Leila Mohammadi, doctoranda i investigadora del doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC

«Després d'analitzar diferents opcions, vaig decidir que la UOC era el millor lloc per a fer el doctorat»

Leila Mohammadi: «La meva recerca analitza les estratègies de comunicació que utilitzen les clíniques de fertilitat per a convèncer les dones que ajornin la maternitat i congelin els seus òvuls per raons socials»

Leila Mohammadi: «La meva recerca analitza les estratègies de comunicació que utilitzen les clíniques de fertilitat per a convèncer les dones que ajornin la maternitat i congelin els seus òvuls per raons socials»

Havies pensat mai que faries un doctorat? Quines previsions tens? Aquesta setmana parlem amb Leila Mohammadi, investigadora del doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC. Nascuda a l’Iran, ara viu a Barcelona, on fa el doctorat. 

Per Marian Antón

Per què vas triar la UOC per a fer el doctorat? 

Havia sentit dir moltes vegades que la UOC tenia una gran reputació i ja coneixia gent que hi havia estudiat. Després d’analitzar diferents opcions, vaig decidir que era el millor lloc per a fer-lo.

Explica’ns breument de què tracta la teva tesi.

La meva recerca analitza les estratègies de comunicació que utilitzen les clíniques de fertilitat per a convèncer les dones que ajornin la maternitat i congelin els seus òvuls per raons socials. També explora les reaccions i les opinions de les dones, i el seu coneixement i la seva actitud en relació amb la congelació d’òvuls per raons socials.

Quines aplicacions penses que pot tenir?

Aquesta recerca vol ajudar les dones a entendre millor la congelació d’òvuls per raons socials, a més d’esbrinar les motivacions polítiques, econòmiques i culturals que hi ha al darrere de les estratègies de comunicació de les clíniques de fertilitat.

En quina fase es troba l’estudi actualment?

Estic recopilant dades i fent entrevistes amb diferents persones que han tingut contacte amb el procés de congelació d’òvuls per raons socials. Vaig començar el doctorat fa dos anys i la meva intenció es acabar-lo l’any que ve. 

Què és el que trobes més interessant del dia a dia com a investigadora? 

Per a mi, el més interessant és que, a la universitat, tot i que hi ha jerarquies, tens l’oportunitat de conèixer grans investigadors i autors, i els pots plantejar els teus dubtes. I pel que fa a la meva tesi, el més interessant és el contacte amb les comunitats relacionades amb la meva recerca. Quan entrevisto diferents persones, tinc una perspectiva completa que combina tots els angles, des de la part emocional fins a la racional, per mitjà d’històries reals de persones reals.

D’altra banda, què és el que consideres més difícil?

En teoria, tots els passos que has de seguir per a fer una bona recerca estan definits i organitzats, i són factibles, però com que no tens control sobre l’entorn en el context real, t’has d’enfrontar a molts reptes que no has previst, tot i que també és interessant enfrontar-t’hi. 

L’altre repte és mantenir una història coherent en totes les parts que componen la recerca. Combinar els diferents aspectes del treball per a construir una història uniforme, homogènia i clara, que sigui fàcil de seguir de principi a final.

Vas ser la representant de la UOC en el concurs «Presenta la tesi en 4 minuts». Com va ser la teva participació? 

Em vaig sentir orgullosa de representar la UOC en aquest acte. Va ser emocionant, i preparar el concurs em va motivar a treballar més per sintetitzar els elements clau de la meva recerca en tan sols quatre minuts. Això em va empènyer a trobar noves maneres d’expressar amb claredat les raons per les quals aquesta recerca resulta apassionant i útil.

Per què vas decidir participar-hi? 

M’agraden els reptes, i vaig pensar que el fet d’haver de comprimir els punts clau de la meva recerca en quatre minuts dins d’un context competitiu, fos quin fos el resultat, m’obligaria a millorar els aspectes relacionats amb la presentació i comunicació de la tesi.

Penses que aquest tipus d’esdeveniments és important per a donar més visibilitat a la comunitat investigadora?

Sí, per descomptat. Els concursos són emocionants, obliguen els participants a anar més enllà i a introduir la ludificació en la rutina de treball de l’investigador. Un esdeveniment com aquest pot estimular els investigadors i també les persones que preveuen introduir-se en aquest camp.

Quan hagis acabat el doctorat, què t’agradaria fer?

M’agradaria trobar un lloc de treball interessant en els àmbits de recerca que m’atrauen més. El que tinc clar és que m’agradaria estar connectada amb el sector acadèmic i trobar idees útils per a les comunitats que m’interessen.

Més entrevistes
    Carregant...