessant de la internacionalització (fent que les empreses catalanes exportin els seus productes als països asiàtics) com per la captació d’inversions. Des d’Invest in Catalonia continuem treballant per tal d’atreure inversions asiàtiques a Catalunya ja no només de països tradicionalment inversors a Catalunya com el Japó sinó ara també de països com la Xina o la Índia que presenten noves oportunitats de sortida d’inversions.
Com a tutora del Programa tens una relació directa amb els estudiants. Quins consideres que són els interessos principals en relació a l’Àsia Oriental? Alguna recomanació als estudiants?
Com comentava anteriorment, els interessos dels estudiants són variats en funció de la motivació que els apropi cap als nostres estudis: millora a nivell professional, trobar una nova feina amb vinculacions amb el món asiàtic, anar a estudiar/treballar a la Xina o al Japó, interès per la cultura asiàtica en general, incorporar a la família la cultura xinesa d’un fill/a d’aquesta cultura recentment adoptat, etc.
La meva recomanació és que amb esforç i constància, s’aconsegueix allò que es vol. Sovint, el ritme que portem a diari no fa fàcil seguir l’avaluació continuada, però val la pena. Seguir l’AC implica aprovar les assignatures cursades en un gran percentatge dels casos.
També recomano als Estudiants que no deixin mai d’adreçar-se als tutors amb els dubtes que tinguin. Nosaltres estem a la seva disposició pel que necessitin, així que no cal tenir por de fer-se pesats.
Deus haver acumulat moltes vivències i anècdotes. Ens podries explicar alguna?
La veritat és que aquests 8 anys com a Tutora dels Estudis d’Àsia Oriental a la UOC han donat per molt i sí que tinc vàries anècdotes.
Potser comentar que, com que Catalunya és un país petit, al final, el cercle és reduït. Així doncs, m’ha passat algun semestre que he tingut algun alumne dins el meu grup de tutoria que era un company de feina, per exemple, sense que tinguéssim ni idea l’un ni l’altre que ens trobarien aquest espai.
Què et sembla la iniciativa del nostre blog?
El blog dels Estudis d’Àsia Oriental és una molt bona iniciativa per estar al dia de tot el que es mou al món del programa a nivell d’activitats i qüestions variades. Per això, animo a tothom a que el segueixi de manera continuada.
Conferencia: “Alimentaria Asia Hubs. Oportunidades del sector agroalimentario español en Japón y la India”
Según los últimos datos, las exportaciones españolas del sector agroalimentario a Japón alcanzaron casi los 338 millones de euros en 2011, lo que ha supuesto un incremento del 25% respecto a las cifras del año anterior y un 8% sobre el crecimiento de las exportaciones totales agroalimentarias de España en 2011. El desastre ecológico que produjo el terremoto en marzo de 2011 ha aumentado la demanda de productos agroalimentarios del exterior, en especial los productos de pesca –congelados y en lata – y de todo tipo de comida preparada de larga duración.
Por otra parte, el sector de la alimentación y de las bebidas en la India está valorado en unos 134.000 millones de euros y crece a un ritmo anual del 14%. A pesar de que la presencia de productos agroalimentarios españoles en el mercado indio es todavía poco representativa, España es líder del mercado en el sector del aceite de oliva, y se identifican oportunidades de negocio para ciertos productos como los hortofrutícolas, el vino, el pescado y el marisco, las conservas o productos de confitería. Read the rest of this entry »
Cinefòrum: Ebrio de mujeres y pintura
La quarta i darrera de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Ebrio de mujeres y pintura (dir.: Im Kwon Taek, 2002). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jordi Codó i Muriel Gómez, professora dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 28, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.
Ebrio de mujeres y pintura. Gràcies a aquest film, el veterà cineasta Im Kwon-taek va rebre per fi el reconeixement internacional que la seva obra mereixia, doncs li va valer el premi al millor director en el festival de Cannes. Des de la dècada dels vuitanta, Im, que s’havia format en la sèrie B i les pel·lícules de gènere, es va proposar recuperar i promocionar a través del seu cinema les tradicions d’una nació, la coreana, que experimentava profundes transformacions socials i econòmiques, deixant-se pel camí algunes essències culturals. A Ebrio de mujeres y pintura veiem la tumultuosa història de Corea a finals del segle XIX a través de la vida d’un genial alhora que impulsiu pintor.
MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: ENTREVISTA A JAVIER PÉREZ
Seguimos con la sección “Món empresarial vs. Àsia”. Esta vez queremos explicaros la experiencia de una empresa de las tradicionales, de las de toda la vida, de esas que todos, seamos de la generación que seamos, ha estado siempre ahí: Santiveri, SL.
¿Y qué podría contaros sobre Santiveri?. Sin duda, empezar por su extensa trayectoria, pues se constituyó a finales del siglo XIX, siendo la empresa pionera en alimentación natural y dietética en España. De hecho, se creó por motivos humanitarios,… Al Sr. Jaime Santiveri Piniés, le diagnosticaron una enfermedad irreversible pero, su amor por la vida y su espíritu de lucha, le llevaron hasta el balneario Sebastián Kneipp en Alemania. Allí lograron curarle con terapias y productos 100% naturales y esto cambió su vida. A partir de ese momento, y motivado por el deseo de poder ayudar a otras personas, se dedicó al estudio de todos los avances en el campo dietético y de la medicina natural..
Así fue como en 1885 se estableció la primera tienda de productos dietéticos en España, en la calle Call de Barcelona, justo al lado de ayuntamiento de Barcelona. En 1894 se firmaron los primeros contratos de distribución de productos Kneipp y en 1914 se construyó la primera fábrica en el Paseo Casa Antúnez.
¡Y hasta hoy!. Año en el que, a pesar de la crisis económica, sigue dando trabajo a más de 400 personas, con una facturación superior a 50 millones de euros anuales. ¿En qué se centra ahora su actividad?. Pues produce, comercializa y distribuye alimentos funcionales y ecológicos, complementos alimenticios, alimentos para intolerancias alimenticias (sin gluten, sin lactosa, sin azúcar, etc.), nutrición deportiva, alimentación dietética, especies vegetales en comprimidos, extractos o bolsitas de infusión, biocosmética y cosmética natural. Distribuye por todo el territorio español a través de tiendas propias, franquicias, puntos especializados y grandes superficies. Además, comercializa más de 1.000 referencias distintas, tiene 3 centros de producción (Barcelona, Puigverd – Lérida – y Peñafiel – Valladolid -), 3 filiales en el exterior (Méjico, Marruecos e Italia), y exporta a más de 30 países, incluida China desde 2010. Santiveri
Y precisamente para hablarnos sobre todo de este último mercado, el mercado chino y sus peculiaridades, podemos
contar con el inestimable testimonio de Javier Pérez, formado en la Napier University de Edimburgo, así como también Máster en Dirección de Marketing y Comercial por Esade, y que desarrolla su vida profesional como Area Export Manager desde hace más de nueve años, en los que Santiveri ha pasado de exportar en 21 países en 2002 a alcanzar los 34 el pasado 2011. A partir de aquí, empezamos con la entrevista:
S – Y la primera, una pregunta fácil: ¿por qué comprar productos Santiveri? ¿Cuáles son sus ventajas? Read the rest of this entry »
Los medios de comunicación en China
Aquí os dejamos la segunda de las cinco entradas que Daniel Méndez y su equipo de colaboradores en el proyecto ZaiChina nos han preparado como autores invitados a nuestro blog. Como os comentábamos, sus reflexiones–siempre críticas y de primera mano–sobre distintos aspectos de la China de hoy son sumamente interesantes y necesarias. Aquí tenéis la serie completa. Es un placer para nosotros contar con su colaboración.
