Alexandra Cobas, estudiant del grau de Dret i guanyadora de l'MUA Challenge

«Guanyar l'MUA Challenge és molt satisfactori i dona forces i ànims per a continuar amb l'advocacia»

Alexandra Cobas: «Poder posar en pràctica allò que fa anys que estudies és una oportunitat molt enriquidora»

Alexandra Cobas: «Poder posar en pràctica allò que fa anys que estudies és una oportunitat molt enriquidora»

Alexandra Cobas Arnau està a punt de lliurar el TFG i acabar el grau de Dret. Bona part d'aquests estudis els ha seguit des de Nova York, on ha estat vivint mentre treballava a les Nacions Unides i al consolat espanyol. Hem parlat amb ella per a saber com ha estat el seu pas per la UOC i també què va significar per a ella i el seu grup guanyar l'MUA Challenge al febrer a Barcelona.  

Per Marian Antón 

«No oblidaré mai el moment en què el jurat de l'MUA Challenge va anunciar que el nostre equip era el guanyador»
 

Què és l'MUA Challenge?

És un concurs de litigació interuniversitari que organitza ESADE. Es tracta d'una simulació d'una vista oral en què s'ha de defensar un cas real de dret civil i mercantil, que proporciona un dels despatxos col·laboradors. Hi poden participar estudiants d'últim curs del grau de Dret o doble grau de qualsevol universitat i el premi és el 100% de la matrícula del màster d'accés a l'advocacia a ESADE, que cal repartir entre els tres companys de l'equip.

Què et va portar a participar-hi? 

En primer lloc, l'experiència de participar en una simulació de judici, ja que és molt útil i se n'aprèn moltíssim. A vegades hi ha diferència entre la teoria i la pràctica, i poder posar en pràctica allò que fa anys que estudies és una oportunitat molt enriquidora. En segon lloc, i com en tots els concursos, el premi.

Amb qui vas formar equip? 

Els altres dos participants van ser en Carlos Sánchez, de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, i l'Ana Durán, de la Universitat de València. Ens vam conèixer l'estiu passat en unes jornades que va organitzar ESADE (l'MUA Talent Summer Camp). Quan vaig decidir que volia participar en el concurs, no vaig dubtar a trucar-los i convidar-los-hi. I tots tres, de seguida i sense cap mena de dubte, ens hi vam apuntar.

Com us vau preparar?

La preparació va ser gairebé tota a distància, ja que en Carlos és a Sevilla, l'Ana a València i jo a Tarragona. Per tant, ens vam intercanviar força trucades, correus electrònics i missatges per a parlar sobre el tema i organitzar el judici. El dia abans del concurs ens vam reunir els tres a Barcelona i ho vam acabar de preparar tot. 

Com recordes el moment de la competició?

Els instants abans de la competició van ser de molts nervis, perquè estàvem molt emocionats. Ara bé, durant la competició la veritat és que els tres ens ho vam passar molt bé i vam gaudir del litigi; ens sentíem com a casa. 

No oblidaràs mai...

El moment que el jurat va anunciar que el nostre equip era el guanyador. Així que ho va dir ens vam mirar tots tres, ens vam aixecar d'un salt i ens vam abraçar durant un minut sencer. Va ser molt emocionant. 

Què ha significat, per a tu, guanyar aquest premi?

Per una banda, la sensació de realització, ja que després d'haver treballat tan fort, preparant el cas i estudiant durant tots aquests anys, que et reconeguin l'esforç d'aquesta manera és molt satisfactori i et dona forces i ànims per a continuar amb l'advocacia. Per l'altra, el premi també ha significat molt, atès que redueix força el preu de la matrícula del màster. 

Quant et queda per a acabar el grau de Dret?

Si tot va bé, un mes. El 24 de juny, a tot estirar, lliuro el treball final de grau, i amb això acabo el grau. 

Com ha estat la teva experiència fins ara en aquesta universitat?

El que m'ha agradat més és la flexibilitat amb què et permet anar seguint el grau. D'aquesta manera m'he pogut organitzar segons les meves possibilitats i, sobretot, he pogut ser a qualsevol part de món i alhora continuar estudiant. Mentre era a Nova York treballant a les Nacions Unides i al consolat espanyol, el sistema en línia de la UOC em va permetre continuar els estudis. El que m'ha resultat més dur és la constància i l'autogestió que requereixen aquesta mena d'estudis, ja que com que no vas a classe ni tens cap referència física, has de ser tu la que has de treballar pel teu compte, i de vegades això és més difícil que si fos una universitat presencial. 

Quins són els teus plans professionals i formatius, després?

Exercir l'advocacia. Després d'acabar el grau començaré el màster d'accés a l'advocacia per a poder ser advocada. M'agradaria enfocar la meva carrera en un entorn internacional i treballar a altres països, sobretot als Estats Units. 

«Mentre era a Nova York treballant a les Nacions Unides i al consolat, el sistema de la UOC em va permetre continuar els estudis»
Més entrevistes
    Carregant...