L’objecte que té l’objectiu de comunicar. Sembla un embarbussament, però no ho és. Simplement és que tot bé d’allà mateix: objecte, objectiu, comunicar, comunió, unió, en comú.
Per mi, l’objecte comunicatiu, el què de veritat comunica, és el que es llança al davant dels nostres ulls per dir-nos coses, perquè entenguem, perquè sentim. Perquè participem del missatge i li donem sentit, el nostre, no pas un sentit establert, sinó el sentit propi que té per a nosaltres. Perquè posem en comú els significats del qui emet el missatge i el qui el rep, i en participar d’aquesta comunió tan uns com altres aportem significació.
Un exemple genial del que és comunicar és l’obra de Duchamp, que veieu a continuació:
De seguida veiem en La Font de Duchamp l’objecte real que és: un urinari. La incertesa (?) en aquest cas no bé de no saber què és, sinó més aviat al contrari, de saber-ho molt bé. Les qüestions que se’ns plantegen són més aviat: Com pot dir algú que aquest objecte vulgar és una escultura? Com es pot presentar “això” a una exposició d’art? Què coi pretenia Duchamp?
De seguida apareixen petites inferències (*), com adonar-nos que de fet és un urinari posat del revés, desprovist de canonades o aixetes i fora del seu context habitual. També ens fixem que està signat, però amb el pseudònim R.Mutt, que no es correspon amb el nom de l’autor. Finalment entenem (i això suposa el veritable descobriment !) que l’urinari que primerament veiem ja no és un urinari, és un objecte nou, amb un nom nou, un nou punt de vist i un nou significat. No s’assembla més aviat a una muntanya? O potser ens recorda a la silueta de la Verge en postura de Pietat. O millor encara, els espectadors tenim la llibertat de interpretar l’objecte com ens doni la gana. Ja que no és més un urinari, serà el que nosaltres vulguem!
En definitiva, amb aquest ready-made Duchamp ha volgut provocar, s’oposa a la idea de l’art com a obra única i irrepetible i a la idea d’artista com a persona d’una naturalesa especial, lluny d’altres persones o dels objectes quotidians; qui sap si potser per això va signar l’obra amb el nom d’un artista inexistent.
I el que proposa és una nova manera de fer art, no basat en la bellesa, en la imatge visual o en la tècnica, sinó en les IDEES.