Los medios de comunicación en China
Autor: Daniel Méndez (ZaiChina)
Como tantas otras cosas en China, los medios de comunicación de este país han experimentado una gran transformación en los últimos 30 años. Olvídate de ese discurso simplista que dice que los medios de este país son tan sólo una herramienta de propaganda del régimen, que son aburridos y que no cuentan nada interesante sobre China. La realidad es que el gigante asiático ha vivido en los últimos años una gran explosión de medios de comunicación, con las estanterías de los kioscos llenas de publicaciones de todo tipo, desde moda, coches o cine hasta literatura, economía y política. Han aparecido nuevos canales de televisión (la mayoría de espectadores cuenta con unos 50 en su televisión), tanto en el ámbito local como en el nacional. Y, cada vez más, los medios comerciales (los más alejados del control del Gobierno) dominan el mercado y cuentan con audiencias más grandes.
Aquí van cuatro puntos muy básicos que nos pueden ayudar a comprender un poco mejor el panorama mediático chino.
1 – La industria sigue creciendo y ganando cada vez más dinero. A diferencia de lo que pasa en Occidente, los medios tradicionales en China gozan de buena salud. En el año 2010, por ejemplo, la producción de todo el sector de los medios de comunicación creció un 17,8%. Eso supone más del doble de su producción en el año 2005.
Cinefòrum: Chungking Express
La tercera de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Chungking Express (dir.: Wong Kar-wai, 1994). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jordi Codó i David Martínez, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 21, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.
Chungking Express. La tercera pel·lícula de Wong Kar-wai és un peculiar drama romàntic d’esperit urbanita que va cridar l’atenció de Quentin Tarantino, obrint les portes del mercat nord-americà i mundial al cineasta honkonguès. Chungking Express se sitúa a mig camí dels proustians tractaments de l’amor, el temps i la memòria que han fet de Wong un guru de la cinefília global, i de les heterodoxes i manieristes aproximacions al cinema de gènere dels inicis de la seva carrera. Sempre amb el segell inconfusible de les seves formes vaporoses i les constants referències a la cultura pop internacional.
L’estratègia, els costos i, com no, les xarxes socials
A hores d’ara es fa dífícil trobar un empresari que no es pregunti a diari quina és la millor estratègia per assegurar el futur de la seva companyia. És per això que l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de l´Ajuntament de Mataró ha
organitzat pel dimarts 20/03/2012 a les 17h, un taller anomenat “L’estratègia, motor per assegurar el futur”. Aquest taller anirà a càrrec de Joaquim Soriano i Josep Castells, socis directors de l’empresa UNIEMPRO Services S.L., especialistes en Interim Management (Direcció Interina) i experts en gestió i direcció de Pimes, així com també amb una dilatada experiència en la gestió d’empreses fortament internacionalitzades. La idea és que durant dues hores i mitja tractin temes com: el camí cap a l’excel•lència, la gestió de la pime, on som ara i cap on hem d’anar i els cinc eixos pentapime (com volem ser, mapa estratègic, anàlisi dafo, polítiques de futur i comunicació). És a dir, es veuran els conceptes tradicionals de visió, missió i valors, que no són sols conceptes d’escola de negocis, sinó que a través d’ells i d’una metodologia i eines específiques, es podrà anar desplegant el pla estratègic. També es veurà què ha passat amb importants empreses que tothom coneix, i així posar-se en alerta sobre la necessitat d’introduir canvis en les organitzacions.
I sense canviar gaire de tema, ens trobem amb què, tot i ser una tasca habitual en una empresa, aquesta té l’obligació de lluitar permanentment per millorar la seva competitivitat. Read the rest of this entry »
El caleidoscópico tumulto de la vida: simbolismo literario en Japón
Después de leer la extraordinaria introducción con la que Carlos Rubio contextualiza la figura del escritor Izumi Kyõka (1873-1939) y los cuatro relatos que por primera vez se presentan en castellano en El santo del monte Koya y otros relatos (Editorial Satori, 2011), traducidos por Susana Hayashi, propongo compartir algunas notas sobre el movimiento literario simbolista en Japón.
Cinefòrum: Sorgo rojo
La segona de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Sorgo rojo (dir.: Zhang Yimou, 1987). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jose Montaño i Carles Prado, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 14, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.
Sorgo rojo. L’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Mo Yan, va suposar tota una revelació al seu dia: la d’un nou director, que debutava amb aquest film per esdevenir una de les figures internacionalment més reconegudes, i la d’una filmografia com la xinesa, escassament valorada fins aquell moment. La recreació històrica de Sorgo rojo va obrir la porta del reconeixement mundial als cineastes de la denominada 5a. generació de directors xinesos i, de retruc, a un nou interès per les cinematografies asiàtiques, pràcticament oblidades fins llavors.
¿El imperio de los sin sexo?
Amb aquesta entrada d’avui voldria convidar-nos a fer una ullada al vídeo de RTVE que està linkat al final d’aquest paràgraf i que estarà disponible en obert encara uns dies més, fins a mitjans de mes… Aquest és doncs un post de ràpida caducitat donada la caducitat de l’accés al material que avui us convido a pensar plegats.
Amb aquesta entrada d’avui voldria convidar-nos a fer una ullada al vídeo de RTVE que acompanya aquest text i que estarà disponible en obert encara uns dies més, fins a mitjans de mes… Aquest és doncs un post de ràpida caducitat donada la caducitat de l’accés al material que avui us convido a pensar plegats.
No obstant això, crec que reflexionar-hi és important. Només el títol del reportatge ja és una invitació a allò que trobarem més enllà del clic: “El imperio de los sin sexo” es diu i ens diu el reportatge. Un reportatge que ens promet obrir-nos les portes a la comprensió dels horitzons de fantasies, horitzons i realitats de les pràctiques sexuals del Japó. Promet, doncs, molt, potser massa, podríem dir. La tria dels mots aquí no és innocent, o no té conseqüències innocents… El imperio afirma el títol, connectant-nos ràpidament a un imaginari cuinat a foc molt lent, l’imperi del sol naixent, emperadors, gueishes, la cerimònia del te… conservadorisme, violència continguda, kamikazes, samuràis, manga… On parar??? I ara … de los sin sexo??? Què passa al Japó?
L’espectador comença a mirar el reportatge amb unes expectatives que li són menys pròpies del que potser assumim… Només el nom del reportatge esdevé ja unes ulleres que ens posem per consumir la resta del producte.
Cliquem i ens ho expliquen: els japonesos ja no fan l’amor. Molts per decisió, d’altres per rebuig de la parella. Ens diuen que els homes ja no volen contacte íntim amb les seves parelles. Què està passant? El reportatge ens obre les portes del Japó dels sense sexe a partir de les entrevistes no anonimitzades amb tres persones en categoria de testimonis i empresaris i venedors de joguines sexuals que ens mostren plens d’orgull els seus productes. Com a sociòloga podria dir que la mostra no és massa representativa per parlar d’un país. Però el narrador ens insisteix que es tracta d’homes com Fumiyo, molts homes com Fumiyo, el protagonista que ens guia per la seva vida eròtica des del vídeo box i els objectes de masturbació a les confessions íntimes d’allò que per ell és una relació sexual satisfactòria. ‘Homes com Fumiyo’ ressona mentre ho escoltem en el nostre procés de construcció de l’estereotip. Homes com ell, homes japonesos com ell….
