<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Estudis de l\&#039;Àsia Oriental</title>
	<atom:link href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366</link>
	<description>Estudis de l\&#039;Àsia Oriental</description>
	<lastBuildDate>Wed, 18 Apr 2012 16:49:01 +0000</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.9.1</generator>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
			<item>
		<title>Viajeros hispánicos de la segunda mitad del siglo XIX y primeras décadas del XX y su visión del arte japonés</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/18/viajeros-hispanicos-de-la-segunda-mitad-del-siglo-xix-y-primeras-decadas-del-xx-y-su-vision-del-arte-japones/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/18/viajeros-hispanicos-de-la-segunda-mitad-del-siglo-xix-y-primeras-decadas-del-xx-y-su-vision-del-arte-japones/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 18 Apr 2012 16:49:01 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Professorat estudis asiàtics</dc:creator>
				<category><![CDATA[Activitats]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3029</guid>
		<description><![CDATA[Dins del cicle L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper  dimarts 24 d&#8217;abril us proposem la xerrada: “Viajeros hispánicos de la segunda mitad del siglo XIX y primeras décadas del XX y su visión del arte japonés” a càrrec de la [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/egcjpg.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-3030" title="egcjpg" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/egcjpg-172x300.jpg" alt="" width="172" height="300" /></a>Dins del cicle <a href="http://territori.blogs.uoc.edu/2012/03/cicle-l%E2%80%99asia-oriental-dos-segles-de-viatges-i-d%E2%80%99histories-personals/" target="_blank">L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals</a> que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper  dimarts 24 d&#8217;abril us proposem la xerrada: “Viajeros hispánicos de la segunda mitad del siglo XIX y primeras décadas del XX y su visión del arte japonés” a càrrec de la Dra. Elena Barlés Báguena, professora titular del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza. La xerrada tindrà lloc a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616) a les 19.30h. <strong> </strong></p>
<p>Abstract: Durante los períodos Meiji (1868-1912) y Taishô (1912-1923) Japón  llevó a cabo un proceso de modernización que llamó poderosamente la  atención de Occidente y recibió la visita de numerosos occidentales,  entre los cuales también encontramos españoles e iberoamericanos, muchos  de los cuales, plasmaron sus impresiones en artículos de prensa,  ensayos e informes y libros de viajes. Buena parte de estas  publicaciones no llegaron a penetrar con profundidad y con rigor  científico en la realidad japonesa y potenciaron la imagen exótica y  literaria del “Lejano País del Extremo Oriente”. Sin embargo, algunas de  estas obras sí trataron con veracidad y agudo sentido analítico  diferentes aspectos de la cultura nipona, como es el caso de sus artes.  Veremos algunos ejemplos, como por ejemplo el escritor guatemalteco  Enrique Gómez Carrillo (1873-1927) autor de tres obras de gran difusión  en la época.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/18/viajeros-hispanicos-de-la-segunda-mitad-del-siglo-xix-y-primeras-decadas-del-xx-y-su-vision-del-arte-japones/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>¿Por qué es tan importante Internet en China?</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/17/%c2%bfpor-que-es-tan-importante-internet-en-china/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/17/%c2%bfpor-que-es-tan-importante-internet-en-china/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 17 Apr 2012 12:50:39 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Professorat estudis asiàtics</dc:creator>
				<category><![CDATA[Autor convidat: ZaiChina]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>
		<category><![CDATA[Opinió]]></category>
		<category><![CDATA[Premsa]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3222</guid>
		<description><![CDATA[Os ofrecemos hoy la tercera de las cinco entradas que Daniel Méndez y los colaboradores en el proyecto ZaiChina nos han preparado como autores invitados a nuestro blog. Sus aportaciones, siempre reflexivas y de primera mano, son muy interesantes para tener una perspectiva amplia y crítica sobre distintos aspectos de la China de hoy. Aquí [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/zaichina-imagen1.jpg"><img class="alignleft size-thumbnail wp-image-3229" title="zaichina-imagen1" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/zaichina-imagen1-150x150.jpg" alt="" width="150" height="150" /></a>Os ofrecemos hoy la tercera de las cinco entradas que Daniel Méndez y los colaboradores en el proyecto <a href="http://www.zaichina.net/" target="_blank">ZaiChina</a> nos han preparado como autores invitados a nuestro blog. Sus aportaciones, siempre reflexivas y de primera mano, son muy interesantes para tener una perspectiva amplia y crítica sobre distintos aspectos de la China de hoy. <a href="../category/autor-convidat-zaichina/" target="_blank">Aquí</a> tenéis la serie completa. Es, como siempre, un placer para nosotros contar con su  colaboración.</p>
<p><strong>¿Por qué es tan importante Internet en China?<br />
</strong>Autor: Daniel Méndez (ZaiChina)</p>
<p>En todo el mundo, Internet ha cambiado la forma en la que los medios de comunicación producen noticias y los ciudadanos obtienen información. Las personas pueden tener ahora acceso prácticamente a las mismas fuentes que los periodistas, pueden jerarquizar por sí mismos las noticias que quieren recibir, compartirlas en las redes sociales, dejar comentarios o tener su propio blog. Los ciudadanos han dejado de ser únicamente receptores de información para convertirse también en emisores.</p>
