«Crec en la formació contínua com un dels valors més importants dels professors»

Carles Fuentes: «M'interessa l'ús de les noves tecnologies per a ensenyar»

Carles Fuentes: «M'interessa l'ús de les noves tecnologies per a ensenyar»

Llicenciat en Química per la Universitat de Girona i màster en Educació i TIC (E-learning) de la UOC, Carles Fuentes treballa de professor de Física i Química des de fa uns divuit anys, gairebé tots a l’Institut d’Aran (Viella).

A més, ara també és professor col·laborador a la UOC de Treball final de màster i de les pràctiques externes del màster que va cursar. Hi hem parlat perquè acaba de rebre una menció d’honor a la divulgació científica del jurat de Ciència en Acció pel seu treball de TFM, en què utilitza simulacions Scratch com a recurs per a ensenyar física a batxillerat.

Per Marian Antón

Per què vas decidir fer el màster universitari d’Educació i TIC (E-learning)?

Bàsicament perquè crec en la formació contínua com un dels valors importants dins la meva professió. M’interessa especialment l’ús de les noves tecnologies per a ensenyar i aquesta era una formació que encaixava totalment amb els meus interessos i inquietuds, ja que em permetia poder aprofundir i millorar els coneixements d’aquest àmbit de les noves tecnologies.

I per què, a la UOC?

 

Per una banda, per l’interès que tenia a cursar el màster d’aquesta temàtica i, per l’altra, perquè vivint a la Vall d’Aran no hi ha gaires opcions de fer formació presencial. L’opció virtual que ofereix la UOC és molt vàlida per a trencar aquestes barreres. A més, la manera de treballar, marcant-se cadascú el ritme i els horaris, em permet poder compaginar-ho amb la resta d’activitats de la meva vida com una activitat complementària.

Ha respost a les teves expectatives?

Totalment. El procés d’estudiar sempre és dur. Estudiar a distància, sense horaris marcats, requereix molta constància, dedicació i força de voluntat, però la riquesa que s’obté en l’adquisició de nous coneixements sempre motiva i compensa.

Què destacaries de la teva experiència com a estudiant aquí?

Deixant de banda l’aprenentatge de continguts que s’adquireixen, segurament el que és més important és la manera com s’aprèn. Em refereixo a coses com l’aprenentatge compartit fent ús de fòrums, wikis, debats, etc. La creació de projectes i activitats contextualitzades amb alguna finalitat educativa també és interessant, ja que, a més de treballar els continguts clau, hi acabes donant un sentit d’utilitat i entens per a què pots fer servir allò que treballes.

Has pogut incorporar coneixements del màster al teu treball com a professor?

Alguna cosa sempre s’aprofita. És el que deia abans, la formació contínua sempre és important i de tot s’aprofita alguna cosa.Potser no he canviat dinàmiques de manera radical però sí que he pogut aplicar coses com donar més autonomia al treball dels mateixos alumnes i no dirigir-los tant en l’acció educativa. Els deixo més llibertat perquè busquin informació complementària i perquè siguin ells els qui proposin què cal fer a classe per a treballar certes coses que els cal aprendre. Que puguin debatre, que reflexionin i que col·laborin entre ells per a trobar respostes a les activitats plantejades és un valor que com més va més fomento. A la UOC, això es treballa molt.

El jurat del certamen internacional Ciència en Acció ha atorgat una menció d’honor a la teva divulgació pel teu treball final de màster. 

Sí, la idea partia del fet que la física sempre ha tingut fama de ser una matèria molt difícil. Vaig analitzar els resultats de les proves PAU dels darrers quinze anys i vaig veure que era la matèria amb pitjors resultats. A partir d’aquí vaig fer un procés de reflexió, ajudant-me de recerca bibliogràfica, per tal de pensar alguna manera de canviar aquesta situació.

Un dels obstacles que sovint apareix quan s’aprèn física és la dificultat d’imaginar situacions i experimentar amb algunes d’aquestes situacions (per exemple, no podem anar a la Lluna o a Mart per experimentar la seva gravetat). Partint d’això, se’m va ocórrer proposar la creació de simulacions que permetessin poder-hi interactuar i donar vida a la situació problema que s’havia de treballar.

D’aquesta manera, amb l’ús de variables, es pot mirar de posar la situació que es vol estudiar en condicions límit per a veure què passaria o provar tendències en funció dels diferents valors que es donen a aquestes variables i així poder entendre millor com funciona el concepte i llei científica que es treballa. Programar aplicacions amb codi no és fàcil i per això vaig proposar fer-ho amb Scratch, ja que la interfície és molt intuïtiva i està a l’abast de tothom.

I com va anar?

Primer de tot, vaig plantejar als alumnes algunes situacions problema contextualitzades per tal que els mateixos alumnes em donessin la resposta. Els vaig presentar les simulacions perquè amb el seu ús poguessin experimentar què passaria en diferents situacions (canviant-ne els valors inicials) i així entendre el que passa globalment i donar una resposta fonamentada amb comprensió més significativa del fenomen treballat.

Es poden provar dues d’aquestes situacions a la meva pàgina web personal.

Alguna altra anècdota relacionada amb el teu TFM?

Vaig presentar una comunicació sobre el meu treball a la Reunió de Divulgadors de Ciència que es va fer el novembre del 2016 a Còrdova i entre el públic assistent hi havia una persona que surt citada dins el meu treball, concretament a la part de l’enfocament teòric que hi vaig treballar. És curiós, però a mi em va agradar que sabés que la seva feina prèvia m’havia estat útil. Quan li ho vaig dir, se’n va alegrar molt i em va felicitar pel treball. També em consta que hi ha alguns centres que han fet ús de les simulacions que he citat abans publicades a la meva pàgina web.

Com a professor de secundària, com afrontes ara aquesta nova etapa a la UOC?

No té res a veure una cosa amb l’altra. Durant una part del dia, em dedico plenament als alumnes de l’Institut i l’altra part del dia ho faig amb els de la Universitat. Són contextos molt diferents i dinàmiques de treball que no s’assemblen gens, però les dues coses m’agraden molt i intento fer-ho tan bé com sé.