Tot això s’acaba d’arrodonir en el reportatge amb les dades (vagues) de fertilitat japonesa – com si a Japó no haguessin arribat les darreres innovacions en matèria contraceptiva i hi hagués una correlació directa entre les vegades que els japonesos fan l’amor i el nombre de fills. Per acabar de ‘demostrar’ la dimensió del que està succeint, ens entrevisten una dona que argumenta com ella ha fet els seus fills sola perquè el seu marit va confiar en un laboratori per concebre’ls enlloc de fer-ho de forma natural amb ella per evitar haver de fer l’amor. Aquest cas únic serveix a l’espectador del reportatge com a prova per imaginar-se la tragèdia sexual japonesa.
Però per què es neguen els homes? La tensió del misteri encara no desvelat augmenta a mesura que passen els segons.
Ens diuen, al final, a través del testimoni de Fumiyo (com podria ser diferent?) que els homes ja no volen fer l’amor amb les dones perquè els estressa massa. Les dones han abandonat el seu rol tradicional, les dones ara cerquen el seu plaer. Resulta massa estressant tenir relacions sexuals amb elles perquè estressa cercar el plaer de l’altra. Ens diuen que els homes japonesos estan desorientats. Han perdut el paper de patriarca i el cerquen en les seves fantasies sexuals de forma solitària i conformista. Si no poden dominar la seva dona, dominaran una nina de plàstic de tamany real, de 24 quilos i molt suau i flexible.
Al final del reportatge, el narrador, en to transcendent ens pregunta: I això és així al Japó perquè són diferents? O només és que van per endavant?
És a dir… la realitat japonesa és així perquè els japonesos són marcians terrestres o perquè el fi del patriarcat porta que els homes perdin les ganes de tenir relacions sexuals amb les dones a nivell global? Perquè si és així… aleshores … què? Quina alternativa ens queda a nosaltres, que veiem el camí del futur i encara podem fer quelcom per canviar-lo? A la línia de les teories de l’evolució més pedestres que perderen credibilitat a finals del XIX…
Em va sorprendre que, al final del reportatge, no sortís aquella típica frase en lletra petita que ens adverteix “qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència”… hauria donat al reportatge un aire fresc que necessitava. Però no.
No voldria negar que no hi ha homes i dones al Japó que viuen experiències semblants a les dels protagonistes del reportatge. No voldria negar tampoc que la indústria del porno i de les joguines eròtiques no floreixi… (on no ho fa?). Però sí voldria demanar que a l’hora de buscar explicacions per fenòmens tan complexs, s’exercís un cert exercici de rigor i no es convertissin estereotips en dogma (i coses pitjors que estereotips) per mitjà de la seva medialització. Per saber què succeix a un nivell de complexitat tan elevat com és un sistema de relacions socials, cal saber trencar amb els estereotips i mirar més llunys dels donats per descomptat, examinar les pròpies ulleres amb les quals ens enfrontem a la pregunta, enlloc de fer-ne una versió sexy i comercialitzar-la a 45 minuts de televisió fluixa… Òbviament… tot el dit… és només la posició d’una humil sociòloga.
Sistema legal y protocolo en China
Casa Asia, Roca Junyent, Cuatrecasas Gonçalves Pereira y Garrigues, con la colaboración del HKTDC, Expansión y el Ayuntamiento de Madrid, han organizado dos mesas redondas, el día 14/03/2012 en Barcelona y el 15/03/2012 en Madrid, que han llamado “Claves del sistema legal chino para la empresa española“. El caso es que China es la segunda potencia económica y uno de los principales motores de la economía mundial. Esta realidad, junto a un mercado interno de unos mil trescientos millones de potenciales consumidores, hace que China sea un mercado prioritario en los planes de desarrollo y expansión de muchas compañías catalanas. No obstante, a pesar de su atractivo macroeconómico, no siempre se obtienen los beneficios deseados debido, en muchos casos, al desconocimiento del marco legal y de las prácticas mercantiles que afectan a la dinámica de los negocios en China. En este sentido, el objetivo de estas dos mesas redondas no es otro que informar a las empresas sobre el vigente marco jurídico en China, concretamente analizándose las perspectivas de la economía del gigante asiático a corto y medio plazo, las novedades legislativas en materia de contratos, franquicias y resolución de disputas (los principales problemas jurídicos con los que se encuentran las empresas españolas en sus relaciones con China). Además, se analizará el nuevo convenio de doble imposición entre España y Hong Kong y las oportunidades fiscales y comerciales que este acuerdo presenta. En cuanto a las ponencias, se contará con la presencia de: Amadeo Jensana (director del Departamento de Economía y Empresa, Casa Asia), Carlos García-León (periodista, Expansión), Gonzalo Toca (periodista, Expansión), Omar Puertas (socio, Cuatrecasas Gonçalves Pereira), Francisco Soler (socio, Garrigues), Josep Herrero (socio, Roca y Junyent) y Rodrigo Abad (director del Hong Kong Trade Development Council). Read the rest of this entry »
Cinefòrum: La espada oculta
El programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell un cicle de quatre projeccions de pel·lícules de cinema asiàtic que seran presentades per professors i col·laboradors del programa i que aniran seguides d’un col·loqui: La espada oculta (dimecres 7 de març), Sorgo rojo (dimecres 14 de març), Chungking Express (dimecres 21 de març) i Ebrio de mujeres y pintura (dimecres 28 de març). Totes les sessions seran a les 18.30, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.
La primera de les sessions–que serà presentada i moderada per Montserrat Crespín, professora dels Estudis de l’Àsia Oriental, i per Jose Montaño, col·laborador del programa–estarà dedicada a La espada oculta (dir.: Yoji Yamada, 2004).
La espada oculta. Amb una molt llarga i prolífica trajectòria, habitualment en comèdies dramàtiques d’ambient contemporani, el director japonès Yôji Yamada va canviar de registre per oferir una historia de samurais amb la molt exitosa (fins i tot nominada als oscars) El ocaso del samurai. Aquest film va encetar una trilogia, de la que avui presentem la seva segona entrega amb La espada oculta, basada en les novel·les populars de Shûhei Fujisawa, mostrant la crisi social que conduiria al final d’una llarga etapa de la historia del Japó: el període Edo.
Un curs d’especialització i dos seminaris més
Qui no s’ha preguntat alguna vegada com aprofitar les noves tecnologies per poder fer una bona estratègia de comunicació i marketing?. Les TIC, sens dubte, poder ser una gran eina de comunicació, sempre que sapiguem com
aprofitar-les. Per això, la Cambra de Comerç de Terrassa, ha compactat la informació sobre aquest tema, i ha organitzat un curs anomenat: “Curs d’especialització en marketing digital”. El curs començarà el proper 06 de març, acabant el 05 de juny. Durant el mateix, es tractaran temes tan necessaris com: anàlisi de l’estratègia de comunicació i marketing de l’empresa, conèixer les diferents eines que l’entorn d’internet facilita per la comunicació de l’empresa i del producte/servei, optimització d’internet com a mitjà per aconseguir contacte directe amb clients actuals i potencials, eines de medició i control per les diferents possibilitats treballades, conèixer què es el comerç electrònic, establir què poden oferir les xarxes socials a l’empresa, conèixer què és un pla d’acció en xarxes socials i marcar els punts del mateix per, finalment, … aprendre a fer el pla de marketing digital per l’empresa. Read the rest of this entry »
ZaiChina: ¿por qué y cómo lo hacemos?