<p>Dentro de este cambio a nivel planetario (que tan bien supo ver <a href="http://oreilly.com/openbook/wemedia/book/index.html">ya en 2004 Dan Gillmor</a>), en China hay ciertas particularidades que merecen la pena ser reseñadas. Prácticamente todos los cambios a nivel global se están viviendo también en el gigante asiático, aunque algunos fenómenos propios de China nos pueden servir para comprender mejor las características del Internet en este país:</p>
<p><strong>1 – Tamaño e intensidad</strong>. Es bien conocido que China es el país con más internautas del mundo, 513 millones en enero de 2012. A pesar de que siguen siendo unos números modestos en cuanto al total de la población (“solo” el 38,3% de los chinos se conectan a Internet) estos números se acercan cada vez más al total de personas conectadas en Estados Unidos y Europa.</p>
<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/internautas-chinos-enero-2012.pdf-Adobe-Reader.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-3223" title="internautas chinos enero 2012.pdf - Adobe Reader" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/internautas-chinos-enero-2012.pdf-Adobe-Reader-300x145.jpg" alt="" width="300" height="145" /></a><br />
<span id="more-3222"></span>Tal vez más importante que la cantidad, los internautas chinos (como los asiáticos en general) son de los más activos del planeta. En general, pasan más tiempo en Internet, lo consideran más importante dentro de sus vidas, dejan más comentarios y tienen más blogs o microblogs. La pasión con la que los chinos se han embarcado en “la era Internet” hace que la Red en este país tenga una gran intensidad y repercusión en todo el panorama informativo y cultural del país.</p>
<p style="text-align: center"><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/importancia-de-Internet-en-tu-vida-personal.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-3224" title="importancia-de-Internet-en-tu-vida-personal" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/importancia-de-Internet-en-tu-vida-personal-267x300.jpg" alt="" width="267" height="300" /></a>Gráfico extraído del informe <a href="http://www.tnsglobal.com/_assets/files/TNS_Market_Research_Digital_World_Digital_Life.pdf">Digital World Digital Life</a><br />
elaborado a finales de 2008 por el TNS</p>
<p><strong>2 – El triunfo de las empresas nacionales</strong>. En gran medida, el Internet está controlado a nivel global por empresas estadounidenses (Google, Facebook, Twitter,  Amazon, Apple&#8230;), encargadas de ofrecer todo tipo de servicios a los internautas del planeta. En China, sin embargo, son en su mayor parte empresas nacionales las que se han hecho con el mercado, entre ellas Baidu, Sina, Sohu, Dangdang, Netease o Renren. Esto supone una cierta desconexión de China respecto a las tendencias mundiales, pero al mismo ha permitido la aparición de gigantes nacionales del Internet encargados de liderar la revolución tecnológica del país.</p>
<p><strong>3 – La censura</strong>. Otra de las particularidades del Internet en China, convertida en una especie de pan nuestro de cada día, es la censura. El Gobierno ha desarrollado todo un sistema de control de la información que incluye el filtrado de páginas webs por palabras, el bloqueo de direcciones IP y todo un sinfín de medidas destinadas a garantizar “<a href="http://www.zaichina.net/2011/08/08/diccionario-armonia/">la armonía</a>” de la Red china. En gran medida, este sistema funciona también gracias a la auto-censura y la privatización del control, ya que en muchos casos son las propias empresas chinas las encargadas de censurar los contenidos que alojan en sus páginas webs.</p>
<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Problem-loading-page-Mozilla-Firefox.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-3225" title="Problem loading page - Mozilla Firefox" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Problem-loading-page-Mozilla-Firefox-300x141.jpg" alt="" width="300" height="141" /></a></p>
<p style="text-align: center">La imagen que te puedes encontrar en tu navegador de forma habitual si estás en China.</p>
<p>La censura forma parte de la vida en el Internet chino y ha creado una especie de cultura propia que gira en torno a ella, sea en forma de ironía, sarcasmo o humor. El juego del ratón y el gato contra la censura, la búsqueda de nuevas formas de expresión, los intentos por “<a href="http://www.zaichina.net/2011/11/08/diccionario-saltar-el-muro/">saltar el muro</a>”, la necesidad de información alternativa&#8230; todo ello son características muy importantes de la Red en este país.</p>
<p><strong>4 – Todo lo alternativo (social, político, cultural&#8230;) solo tiene Internet</strong>. Debido a su pasado ligado a la propaganda del Partido Comunista, los medios en China llegaron a principios del siglo XXI envueltos en un gran descrédito. No solo en el mundo de la información, sino también en el del entretenimiento (con la televisión como mejor ejemplo), los medios tradicionales han dejado muchos huecos libres que la sociedad solo ha podido rellenar gracias a Internet.</p>
<p>En este ambiente mediático controlado y rígido, con poco espacio para la participación de los ciudadanos, Internet ha irrumpido con una fuerza descomunal. Es por eso que si en Occidente hay otros lugares donde presentar este tipo de ideas o reflexiones alejadas del <em>mainstream</em>, en China prácticamente solo existe Internet.</p>