Iniciamos hoy una nueva serie de cinco entradas de un nuevo autor invitado. En este caso, se trata de Daniel Méndez y su equipo de colaboradores en el proyecto ZaiChina. A lo largo de los próximos meses compartirán con nosotros los principios sobre los cuales se basa su interesante proyecto, así como algunas reflexiones sobre internet, los medios de comunicación y la necesidad de una mirada directa, crítica e informada en noticias que nos llegan desde China. Es un placer para nosotros contar con su colaboración. Os dejamos con su primera aportación y este estupendo vídeo de presentación, que es ya de por sí una declaración de intenciones. ¡Esperamos que la serie os resulte interesante!
ZaiChina: ¿por qué y cómo lo hacemos?
Autor: Daniel Méndez (ZaiChina)
ZaiChina es un medio de comunicación on-line que ofrece una información especializada, diferente y alternativa sobre China. Desde que comenzamos en marzo de 2010, nuestro objetivo ha sido el de crear un espacio que rompa con los tópicos sobre este país y que sirva para complementar las limitaciones de los medios tradicionales en español, aportando una visión en la que los protagonistas sean los propios chinos. La idea es la de explicar este país a partir de su propia historia, medios de comunicación y experiencias, en lugar de hacerlo (como pasa frecuentemente) a partir de declaraciones y agendas pegadas a las redacciones y “expertos” de Barcelona, Londres o Nueva York. De aquí es precisamente de donde surge nuestro nombre (“zai” -在- significar “estar en”) y nuestro lema: “Noticias DE VERDAD desde China”.
Cuando alguien me pregunta qué es exactamente lo que hacemos en ZaiChina, siempre me gusta destacar cuatro principios fundamentales:
Japan 11.03.11: Society, Media and Technology
A lo largo de los próximos días, Casa Asia celebrará diversas actividades en Madrid y Barcelona con motivo del primer aniversario del terremoto y posterior tsunami del 11 de marzo de 2011.
En este enlace podéis encontrar toda la información del conjunto de actividades, como la que comentaba Sandra en su entrada anterior. Y, aquí, encontraréis la información específica sobre el simposio internacional “Society, Media and Technology: Japan 11.03.11″ que se celebrará el próximo 8 de marzo en Casa Asia, Barcelona, en el cual colabora la UOC.
Entrevista a Núria Querol, col·laboradora docent del Programa
Continuem amb les entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a la Núria Querol, col·laboradora docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC. Des del 2004 imparteix docència a l’assignatura L’art a l’Àsia Oriental. Gràcies Núria!!
Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?
Vaig començar a col·laborar amb la UOC al poc de començar els estudis. En aquell moment estava vivint a Pequín i em vaig assabentar de la convocatòria. Vaig enviar la meua sol·licitud online i vaig fer l’entrevista per telèfon. Poc desprès em vaig incorporar i vaig començar la meua tasca docent que he dut terme durant tot aquest temps des de diferents ordinadors, escriptoris i països. Estic encantada de continuar amb la tasca començada ara ja fa uns anys.
Quins van ser els motius que et van conduir a especialitzar-te en l’art asiàtic?
En el meu cas va ser una trobada quasi fortuïta. Durant els meus estudis d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra vaig tenir l’oportunitat de cursar assignatures d’art asiàtic juntament amb altres assignatures d’història i llengua xinesa. Aquestes assignatures em van permetre entrar en contacte amb els estudis de l’Àsia oriental que van tenir un positiu impacte en els meus interessos. Des de sempre m’havia agradat l’art i volia especialitzar-me en art contemporani així que després d’entrar en contacte en el món de l’Àsia oriental vaig decidir especialitzar-me en art asiàtic contemporani.
Crónica Participación Conferencia Tokyo University – Practicing Japanese Philosophy
Tal y como se informó en la Agenda de la UOC, los pasados días 18 y 19 de Febrero tuvo lugar la UTCP Graduate Conference 2012 “Practicing Japanese Philosophy: Mind and Activity”, organizada por la Universidad de Tokyo y especialmente por el equipo de profesores involucrados en su departamento de filosofía, el University of Tokyo Center for Philosophy (URL: http://utcp.c.u-tokyo.ac.jp/index_en.php ).
El equipo de investigadores de la UTCP, los diversos grupos de investigación y, significativamente, los estudiantes de filosofía de la Universidad de Tokyo, están trabajando intensamente promoviendo el diálogo, el acceso libre a publicaciones de calidad y la organización periódica de conferencias, para acercar el estudio de la filosofía japonesa pero no sólo de ella. Esta perspectiva abierta no desdeña, al contrario de lo que tristemente sucede en nuestro país de un modo endémico, la heterogeneidad expresiva de la reflexión y el pensamiento filosófico.
Mesa redonda: “Fukushima, crónica de un tsunami nuclear”
El 11 de marzo de 2011 Japón vivió el tsunami más devastador de su historia más reciente. Mientras el resto de mundo vivía pendiente de las noticias, hacía allí se desplazaron informadores de todo el mundo, entre ellos, Lluís Caelles y Sergi Vicente, periodistas de TV3.
Para explicarnos las vivencias de esos días, que han plasmado en el libro “Fukushima: crònica d’un tsunami nuclear”, Casa Àsia, Vièira Edicions y TV3, han organizado una mesa redonda para el próximo 9 de marzo, en Barcelona.
En ella, podremos conocer de primera mano la ansiedad por el riesgo de estar cerca de un complejo de reactores nucleares descontrolados, los esfuerzos por informar con rigor y agilidad, el impacto de entrevistar a tanta gente que lo ha perdido todo, las necesarias rutinas de un equipo de televisión desplazado a una zona muy inestable y las inseparables vicisitudes personales. Read the rest of this entry »
India, dioses y monstruos
Avui us presentem la darrera de les cinc entrades que la gent de CineAsia, autors convidats al nostre blog, ens han regalat aquest semestre. Han estat un conjunt d’aportacions molt valuoses sobre aspectes dels cinemes asiàtics poc coneguts encara a casa nostra. Per a nosaltres ha estat un autèntic luxe comptar amb la seva col·laboració. Esperem que n’hagueu gaudit! (Recordeu que podeu repassar el conjunt de les cinc entrades des de la pestanya Autor convidat: CineAsia del menú.)
INDIA, dioses y monstruos
Autor: Mike Hostench (CineAsia)
Introducción: ortopraxis fílmica o el entusiasmo convertido en obra cinematográfica
En el capítulo dedicado al Nacionalismo Hindú del libro Las políticas de Dios (editado por Gilles Keppel en 2006) Christophe Jaffrelot define el medio hinduista como un ámbito socio-religioso regido por una rigurosa ortopraxis, en contraposición a sistemas religiosos dirigidos desde la ortodoxia. Práctica e instinto contra reglas y dogmas dictados de antemano.
Jaffrelot justifica su afirmación constatando que el Hinduismo es una religión que carece de Libro Sagrado originario y de un clero jerárquicamente organizado que sirva como guardián de las leyes divinas. Por el contrario, el sistema de castas en el que todavía se organiza la sociedad india, se ve reflejado a su vez en la constelación de sectas que conforman su religión dominante, producto además de una vasta colección de textos épico-literarios. Después, cada casta puede venerar a una deidad, o incluso sólo a un avatar de esa misma deidad, alambicando el sistema teosófico más complejo entre todas las religiones existentes.
Dues sessions informatives sobre la Xina
Comencem amb una sessió el dia 21 de febrer, sobre un tema de rabiosa actualitat en els últims temps: ni més ni menys que “Workshop: arquitectura catalana a la Xina”. Per què d’actualitat?. De tothom és sabut que, després d’explotar la bombolla immobiliària, el sector de la construcció ha quedat en una situació força crítica a nivell nacional. Així doncs, des del mateix sector s’estan buscant vies alternatives, és a dir, mercats alternatius, per poder créixer i/o subsistir.
En el cas d’un mercat com el de la Xina, sembla ser que el Pla sobre l’Acceleració del Procés d’Urbanització que el
govern xinés va començar a promoure fa dos anys enrere ja ha donat el seu primer resultat. Segons la darrera estadística oficial del desembre del 2011, la població urbana ocupa, per primera vegada a la història xinesa, el 51,27%, la qual cosa significa que en 30 anys hi ha hagut 300 milions de ciutadans que han abandonat les zones rurals per traslladar-se a les ciutats. A nivell governamental aquest canvi implica la urgència d’ampliar les ciutats i remodelar els barris vells. A nivell empresarial, es nota més demanda de noves residències i instal•lacions públiques. A més, darrerament, tant els promotors/constructors com agències de disseny arquitectònic locals busquen diferenciar-se de la competència aportant noves inspiracions i/o dissenys més innovadors provinents d’altres països. En aquest sentit l’arquitectura mediterrània cada vegada està agafant més fama, fet que obra bones oportunitats per aquelles empreses catalanes interessades en abordar el mercat de la Xina.
Des d’ACC1Ó s’ha organitzat aquest Workshop amb l’objectiu de donar a conèixer les tendències, oportunitats i reptes actuals del mercat xinés pel sector de l’arquitectura, així com les iniciatives que des l’Agència es volen dur a terme enguany per aquest col•lectiu. Com a ponents, es comptarà amb el Sr. Gao Wei (director d’ACC1Ó Beijing) que parla un molt bon castellà i tractarà les perspectives del sector de l’arquitectura a la Xina, així com els factors d’èxit. També farà una ponència la Sra. Isabel Gimeno (consultora de l’Àrea Àsia-Pacìfic d’ACC1Ó a Barcelona) qui farà una presentació del projecte “Club d’Arquitectura Catalana a la Xina”. En acabar, hi haurà un col•loqui i també la possibilitat d’entrevistes individuals amb el Sr. Wei. Tant per l’assistència en general com per les entrevistes en particular, cal inscriure’s prèviament. Read the rest of this entry »
Conferència: El desarrollo de ciudades creativas: la experiencia japonesa
El proper dia 2 de març tindrà lloc la conferència sota el títol: “El desarrollo de ciudades creativas: la experiencia japonesa“.
A partir del concepte de “ciutat creativa” s’explicaran les principals tendències socioeconòmiques a nivell mundial i s’aprofundirà en l’experiència i les perspectives japoneses sobre la qüestió.
El conferenciant, el professor Masayuki Sasaki , és un dels màxims exponents en el camp de l’economia urbana. Ha estat degà de la Graduate School for Creative Cities a la Universitat d’Osaka i en l’actualitat és Director del Urban Research Plaza a la mateixa universitat.
L’acte, organitzat per la Fundació Japó i la Universitat de Barcelona (UB) , tindrà lloc a la Facultat d’Economia i Empresa (UB) – Diagonal 690 – Aula Magna
Internacionalització i gestió financera
En un moment en el què les empreses han d’anar a vendre i/o implantar-se en mercats exteriors, és important conèixer bé les estratègies i els països més adients per fer tot el procés amb el mínim risc possible. I dins d’aquests mercats exteriors, sembla que els pertanyents a Àsia – Pacífic són dels més demandats per les empreses catalanes. En aquest sentit, Casa Àsia i ACC1Ó organitzen unes jornades informatives, el 22 i 23 de febrer respectivament, anomenades “Àsia – Pacífic: Destí de negocis per a les empreses catalanes i casos d’èxit”. L’obertura anirà a càrrec de Sergi Mata (Gerent de l’Expansió Internacional del Centre d’Internacionalització d’ACC1Ó) i Amadeo Jensana (Director del Departament d’Economia i Empresa de Casa Àsia). El dia 22 es tractaran els mercats de la Índia i Japó, comptant amb les Consultores de Mercats d’Àsia d’ACC1Ó Mònica Ruiz i Victòria Sànez. L’endemà, el 23, es centrarà en la Xina, Austràlia i països de l’ASEAN, i aquest cop participaran com a ponents les consultores de Mercats d’Àsia d’ACC1Ó Empar Masià, Isabel Gimeno i altre cop Mònica Ruiz. Tant un dia com l’altre es presentaran diferents casos d’èxit per cada país, així com també hi haurà una taula rodona i debat. A més, es farà networking i entrevistes one to one al final de cada sessió. Això sí, tot i que les jornades són gratuïtes, és imprescindible inscriure’s prèviament. Read the rest of this entry »
Ulls rodons i pèls de punta: claus per entendre el fenomen del manga i l’anime.
Dani Madrid, col·laborador docent del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, imparteix la conferència “Ulls rodons i pèls de punta: claus per entendre el fenomen del manga i l’anime”, on s’explicarà, entre altres temes, com el Manga beu tant de fonts japoneses (Chôjû-giga) com de la influència del còmic nord-americà dels anys vint (Felix The Cat).
La xerrada tindrà lloc el proper dijous 16 de febrer a les 19.00 h a la Biblioteca Sofia Barat (c/ Girona, 64-68. Barcelona).
Cuando fuimos huérfanos
Aquest és un d’aquells llibres que comença amb records. Primer, se’ns explica el passat del protagonista, Cristopher Banks, a Shanghai. Després parla de la seva època a Anglaterra. Entremig, van sortint personatges, aparentment deslligats. També records de quan és nen, que descriuen situacions estranyes i imatges vagues, tot aclarint que no està segur de si són veritat o no. I finalment, amb el desenllaç, altre cop a Shanghai, i també a Anglaterra, tot acaba recuperant el sentit.
Però siguem més concrets… El personatge principal, Cristopher Banks, és un famós detectiu nascut a principis del segle XX a Shanghai. Quan ell és nomes un nen, els seus pares desapareixen misteriosament i és conduit a Anglaterra. Allà,
farà una exitosa carrera com a investigador però mai aconseguirà deixar de banda els seus primers anys d’infantesa. Tant és així, que un bon dia decideix abandonar-ho tot per tornar a la seva terra natal a buscar als seus pares. Al cap i a la fi, s’ha de tenir en compte els problemes emocionals d’un nen que, de repent, es veu abandonat pels seus pares i es queda amb la incertesa de si els seus progenitors van fer-ho lliurement o es van veure obligats per les circumstàncies.