<p><strong>5 – Los medios locales se han vuelto nacionales</strong>. Como <a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/03/21/los-medios-de-comunicacion-en-china/" target="_blank">habíamos dicho anteriormente</a>, los medios tradicionales chinos son sobre todo locales. En los últimos años, esto ha cambiado gracias a Internet. Por primera vez, las historias que publica un diario en Guangzhou pueden ser leídas por alguien de Chengdu, Pekín o Shanghai. Esto ha facilitado la creación de una opinión pública nacional más variada y crítica, donde finalmente han podido entrar los medios comerciales, quitándole terreno a los más oficiales como la Chinese Central Television (CCTV) o el Diario del Pueblo, anteriormente de los pocos medios que contaban con repercusión en todo el país.</p>
<p><strong>6 – Empresas privadas gestionan la información</strong>. En China no existen medios de comunicación totalmente privados e independientes, ya que para poder operar de forma legal se necesita contar con el apoyo de alguna institución oficial o gubernamental. El rápido desarrollo de Internet, sin embargo, ha permitido que por primera vez las empresas privadas (más alejadas del Gobierno y con mayores incentivos económicos) estén al frente de la jerarquización y presentación de noticias. Las páginas de noticias más visitadas del país son agregadores de noticias dirigidos por las grandes empresas chinas de Internet, entre ellas QQ News, Sohu, Sina o Netease. Los medios tradicionales, tanto los oficiales como los comerciales, van siempre un paso por detrás y cuentan con muchos menos usuarios en Internet. <a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/portales-de-Internet.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-3226" title="portales de Internet" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/portales-de-Internet-300x231.jpg" alt="" width="300" height="231" /></a>Estos seis puntos son solo un acercamiento al mundo de Internet y la información en China, pero una buena muestra de los cambios que esto ha supuesto en el país y de su importancia en el gigante asiático. La Red, a pesar de su control por parte del Gobierno, ha confirmado el poder ascendente de los medios comerciales, ha dado más voz a los ciudadanos, ha permitido nuevos canales de difusión más variados y alternativos y la entrada de empresas privadas en la jerarquización y difusión de la información.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/17/%c2%bfpor-que-es-tan-importante-internet-en-china/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>EU-Japan&#8217;s relationship: Much Ado About Nothing?</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/13/eu-japans-relationship-much-ado-about-nothing/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/13/eu-japans-relationship-much-ado-about-nothing/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 13 Apr 2012 16:29:11 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluc Lopez Vidal</dc:creator>
				<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3210</guid>
		<description><![CDATA[At the workshop “Euro-Japanese Relations: History, Culture and Politics”「日欧関係の歴史・文化・政治」〜日欧間の文化交流と政治関係をめぐって celebrated in Brussels on 6th March 2012 and organized by professor Kazunari Sakai (University of Kobe), we have discussed about the development of Euro-Japanese relations, focusing on the historical, cultural andpolitical dimension.



First, professor Noemi Lanna (Orientale di Napoli) considered the Middle East and North Africa an [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify">At the workshop “Euro-Japanese Relations: History, Culture and Politics”「日欧関係の歴史・文化・政治」〜日欧間の文化交流と政治関係をめぐって celebrated in Brussels on 6<sup>th</sup> March 2012 and organized by professor Kazunari Sakai (University of Kobe), we have discussed about the development of Euro-Japanese relations, focusing on the historical, cultural andpolitical dimension.</p>
<p style="text-align: center"><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/eu-japan-summit22.jpg"><img class="size-medium wp-image-3213 aligncenter" title="eu japan summit2" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/eu-japan-summit22-300x200.jpg" alt="" width="300" height="200" /></a></p>
<p style="text-align: right">
<p><span id="more-3210"></span></p>
<p>First, professor Noemi Lanna (Orientale di Napoli) considered the Middle East and North Africa an area of mutual interest for both Japan and the EU. Since the Middle East and North Africa are both regions rich in natural resources and, at the same time, a region of instability, the EU and Japan have paid their attention to human security as a way to stabilize the region. As professor Lanna pointed out, the new challenges the region confront (Arab Spring) have caused Japan’s interest to become more convergent with the EU’s interest.</p>
<p>Second, professor Vande Walle (Katholieke Universiteit Leuven) have scrutinized the history of Japanese-European relations , focusing on the Belgian experience with Asia since the 19<sup>th</sup> century.  As stated by professor Vande Walle, the period of the second half of the 19<sup>th</sup> century  to the First World War the relationship between Belgium and Japan was not limited to economic and commercial exchanges but also in the field of cultural and artistic. Japan, so to say, exerceted an important influence on artistic creation.</p>
<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/cooperating-governments_japan.jpg"><img class="alignright size-medium wp-image-3214" title="cooperating-governments_japan" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/cooperating-governments_japan-300x198.jpg" alt="" width="300" height="198" /></a></p>