A la primera part de la novel•la, a Anglaterra, el protagonista viu la lluita per la vida, per envoltar-se de l’alta societat, l’amor, etc. Són els anys trenta i, un cop aconseguit el prestigi professional, Banks es pot permetre el luxe de tenir tracte amb l’alta societat anglesa. En aquestes reunions de personalitats cèlebres és on coneixerà la Sarah, amb qui mantindrà una relació ben estranya, doncs es diuen amics però en realitat no ho són. I entre paraules que van i vénen, el passat a Shanghai, amb el seu amic japonès, Akira, comença a emergir a la seva ment. Read the rest of this entry »
Món empresarial vs. Àsia: entrevista a Xavier Majoral
Seguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, aquest cop volem mostrar-vos l’experiència d’una empresa molt peculiar i, perque no dir-ho, valenta, innovadora i, sens dubte, born global com la que més. Es tracta d’Stimulo Design, SL., una petita agència de disseny de producte, nascuda primer a Londres de la mà de Xavier Majoral i Ramon Martínez (que s’havien conegut al C.I.D, Centre d’Innovació i Desenvolupament de nous productes de la Univerisitat de Girona) i tornant a Catalunya un any després.
Per parlar-nos una mica de tot plegat, de com progressa i arriba a la Xina una empresa de 7 treballadors i 200.000 euros de facturació, comptem amb l’inestimable testimoni del Sr. Xavier Majoral, fundador i actual China Business Developer, que des de l’octubre passat s’encarrega personalment i in situ de l’estudi obert a Guangzhou.
Dit això, a partir d’aquí, comencem ja amb l’entrevista:
S – Si us plau, explica’ns una mica més, pels profans en la matèria, què és el que realment fa Stimulo Design?.
X – Som una agència de disseny industrial orientada a ajudar a les empreses a llançar productes més competitius al mercat, fitxant estratègies de producte i branding.
En un moment com l’actual, la gestió del canvi genera molts dubtes, especialment als fabricants, frenant la pressa de decisions en el llançament de nous projectes. Mitjançant la metodologia de treball STIMULO360, plantegem diferents escenaris que tenen com eix central el màrqueting estratègic, el disseny industrial i l’enginyeria.
És resumeix en 3 accions: 1) Identifiquem oportunitats de millora; 2) Cerquem solucions enginyoses i viables; 3) Entreguem productes estimulants i acompanyem el client en la producció i la implementació.
Detectem que les empreses paulatinament s’han anat allunyant del seu entorn i de les persones. El disseny, tal i com l’entenem a Stimulo Design ha d’ajudar a recuperar aquest lligam i responsabilitat que implica treure un nou producte al mercat. Les eines que millor ens defineixen són la creativitat i la innovació. Read the rest of this entry »
Entrevista sobre la situació de Corea del Nord
Lluc López Vidal, professor del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental ha estat entrevistat per la NHK, la principal televisió pública japonesa, en una sèrie d’entrevistes realitzades a diferents professors especialitzats en el tema de la seguretat a l’Àsia Oriental.
Les qüestions tractades són:
- Es creu que l’economia nord coreana està en una situació crítica i els aliments comencen a escassejar. Com pot el govern de Corea del Nord millorar aquesta situació?
- Les Converses a Sis Bandes sobre el tema nuclear de Corea del Nord estan estancades. Com hauria d’afrontar el món aquest tema?
- Per evitar la inestabilitat de la zona, a què hauria de fer front la resta del món?
Món empresarial vs. Àsia: entrevista a Josep Salgado
Seguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, aquest cop volem mostrar-vos l’experiència de Josep Salgado, Delegat a Catalunya de COFIDES, la Compañía Española de Financiación del Desarrollo, S.A.
Aquesta societat, encara massa poc coneguda per la majoria d’empreses, es va crear al 1998 amb l’objectiu de facilitar finançament
, a mig i llarg termini, a les empreses que vulguin realitzar projectes viables d’inversió a l’exterior i que contribueixin, en criteris de rendibilitat, tant en el desenvolupament dels països receptors de les inversions com a la internacionalització de les empreses espanyoles.
Per complir amb aquesta doble finalitat, COFIDES utilitza, per una banda, els seus propis recursos per finançar projectes d’inversió en països emergents o en desenvolupament i, per l’altra, gestiona per compte de l’Estat els fons FIEX i FONPYME, creats per finançar projectes d’inversió a l’exterior amb independència del grau de desenvolupament del país destí del projecte. En total, COFIDES té una capacitat de mobilització de recursos superior als 1.000 milions d’euros.
En aquest context, i en un entorn on els recursos financers han esdevingut un bé escàs i molt apreciat, avui comptem amb Josep Salgado, actual Delegat de COFIDES a Catalunya que, a més, compta amb una dilatada experiència en temes internacionals, doncs va ser Director Internacional de l’empresa Myrugia durant cinc anys i Director General Area Internacional durant quinze anys a l’empresa Chupa Chups. Dins del seu bagatge a Chupa Chups, destaquem sobretot la seva tasca en els mercats de Europa de l’Est, Rússia i països de la CEI. Després d’això, en els últims deu anys a COFIDES, ha participat directament en la consecució d’unes 165 operacions d’internacionalització d’empreses catalanes, que han suposat un volum de recursos aprovats de l’ordre de 350 milions d’euros.
Bé, a partir a partir d’aquí, comencem ja amb l’entrevista:
S – Tenint en compte que al mercat espanyol les empreses van estar molt anys abocades cap al mercat nacional, com va sorgir aquesta iniciativa de COFIDES per finançar inversions a l’exterior?.
J – La Compañía Española de Financiación del Desarrollo, COFIDES, S.A. és una companyia creada l’any 1988 amb capital públic i privat i correspon a una iniciativa de la Secretaría de Estado de Comercio del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo de l’època, que va voler constituir una Institució Financera de Desenvolupament homòloga a las que tenien altres països de la UE. Read the rest of this entry »
El cine fantástico en Filipinas
Continuem amb la quarta de les cinc entrades que ens regalen diversos autors convidats del col·lectiu CineAsia. Com sempre, és un plaer per a nosaltres comptar amb la seva col·laboració. Esperem que en gaudiu de nou!
El cine fantástico en Filipinas
Autora: Gloria Fernández (CineAsia)
Introducción
La cinematografía filipina ha sido una de las más importantes del mundo debido a la magnitud comercial de su producción y a la relevancia sociológica que el cine tiene en este archipiélago asiático. Desde la llegada del cine a las islas a finales del siglo XIX, el fenómeno ha ido extendiéndose por el país hasta convertirse en un foco de atención preponderante en la cultura local, hasta consolidar una industria con miles de trabajadores (cerca de 300.000 en estos momentos), que exporta sus productos a numerosos países occidentales y atrae divisas que favorecen el progresivo crecimiento económico del país. La industria del cine filipino fue durante varias décadas, desde su liderazgo del sudeste asiático, una de las grandes potencias a nivel mundial. Sin embargo, con el paso de los años, la industria fílmica filipina ha ido reduciendo paulatinamente su público y, con él, su producción. De las 131 millones de admisiones en taquilla en el año 1996 se pasó a las 63 millones en 2004. Y de una producción de más de 200 películas durante la década de 1980 se ha descendido a una media de unas 40 en los últimos años.
Pero el dato más esclarecedor es el siguiente: de las más de 150 películas anuales producidas durante la década de 1990, al menos 125 pertenecían a los géneros considerados populares. Además, la relación privilegiada que ha mantenido siempre con Estados Unidos contribuyó a que compañías cinematográficas de ambos lados del Pacífico coprodujeran infinidad de títulos que, aunque presentados en el mercado internacional como norteamericanos, eran en realidad películas filipinas rodadas con escasos medios y gran perspicacia comercial.
Anys de prosperitat
Anys de prosperitat no és una excepció i se’ns ha plantat als aparadors de les llibreries enfaixada com tota novel·la que ens arriba de la Xina envoltada d’una certa controvèrsia. Aquest cop, la faixa resa una mena de caveat lector: “La novel·la que, a la Xina, tothom llegeix en secret”. L’autor, Chan Koonchung (Chen Guanzhong), la va publicar originalment a Hong Kong el 2009. La Campana l’ha publicat en català, en traducció (malauradament indirecta) de Xavier Pàmies.
Chan ens proposa un argument certament enginyós. Som a l’any 2013 i tots els xinesos són víctimes d’una amnèsia misteriosa. Tots? No! Un grup de personatges (més o menys conscientment) irreductibles investigaran com és que al Pequín de 2013 ha desaparegut tot un mes de la història, com és que ningú no recorda res dels dies que van passar entre el moment en què la Xina estava a punt d’entrar en un greu col·lapse i el moment en què es va convertir en una superpotència mundial en un món en plena una crisi financera, i com és que les referències a la Revolució Cultural o als incidents polítics dels anys 1980 han desaparegut de tots els llibres.
Partits i eleccions a Taiwan
Diumenge passat es van celebrar unes noves eleccions presidencials a Taiwan. Els mitjans a casa nostra no han dedicat gaire atenció a l’esdeveniment, però hi ha alguns fets que atorguen a aquests comicis un significat especial. Un destaca per davant de la resta: el 2012 fa ja un segle de les primeres eleccions que es van celebrar a la República de la Xina (nom oficial de l’estat taiwanès), el 1912. El que més sorprèn, però, és que tot i els gairebé 100 anys de distància entre unes i altres, el guanyador de les eleccions ha estat ara i va ser llavors un mateix partit, el Kuomintang (KMT, Partit Nacionalista).
Moltes coses, però, han canviat en aquest segle. La República de la Xina d’ara és un estat diminut si la comparem amb l’extensió que ocupava fa cent anys. I, tanmateix, és un estat políticament molt més estable i consolidat que aquella Read the rest of this entry »
Desafiant la crisi: on tots veien un desert algú hi va veure Las Vegas
Estem en un moment econòmic, si més no, diferent als viscuts anteriorment: un canvi continu que està deixant fora de
mercat a molts dels negocis vigents fins ara. Molts d’ells, potser preparats per la situació fins fa quatre anys, està clar que no ho estan pel nou model que s’està creant en aquesta era ja gairebé posterior a l’era de la informació.
A més, ens trobem amb un continent com Àsia que no només controla molts sistemes de producció del món sinó que també forma cada any a milions de professionals (enginyers, comptables, MBA’s, metges, advocats, etc.) disposats a treballar per deu euros per dia. Cal, doncs, que ens preparem per aprofitar a aquests tècnics, altament capacitats i amb diversos idiomes, i no competir formant-nos com ells.
En qualsevol organització s’ha de saber equilibrar quatre perfils: tècnics, directius, venedors i emprenedors. Cada un requereix una formació específica i diferent. No obstant, fins ara, els sistemes educatius tradicionals eren iguals per tots. Tota la formació tradicional va dirigida a potenciar l’hemisferi esquerre que és lògic, seqüencial i racional, és a dir, el que necessita un tècnic per fer bé la seva feina. Un emprenedor requereix desenvolupar el seu hemisferi dret, especialment la intuïció (l’olfacte pels negocis), la intel·ligència emocional i la capacitat de prendre risc per veure i aprofitar les oportunitats de negoci. Read the rest of this entry »
Entrevista a Patricia Lobo Müller, licenciada del Programa
Continuamos con la serie de entrevistas a personas vinculadas al Programa. En este caso os presentamos la que hemos realizado a Patricia Lobo, una de nuestras estudiantes que se licenció en el 2009. ¡Gracias Patricia!
¿Qué te animó a cursar estos estudios? ¿Cuál es tu vinculación con el mundo de Asia Oriental?
Mi motivación siempre fue más de índole personal que profesional. Siempre me interesaron la cultura, y especialmente los idiomas, de Asia Oriental, pero por diferentes circunstancias nunca cursé ningunos estudios al respecto, por no poder compatibilizarlos con mi vida personal y laboral. Estuve de viaje de trabajo en China en el 2004, y el contacto directo con el país me animó a retomar la idea, así que, cuando me enteré de que la UOC ofrecía este programa, decidí matricularme. Read the rest of this entry »
Conferència: “Què podem aprendre de la crisi japonesa dels 90?”
El Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, en col·laboració amb Casa Àsia, organitza el proper dia 24 de gener a les 19h. la conferència: “Què podem aprendre de la crisi japonesa dels 90?”, que anirà a càrrec d’Amadeu Jensana, director de Programes Econòmics i de Cooperació de Casa Àsia, i Àngels Pelegrín, doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona.
A l’acte es presentarà també el Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental, a càrrec del professor de la UOC Lluc López. Read the rest of this entry »
La perspectiva xinesa de la UE
A mesura que la Xina creix en poder i influència global, es fa de vital importància per la Unió Europa tenir una relació
estreta i cooperativa amb ella. Igualment, la Xina necessita tenir bones relacions amb la Unió Europea, donat que constitueix el seu major i únic mercat. A més, en temps de crisi financera ambdues parts es necessiten mútuament.
No obstant, amb massa freqüència, xinesos i europeus s’han malinterpretat. Una política més eficaç entre la Xina i la Unió Europea hauria de basar-se en un coneixement profund de la imatge de la Unió Europa en la mentalitat xinesa i en el comportament de la Xina en la seva interacció amb la Unió Europea.
Per il·lustrar tot això, Casa Àsia Barcelona i la Comissió Europea realitzaran el proper 13/01/2012 de 10 a 14 hores, la jornada “Perspectiva xinesa de la UE: analitzar la percepció xinesa de la UE i les implicacions per les polítiques xineses de la UE”. En aquest seminari es presentaran els resultats d’un estudi basat en un projecte d’investigació, cofinançat pel Setè Programa Marc de la UE, per seguir un coneixement integral de com els diferents segments de la societat xinesa veu la Unió Europea. El projecte es porta a terme per un consorci de sis membres, liderats per l’Institut Xinès de Polítiques de l’Escola d’Estudis Contemporanis de Xina de la Universitat de Nottingham al Regne Unit. Read the rest of this entry »
Alguns seminaris sobre problemàtiques actuals
Un dels temes més candents en els últimes mesos (i dies) és la possibilitat d’una reforma laboral a gran escala. Per això, CECOT ha organitzat a Terrassa, el 17 de gener al matí, una conferència anomenada “Una reforma laboral per a la
modernització econòmica”. La ponència anirà a càrrec del Sr. Federico Duran, catedràtic de dret i soci director de l’àrea laboral de la firma Garrigues. A més, també ha organitzat una altra conferència per tractar “Les perspectives econòmiques 2012”. En aquest cas l’horari serà de 18:30 a 20:30h, i el ponent el Sr. Antoni Costas, doctor en economia i vicepresident del Cercle d’economia. Read the rest of this entry »
Japón ensombrecido: Cinematografía espectral
Continuem amb la tercera de les cinc entrades que ens regalen diversos autors convidats del col·lectiu CineAsia. Com sempre, és un plaer per a nosaltres comptar amb la seva col·laboració. Esperem que en gaudiu de nou!