<p>Finally, I have tried to provide an overview of contemporary (1945-present) Japan-EU’s relationship, regarding political and security issues. In doing so, I attempted to explain the possible changes in the nature of the relation in the period of post-cold war. One concept that I particularly pointed out was the notion of interregionalism. In my view, there is a need to tackle EU-Japan’s relations in terms of this recent analytical framework –interregionalism-, since this relationship is not a state-to-state relationship. In other words, to understand the meaning and functions of EU-Japan’s relations, we need to apply an interregional approach.</p>
<p>To read further, please visit the<a href="http://web.cla.kobe-u.ac.jp/group/IReC/report.html"> <strong>Intercultural Research Center (IReC)</strong> 異文化研究交流センター</a></p>
<p>Lluc López i Vidal</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/13/eu-japans-relationship-much-ado-about-nothing/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Corea, país en transformación: una historia personal</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/11/corea-pais-en-transformacion-una-historia-personal/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/11/corea-pais-en-transformacion-una-historia-personal/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 11 Apr 2012 16:54:58 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Professorat estudis asiàtics</dc:creator>
				<category><![CDATA[Activitats]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3033</guid>
		<description><![CDATA[Dins del cicle L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper  dimarts 17 d&#8217;abril us proposem la xerrada: “Corea, país en transformación: una historia personal” a càrrec del Dr. Antonio J. Doménech del Río, professor d&#8217;Estudis  Coreans de la Universidad de [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/seoul.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-3036" title="seoul" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/seoul-300x199.jpg" alt="" width="300" height="199" /></a>Dins del cicle <a href="http://territori.blogs.uoc.edu/2012/03/cicle-l%E2%80%99asia-oriental-dos-segles-de-viatges-i-d%E2%80%99histories-personals/" target="_blank">L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals</a> que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper  dimarts 17 d&#8217;abril us proposem la xerrada: “Corea, país en transformación: una historia personal” a càrrec del Dr. Antonio J. Doménech del Río, professor d&#8217;Estudis  Coreans de la Universidad de Málaga i col·laborador docent de la UOC. La xerrada tindrà lloc a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616) a les 19.30h.</p>
<p>Abstract: Mi llegada a Corea se produce en 1992 pocos meses antes de la  primeras elecciones democráticas, en un momento de gran efervescencia  política y social. Durante 10 años pude vivir de primera mano los  cambios que se iban produciendo a nivel político y económico pero sobre  todo a nivel social y cultural. A través de los ojos de diferentes  personas y grupos sociales nos adentraremos en la vida cotidiana de los  coreanos/as de los años 1990 y principios del 2000.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/11/corea-pais-en-transformacion-una-historia-personal/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>La transición de Myanmar, el informe BBVA eagles y el retorno de Eurasia</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/10/la-transicion-de-myanmar-el-informe-bbva-eagles-y-el-retorno-de-eurasia/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/10/la-transicion-de-myanmar-el-informe-bbva-eagles-y-el-retorno-de-eurasia/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 10 Apr 2012 16:41:55 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Sandra Font Grau</dc:creator>
				<category><![CDATA[Activitats]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3197</guid>
		<description><![CDATA[Empecemos con un tema de actualidad: la confererencia “La transición política en Birmania/Myanmar: grandes desafíos, nuevas oportunidades&#8220;. Como sabemos, desde hace un año y medio, Birmania/Myanmar es el escenario de un proceso de apertura política que ha despertado grandes esperanzas entre la población birmana. Sin embargo, aunque los progresos han sido evidentes, todavía existen muchas [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Empecemos con un tema de actualidad: la confererencia “<a href="http://www.casaasia.es/actividad/detalle?id=206197" target="_blank"><strong>La transición política en Birmania/Myanmar: grandes desafíos, nuevas oportunidades</strong></a>&#8220;. Como sabemos, desde hace un año y medio, Birmania/Myanmar es el escenario de un proceso de apertura política que ha despertado grandes esperanzas entre la población birmana. Sin <a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Transición-política-Myanmar.jpg"><img class="alignright size-medium wp-image-3196" title="Transición política Myanmar" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Transición-política-Myanmar-300x77.jpg" alt="" width="300" height="77" /></a>embargo, aunque los progresos han sido evidentes, todavía existen muchas dudas sobre el resultado final de esta nueva orientación y sobre cuáles serán los cambios reales a los que el actual gobierno, heredero de la antigua junta militar, está dispuesto a llegar. Para hablar de todo ello, el día 11/02/2012 en Casa Asia Barcelona, tenemos la posibilidad de asistir a esta conferencia, donde contaremos con la ponencia de Daniel Gomà, investigador de la Universidad de Barcelona.<span id="more-3197"></span></p>
<p>Cambiando totalmente de tema, el día siguiente, en Madrid, Casa Asia y Casa América, con la colaboración de BBVA y Garrigues, presentarán el informe de BBVA “<a href="http://www.casaasia.es/actividad/detalle?id=206200" target="_blank"><strong>Perspectivas en emergentes para la próxima década: BBVA EAGLEs</strong></a>&#8220;, donde se categorizarán los países emergentes creada por BBVA, incluyendo a China, India, Brasil, Indonesia, Corea del Sur, Rusia, Turquía, México y Taiwán. El informe también considera una categoría de naciones aspirantes, los Nest, entre los que se cuentan Tailandia, Argentina, Colombia, Perú o Chile. Además destaca, por <a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/BBVA-Eagles.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-3195" title="BBVA Eagles" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/BBVA-Eagles-300x77.jpg" alt="" width="300" height="77" /></a>ejemplo, que el grupo EAGLEs y los países Nest contribuirán con más de dos tercios al crecimiento mundial en los próximos diez años, mientras que los siete países más industrializados (G-7) aportarán alrededor del 16 %. La presentación del informe irá a cargo de Alicia García Herrero (economista jefe de Mercados Emergentes de BBVA), y los comentarios serán de Javier Santiso (profesor de Economía de ESADE y director del Center for Global Economy and Geopolitics).</p>
<p>Finalmente, el día 17/04/2012 por la tarde, Casa Asia, con la colaboración de Ediciones Península organiza la mesa redonda “<a href="http://www.casaasia.es/actividad/detalle?id=206143" target="_blank"><strong>El retorno de Eurasia</strong></a>”. En ella se analizará la evolución de las repúblicas del Asia Central ex soviética, el papel de las grandes potencias (China, Rusia, EE UU, Unión Europea y la India), así como la influencia y perspectivas en relación al conflicto en Afganistán. Además, se hará una presentación contextual del proyecto académico Eurasian Hub y del libro El retorno de Eurasia: 1991-2011 (publicado por Ediciones Península) en el que catorce especialistas descifran las claves que han provocado, a lo largo de los últimos veinte años, que el núcleo del gran macrocontinente euroasiático se haya convertido en uno de los principales escenarios geoestratégicos del mundo. Se podrá contar con la ponencia de Francisco Veiga (profesor de Historia de Europa Oriental y Turquía de la UAB) y Nicolás de Pedro (investigador de CIDOB, especialista en Asia Central).</p>
<p>¡Ah!. En los tres casos, la entrada es libre hasta completar el aforo.</p>
<p>Por el momento, esto es todo. Próximamente, más…</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/10/la-transicion-de-myanmar-el-informe-bbva-eagles-y-el-retorno-de-eurasia/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Sinibald de Mas, viatger, diplomàtic i pensador colonial espanyol a l’Àsia</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/05/3024/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/05/3024/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 05 Apr 2012 16:42:38 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Professorat estudis asiàtics</dc:creator>
				<category><![CDATA[Activitats]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3024</guid>
		<description><![CDATA[Dins del cicle L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper dimarts 10 d&#8217;abril us proposem la xerrada: “Sinibald de Mas, viatger, diplomàtic i pensador colonial espanyol a l’Àsia&#8220;, a càrrec d’Ander Permanyer Ugartemendia, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental, col·laborador docent de [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/sinibald139.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-3025" title="sinibald139" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/sinibald139.jpg" alt="" width="220" height="166" /></a>Dins del cicle <a href="http://territori.blogs.uoc.edu/2012/03/cicle-l%E2%80%99asia-oriental-dos-segles-de-viatges-i-d%E2%80%99histories-personals/" target="_blank">L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals</a> que organitzem amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, el proper dimarts 10 d&#8217;abril us proposem la xerrada: “Sinibald de Mas, viatger, diplomàtic i pensador colonial espanyol a l’Àsia<em>&#8220;</em>, a càrrec d’Ander Permanyer Ugartemendia, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental, col·laborador docent de la UOC. La xerrada tindrà lloc a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616) a les 19.00h.</p>
<p>Abstract: El barceloní Sinibald de Mas (1809-1868) va ser quelcom més que un  viatger. Lletrat polifacètic i amb gran domini de les llengües, va ser  informador del govern, reformista filipí, destacat iberista, coneixedor  de l’Àsia i primer diplomàtic espanyol a la Xina en temps de les guerres  de l’opi —amb diversos càrrecs ocupats de manera intermitent entre 1843  i 1868—. De caràcter pràctic i esperit crític, Mas tenia una visió  lúcida i formada del paper de l’Europa i l’Espanya imperials, que va  defensar en un conjunt d’obres publicades.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/05/3024/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Internacionalització: claus per l’èxit i finançament</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/05/internacionalitzacio-claus-per-l%e2%80%99exit-i-financament/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/05/internacionalitzacio-claus-per-l%e2%80%99exit-i-financament/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 05 Apr 2012 11:06:42 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Sandra Font Grau</dc:creator>
				<category><![CDATA[Activitats]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3186</guid>