Japón ensombrecido: Cinematografía espectral
Autor: Eduard Terrades Vicens (CineAsia)
Podemos afirmar con rotundidad que las nuevas generaciones de espectadores occidentales han crecido con el cine de terror asiático, y más concretamente con el de procedencia nipona. Desde principios del nuevo milenio, un centenar de productos clónicos han invadido las carteleras mundiales de forma tendenciosa. Han pasado trece años desde que Sadako, la vengativa alma en pena de Ringu, asustara a medio globo terráqueo con su larga melena morena, siendo el detonante de toda la estética posterior en este tipo de cintas de terror, en las que el rencor post mortem hace que los muertos regresen al mundo terrenal para martirizar a los vivos. Pero si somos consecuentes y respetuosos con la memoria historiográfica de la cinematografía nipona, descubriremos que los planteamientos, maniqueísmos y, en definitiva, la escenificación de los mecanismos del horror que Hideo Nakata puso en circulación con su vanagloriada película de culto, son más viejos que el teatro kabuki. ¿De dónde procede pues toda esa imaginación que se ve en esas películas con trasfondo fantástico y terrorífico? ¿De dónde proceden esas criaturas que a veces producen más risa que congoja? Un repaso por la memoria histórica del folklore fantástico, religioso y mitológico, servirá para asimilar ese cine fantástico y de terror japonés desde una visión regionalista y cultural, permitiendo identificar con precisión esos elementos coyunturales que los apartan de otras cinematografías.
Una novel·la de ficció ambientada a la Xina
La història comença l’any 1923, quan una pintora espanyola que viu a París, rep la notícia de què el seu marit ha mort a
la seva casa de Shanghai. Acompanyada per la seva neboda, la Fernanda, surt des de Marsella en vaixell per recuperar el cadàver d’en Rémy. Sense saber-ho, aquest viatge serà tan sols el principi d’una gran aventura per la Xina, durant la qual acabaran buscant el tresor del Primer Emperador. De fet, en trepitjar terra ferma, i sense ni temps per reaccionar, es veuran perseguides per eunucs imperials i sicaris de la banda verda, que voldran robar-los el “cofre de les cent joies”. Obligades a fugir, iniciaran un viatge apassionant pel cor de la Xina fins arribar a Xi’an. Allà, amb l’ajut de l’antiquari Lao Jiang, la saviesa oriental del mestre de Jade Rojo i la intel·ligència de Biao, podran desxifrar les claus i superar les arriscades proves per trobar el tresor de la tomba del Primer Emperador i la última peça del secret millor guardat de la història de la humanitat….
En quant a l’autora, Matilde Asensi, que va documentar-se moltíssim per poder situar adequadament aquesta història, mencionar que va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i va treballar durant tres anys a l’equip d’informatius de Radio Alicante-SER. Després va passar a RNE com a responsable dels informatius locals i provincials, exercint simultàniament com a corresponsal a l’agència EFE i col·laborant en els diaris provincials La Verdad i Información. Més tard, des de 1991, va treballar en el Servei Valencià de la Salut. Read the rest of this entry »
Eficiència TIC i creixement exterior
El proper divendres 16/12/2011, la Delegació d’Hospitalet de Llobregat de la Cambra de Comerç de Barcelona,
organitza el seminari “Millora de la productivitat mitjançant un ús eficient de les TIC”. La sessió oferirà els arguments necessaris per abordar una reflexió estratègica sobre l’ús adequat de les TIC a l’empresa, exposant els beneficis i condicionants d’algunes de les solucions TIC a l’empresa, que tenen un impacte directe sobre la productivitat dels treballadors i que poden ajudar a innovar i millorar els processos. Per a tal fi, es comptarà amb ponents com: Joaquin Poley, assessor d’Innovació de LEITAT i cap del projecte CYBERSUDOE, Amélia Fernàndez, assessora d’Innovació de LEITAT i Ramon Costa, MIC Productivity. En acabar, hi haurà un cafè networking per tots els participants. Read the rest of this entry »
Afectes i Desafectes Sonors: la cartografia d’Àsia a la música Pop
Des de mitjans de la dècada dels 1960 i fins els nostres dies floreixen, com les flors als cabells dels joves que van acudir a l’estiu de l’amor a Woodstock, les filosofies, les religions i la cultura asiàtica mediatitzada i adaptada a un mercat occidental desitjós de canvi. La música pop es va omplir amb les ressonàncies dels sitars i l’afany per disposar de lemes sobre la llibertat personal fora de la presó d’una societat encarcarada va donar la benvinguda a un exèrcit de missions asiàtiques liderades per gurus i líders espirituals fets a sí mateixos amb la qualitat del carisma –la capacitat per guiar i inspirar als altres en una missió salvífica comuna.
Aquell jovent dels anys seixanta havia viscut una infantesa en blanc i negre als anys 1950 i en el seu moment d’acció volien tornar-ho tot, de cop i volta, en un tecnicolor rampant. El tecnicolor, un tecnicisme propi del cinema i les capes i subcapes d’impressions colorades al paper dels fotogrames, pot ser una bona metàfora per referir també a les capes que trobem al darrera de les impressions acústiques, les projeccions líriques i les exhibicions de l’altra asiàtic i la seva projectada identitat a la música pop. Lluny de quedar-se a aquella època, trobem els fils sonors des d’aquella època fins els nostres dies.
Dos països que creixen
El proper 14 de desembre, a la Cambra de Bilbao, es farà un seminari anomenat “Indonesia: un dragón que
despega”. En el mateix, l’Ambaixador d’Espanya a Indonèsia, el Sr. Rafael Conde de Sato, explicarà el potencial del mercat indonesi per a les empreses espanyoles. Segons les pròpies paraules del Sr. Conde de Sato, Àsia en general i Indonèsia en particular, ofereixen moltes possibilitats per les nostres empreses. El mercat indonesi segueix una evolució a l’alça, que ofereix dades esperançadores dins de l’actual panorama d’incertesa econòmica global .L’assistència a aquesta jornada és gratuïta però cal confirmar prèviament. Read the rest of this entry »
Tres seminaris per internacionalitzar-se
Qui no s’ha preguntat, donades les circumstàncies, com poder finançar adequadament les seves exportacions?. Per
donar resposta a aquest problema, la Cambra de Comerç de Manresa farà un seminari el proper dia 12/12/2011, anomenat “Noves solucions de finançament d’exportacions”. Durant el mateix es tractaran temes tan actuals com: 1) aproximació a les vies tradicionals de finançament d’exportacions, prefinançament, finançament i descompte comercial, internacional, 2) factoring d’exportació, 3) negociació d’efectes electrònics, 4) forfaiting i confirming, i 5) càlcul de costos compartiu entre finançament clàssic i confirming.
L’endemà, i deixant el finançament però no la internacionalització, la Cambra de Comerç de Terrassa durà a terme un seminari tipus “Practicum en operacions d’importació-exportació”. Els objectius no són altres que facilitar una visió completa de la gestió d’una operació d’importació-exportació de principi a fi. Els destinataris són gestors de pimes, directors comercials i d’exportació, així com el personal d’exportació o relacionat amb la compravenda internacional. Read the rest of this entry »