		<description><![CDATA[En la conjuntura econòmica actual, en un mercat intern amb una demanda molt feble, les petites i mitjanes empreses comencen a cercar altres regions on obrir mercats. Partint d’aquesta base, i amb la col•laboració entre ESADE Alumni i ACC1Ó, neixen els Esmorzars d&#8217;Internacionalització, dins del cicle &#8220;La internacionalització de l’empresa&#8221;, que s’estructura en una sèrie [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Internacionalització-0-04.jpg"><img class="alignleft size-thumbnail wp-image-3185" title="Internacionalització 0-04" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Internacionalització-0-04-150x150.jpg" alt="" width="150" height="150" /></a>En la conjuntura econòmica actual, en un mercat intern amb una demanda molt feble, les petites i mitjanes empreses comencen a cercar altres regions on obrir mercats. Partint d’aquesta base, i amb la col•laboració entre ESADE Alumni i ACC1Ó, neixen els Esmorzars d&#8217;Internacionalització, dins del cicle &#8220;La internacionalització de l’empresa&#8221;, que s’estructura en una sèrie de sessions pràctiques amb experts que tracten casos actuals d’empreses espanyoles. Aquestes sessions se centraran en les regions següents: Amèrica del Sud, Amèrica del Nord, Àfrica &#8211; Pròxim Orient, Àsia &#8211; Xina i Àsia – Índia.<br />
La primera sessió del cicle, l’11/04/2012 a les 8:30h, tractarà de “<a href="http://agenda.acc10.cat/agenda/default.php?id=7269" target="_blank"><strong>Les claus per a l’èxit en el procés d’implantació d’una empresa a l’estranger</strong></a>”. És a dir: els passos que cal seguir, els diferents graus i les estratègies per a cada un, la presència en el mercat objectiu, el producte que s’ha d’exportar, les variables i els processos d’anàlisi per aconseguir oportunitats, i els criteris per decidir en quines àrees geogràfiques cal actuar<br />
Joan Sureda, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, presentarà les accions, els objectius i les ajudes que ACC1Ó ofereix per promoure aquest procés, i facilitarà expertise de la cultura empresarial de la regió, estudis de mercat, ajudes financeres, persones de contacte, etc.<br />
Després, Xavier Mendoza, director de l’Observatori de l’Empresa Multinacional Espanyola (OEME) d’ESADE, donarà resposta al per què, com, quan, on i quins recursos calen en una decisió d’internacionalització d’èxit.<br />
Finalment, es comptarà amb la intervenció de Pere Ballart, director general P&amp;A de Fluidra, que compartirà la seva experiència professional, els principals reptes de l’empresa i les lliçons que ha après fins assolir la forta internacionalització actual.<span id="more-3186"></span></p>
<p>Dins del mateix context, on l’exportació es planteja com la única via per recuperar la xifra de vendes i la continuïtat de les empreses, Secartys organitza, pel proper 19/04/2012 a les 9:30h, una sessió anomenada “<a href="http://agenda.acc10.cat/agenda/default.php?id=7262" target="_blank"><strong>Estratègies de finançament per pimes exportadores</strong></a>”.<br />
De fet, per l’exercici 2012 el govern ha proposat fomentar l’exportació i la sortida a nous mercats de les empreses, oferint eines financeres i ajuts per aconseguir l’èxit en aquests nous reptes. Com exportar, a quins mercats s’ha d’anar i quant s’hi ha d’anar són interrogants que les empreses es plantegen abans d’iniciar l’aventura exportadora.<br />
Per resoldre totes aquestes qüestions es comptarà amb: Cristina Danón, sòcia fundadora d’International Team Consulting. i Joaquim Valls, consultor associat d’International Team Consulting.<br />
Els temes que es tractaran es mouran al voltant de, per exemple: punts claus de l’empresa al 2012 (obtenir finançament i incrementar vendes), alternatives de creixement en vendes, exportació una necessitat a finançar, alternatives de finançament, com minimitzar el risc de què una inversió es converteixi en despesa, etc.</p>
<p>Bé, de moment això és tot. Fins aviat,&#8230;</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/05/internacionalitzacio-claus-per-l%e2%80%99exit-i-financament/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Después de &#8220;Balzac y la joven costurera china&#8221; llegó &#8220;El complejo de Di&#8221;</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/03/despues-de-balzac-y-la-joven-costurera-china-llego-el-complejo-de-di/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/03/despues-de-balzac-y-la-joven-costurera-china-llego-el-complejo-de-di/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 03 Apr 2012 12:52:13 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Sandra Font Grau</dc:creator>
				<category><![CDATA[Opinió]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3175</guid>
		<description><![CDATA[Dai Sijie es un novelista chino, afincado en Francia y conocido sobre todo por su novela “Le complexe de Di” (El complejo de Di). Nacido en 1954, hijo de médico, entró en un colegio en 1969 con la Revolución Cultural, para que lo enviaran más tarde a un centro de reeducación de 1971 a 1974. [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Dai-Sijie-amb-lllibre-en-francès.jpg"><img class="alignright size-full wp-image-3173" title="Dai Sijie amb lllibre en francès" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Dai-Sijie-amb-lllibre-en-francès.jpg" alt="" width="82" height="124" /></a>Dai Sijie es un novelista chino, afincado en Francia y conocido sobre todo por su novela “Le complexe de Di” (El complejo de Di). Nacido en 1954, hijo de médico, entró en un colegio en 1969 con la Revolución Cultural, para que lo enviaran más tarde a un centro de reeducación de 1971 a 1974. Trabajó en un instituto de provincias hasta la muerte del presidente Mao Zedong y se sacó unas oposiciones para entrar en la universidad. Después, con otras oposiciones, consiguió una beca para irse al extranjero y escogió Francia en 1984, donde se instaló definitivamente.</p>
<p>Su primer gran éxito fue “Balzac y la joven costurera china”, para después llegar una nueva novela, “El complejo de Di”, que confirmó de pleno su talento literario. De hecho, la novela ganó el prestigioso Premio Fémina 2003 y encabezó durante varios meses las listas de los libros más vendidos en Francia. Asimismo, destacar también los elogios recibidos de críticos como Bernard Pivot, que opinó que con esta obra se confirmaba «el gran talento de un narrador con una imaginación extraordinaria».<span id="more-3175"></span></p>
<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Portada-El-complejo-de-Di.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-3174" title="Portada El complejo de Di" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/04/Portada-El-complejo-de-Di-190x300.jpg" alt="" width="120" height="189" /></a>Pero vayamos al libro en sí… La novela se centra en Muo, de cuarenta años y sin más bienes que sus cuadernos y gafas de miope, que vuelve a China tras haber pasado once años en París estudiando psicoanálisis. Su vuelta no es porque sí, sino que lo empuja la misión de liberar de la cárcel a la mujer de sus sueños, Volcán de la Vieja Luna, que está en prisión por haber suministrado a la prensa europea fotografías de policías torturando a detenidos. Para salvarla, el juez Di, ampliamente conocido por su corrupción, le pide una joven virgen en pago de su favor. Así pues, Muo se monta en una vieja bicicleta y sale a buscar dicha doncella, sin saber que esta ardua tarea le conllevará fascinantes vivencias.</p>
<p>Estas no son otras que un psicoanálisis por la China actual, donde les costumbres antiguas conviven con el régimen comunista, y éste, con la introducción paulatina del capitalismo. Habrá también corrupción, ingenuidad y alegría de los diferentes personajes, picaresca, solidaridad y situaciones de o más variopinto. El título mismo sugiere ya el tono irreverente y transgresor de una historia, donde las interpretaciones del psicoanálisis son puestas a prueba en una realidad tan compleja como la China de nuestros días.</p>
<p>En resumen, un libro perfecto para los amantes del psicoanálisis, pero, eso sí, ¡con destellos tragicómicos!.</p>
<p>Espero que disfrutéis de la lectura,&#8230;</p>
<address>Título: El complejo de Di</address>
<address>Autor: Dai Sijie</address>
<address>Editorial: Salamandra</address>
<address>ISBN: 9788478889440</address>
<address>Páginas: 320</address>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/04/03/despues-de-balzac-y-la-joven-costurera-china-llego-el-complejo-de-di/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>L’Àsia Oriental: dos segles de viatges i d’històries personals</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/03/31/l%e2%80%99asia-oriental-dos-segles-de-viatges-i-d%e2%80%99histories-personals/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/03/31/l%e2%80%99asia-oriental-dos-segles-de-viatges-i-d%e2%80%99histories-personals/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 31 Mar 2012 16:33:40 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Professorat estudis asiàtics</dc:creator>
				<category><![CDATA[Activitats]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3018</guid>
		<description><![CDATA[Al llarg del mes d&#8217;abril, des del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitzem, amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, un cicle de tres xerrades sobre viatgers que han recorregut diferents països de  l’Àsia Oriental en els últims dos segles. Hi parlarem de les seves  vivències personals, però també del [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/sailing-ship.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-3041" title="sailing-ship" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/sailing-ship-300x197.jpg" alt="" width="300" height="197" /></a>Al llarg del mes d&#8217;abril, des del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitzem, amb la col·laboració de la llibreria Altaïr, un cicle de tres xerrades sobre viatgers que han recorregut diferents països de  l’Àsia Oriental en els últims dos segles. Hi parlarem de les seves  vivències personals, però també del context social i polític que es van  trobar.</p>
<p>Prepareu les agendes! Les xerrades seran els dies 10, 17 i 24 d&#8217;abril, a les 19.30h, a la llibreria Altaïr de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 616). Trobareu la informació completa del cicle <a href="http://territori.blogs.uoc.edu/2012/03/cicle-l%E2%80%99asia-oriental-dos-segles-de-viatges-i-d%E2%80%99histories-personals/" target="_blank">en aquest enllaç</a>. Us hi esperem!</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/03/31/l%e2%80%99asia-oriental-dos-segles-de-viatges-i-d%e2%80%99histories-personals/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Inma Rodríguez, tutora del Programa</title>
		<link>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/03/29/entrevista-a-inma-rodriguez-tutora-del-programa/</link>
		<comments>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/03/29/entrevista-a-inma-rodriguez-tutora-del-programa/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 29 Mar 2012 17:14:36 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Professorat estudis asiàtics</dc:creator>
				<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/?p=3163</guid>
		<description><![CDATA[Continuem amb les entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a l’Inma Rodríguez, tutora del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC. Des de l’any 2004 està vinculada a la UOC. Gràcies Inma!!
Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?
Vaig començar a col·laborar amb la UOC l’any 2004, [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Continuem amb les entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a l’Inma Rodríguez, tutora del <a href="http://www.uoc.edu/estudis/titulacions/asia_oriental/presentacio/index.html">Programa d’Estudis d’Àsia Oriental</a> de la UOC. Des de l’any 2004 està vinculada a la UOC. Gràcies Inma!!</p>
<p><a href="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/Inma_Rodriguez2.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-3166" title="Inma_Rodriguez" src="http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/files/2012/03/Inma_Rodriguez2.jpg" alt="" width="126" height="149" /></a><strong>Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?</strong></p>
<p>Vaig començar a col·laborar amb la UOC l’any 2004, poc després de què els Estudis d’Àsia Oriental es posessin en marxa. La meva primera tasca a la UOC va ser de tutora dels Estudis i, tot i que en els diferents semestres he fet puntualment també altres tasques com la de consultora, la figura de tutora és amb la que em sento més còmoda.</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><strong>Què et va fer vincular-te amb el món asiàtic?</strong></p>
<p>Durant 7 anys vaig ser gestora de projectes d’inversió de les empreses d’origen asiàtic amb interès inversor a Catalunya com a part de la meva tasca al CIDEM d’aquell moment que actualment ha esdevingut ACC1Ó. En aquell moment, el major percentatge d’inversions asiàtiques que venien a Catalunya eren inversions japoneses així que la meva especialització i vinculació amb Àsia venia del tracte continuat amb empresaris japonesos amb interès en invertir al nostre país. Arrel d’aquesta feina, vaig començar a estudiar japonès, idioma que m’apassiona.</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><strong>Com definiries la teva tasca com a tutora dels Estudis d’Àsia Oriental? Què en destacaries?</strong></p>
<p>Al llarg d’aquests anys com a tutora dels Estudis d’Àsia he après molt. La veritat és que és una feina que m’encanta; el fet de poder orientar i ajudar als altres és molt enriquidor. Destacaria que els estudiants dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC són estudiants que, com a punt de partida, tenen un perfil similar pel fet de ser persones amb un nivell acadèmic elevat i amb compromisos a nivell tant professional com personal que s’han de compaginar amb els nostres estudis. En particular, m’agrada conèixer la motivació que atreu als nostres estudiants cap a uns estudis com els nostres i que sovint és molt diferent. Des del interès en el món asiàtic a nivell econòmic, cultural i/o sociològic, fins a millores a nivell professional o vinculacions estrictament personals. Les motivacions són ben variades.</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><strong> </strong></p>
<p><strong>A part de la teva feina com a tutora, també treballes a ACC1Ó. Quina és la missió d’ACC1Ó? Quina és la teva comesa en aquesta agència? </strong></p>
<p>ACC1Ó és l’agència per la competitivitat de l’empresa catalana dins el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En particular, jo treballo a Invest in Catalonia d’ACC1Ó que, com el seu nom indica, és l‘agència del govern encarregada de l’atracció d’inversió estrangera al nostre territori. Actualment sóc Cap de Business Intelligence d’Invest in Catalonia i, com a tal, m’encarrego de la gestió de les fonts d’informació disponibles per als inversors que es plantegen la inversió al nostre territori. La feina és ben diferent i passa des de la identificació de nous nínxols de mercat que presentin oportunitats per invertir a Catalunya fins a l’elaboració d’argumentaris per a la venda del nostre país, anàlisis econòmics variats, etc. Tot el que tingui a veure amb la informació lligada a la captació d’inversió estaria associat a la meva tasca.</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><strong>Quina relació hi ha entre ACC1Ó i el món asiàtic? </strong><strong> </strong></p>
<p>ACC1Ó, com a agència de suport a l’empresa catalana, compta amb tres grans puntals que són la innovació, la internacionalització i la captació d’inversions. En aquest darrer és en el que estic directament implicada. La relació amb Àsia es dóna clarament tant des de la vessant de la internacionalització (fent que les empreses catalanes exportin els seus productes als països asiàtics) com per la captació d’inversions. Des d’Invest in Catalonia continuem treballant per tal d’atreure inversions asiàtiques a Catalunya ja no només de països tradicionalment inversors a Catalunya com el Japó sinó ara també de països com la Xina o la Índia que presenten noves oportunitats de sortida d’inversions.</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><strong>Com a tutora del Programa tens una relació directa amb els estudiants. Quins consideres que són els interessos principals en relació a l’Àsia Oriental? Alguna recomanació als estudiants?</strong></p>
<p>Com comentava anteriorment, els interessos dels estudiants són variats en funció de la motivació que els apropi cap als nostres estudis: millora a nivell professional, trobar una nova feina amb vinculacions amb el món asiàtic, anar a estudiar/treballar a la Xina o al Japó, interès per la cultura asiàtica en general, incorporar a la família la cultura xinesa d’un fill/a d’aquesta cultura recentment adoptat, etc.</p>
<p>La meva recomanació és que amb esforç i constància, s’aconsegueix allò que es vol. Sovint, el ritme que portem a diari no fa fàcil seguir l’avaluació continuada, però val la pena. Seguir l’AC implica aprovar les assignatures cursades en un gran percentatge dels casos.</p>
<p>També recomano als Estudiants que no deixin mai d’adreçar-se als tutors amb els dubtes que tinguin. Nosaltres estem a la seva disposició pel que necessitin, així que no cal tenir por de fer-se pesats.</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><strong>Deus haver acumulat moltes vivències i anècdotes. Ens podries explicar alguna?</strong></p>
<p>La veritat és que aquests 8 anys com a Tutora dels Estudis d’Àsia Oriental a la UOC han donat per molt i sí que tinc vàries anècdotes.</p>
<p>Potser comentar que, com que Catalunya és un país petit, al final, el cercle és reduït. Així doncs, m’ha passat algun semestre que he tingut algun alumne dins el meu grup de tutoria que era un company de feina, per exemple, sense que tinguéssim ni idea l’un ni l’altre que ens trobarien aquest espai.</p>
<p><strong> </strong></p>
<p><strong>Què et sembla la iniciativa del nostre blog?</strong></p>
<p>El blog dels Estudis d’Àsia Oriental és una molt bona iniciativa per estar al dia de tot el que es mou al món del programa a nivell d’activitats i qüestions variades. Per això, animo a tothom a que el segueixi de manera continuada.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://cv.uoc.edu/app/blogaula/grc_6366/2012/03/29/entrevista-a-inma-rodriguez-tutora-del-programa/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>

