Dajana Djedovic, estudiant del màster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments

«Els meus pares em van ensenyar a no rendir-me, fossin quins fossin els obstacles»

Dajana Djedovic: «Per a cursar una formació en línia t'has de conèixer bé, ser constant i disciplinada. Més que amb estudis presencials»

Dajana Djedovic: «Per a cursar una formació en línia t'has de conèixer bé, ser constant i disciplinada. Més que amb estudis presencials»

Com el seu propi nom indica, Dajana Djedovic no és espanyola de naixement però sí de cor, com ella mateixa diu. Nascuda a Tuzla, antiga Iugoslàvia i actualment Bòsnia i Hercegovina, els seus pares van arribar a Espanya fugint de la guerra quan ella només era una nena. Aquesta estudiant del màster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments que actualment fa les pràctiques, ens explica la seva trajectòria i els seus plans de futur. 

Per Marian Antón

«Ara no m’imagino treballant en un lloc que no sigui una agència de comunicació»
 

Quan vas arribar a Espanya?

Vaig arribar a Cantàbria quan era molt petita, en braços d’uns pares que, tot i ser llicenciats en arquitectura, els avatars de la vida, o millor dit de la guerra, els van empènyer a començar des de zero, en un lloc desconegut i amb una llengua que no parlaven. A poc a poc es van obrir camí. Jo vaig ser educada amb la barreja de dues cultures, llengües i mentalitats diferents. D’ells vaig aprendre que el sacrifici val la pena quan tens clar el que vols. I, si no ho tens, també, perquè les portes es tanquen i s’obren constantment a tot arreu i no saps mai on pots acabar. Resumint: em van ensenyar a no rendir-me, fossin quins fossin els obstacles.

Com havia estat la teva trajectòria professional abans de començar el màster?

Sempre m’havien apassionat els idiomes, la lingüística, la literatura i tot el que té a veure amb comunicar mitjançant les paraules, que per a mi és pur art. Així doncs, em vaig graduar en Traducció i Interpretació per la Universitat de Salamanca (USAL) amb anglès i francès com a llengües estrangeres. A la USAL em van oferir l’oportunitat d’anar a Brussel·les per a donar classes d’espanyol durant un any acadèmic a l’ISTI, l’Institut de Traducció i Interpretació que ja coneixia per haver-hi cursat mig període d’Erasmus dos anys abans. Per motius personals, vaig tornar de Bèlgica a Cantàbria, on vaig treballar un any com a professora d’anglès en una acadèmia privada. A més, vaig treballar com a traductora autònoma mig any.

Què et va atreure del màster de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments?

Fins aquí m’havia deixat portar. Nomadisme professional sense full de ruta. Volia acumular experiències —en part per aprendre, en part per posar-me a prova—, i després vaig decidir canalitzar la meva vida professional cap a una especialització de comunicació. Em semblava un camp desconegut molt interessant que em permetia col•locar-me en un sector que, encara que era igual d’apassionant que la traducció i la docència, m’oferia un ritme més dinàmic. I aquí em tens, amb un nou inici i un nou horitzó amb què cada dia aprenc i gaudeixo més.

Quin objectiu et vas plantejar?

No va ser amor a primera vista, sinó que va anar germinant i florint gradualment. Com més aprenia en el màster, més m’interessava i més clar tenia que havia arribat aquí per quedar-m’hi. Crec que la comunicació corporativa i l’organització d’esdeveniments són les dues branques que potencien més la meva capacitat d’anàlisi i creativitat.

Com vas conèixer la UOC?

Indagant per internet mentre buscava diferents màsters, ja que no la coneixia. Al principi em va semblar arriscada la idea d’estudiar en línia. No obstant això, em va cridar l’atenció tant l’explicació de la metodologia, orientant la matèria a la part pràctica, com les assignatures que oferien. També vaig tenir en compte que per a cursar una formació en línia t’has de conèixer bé, ser constant i disciplinada, més que amb estudis presencials. En qualsevol cas, val la pena per la flexibilitat d’horaris que brinda.

Què t’ha semblat fins ara?

A més de les classes, la UOC ofereix seminaris en línia, fòrums de debat, entrevistes i cursos addicionals. D’altra banda, m’agrada que s’actualitzi amb regularitat. Això és precisament el que destacaria més: renovació constant i varietat de recursos, formació, esdeveniments i plataformes interactives. El que considero que sí que es podria millorar és el servei d’atenció. Proposaria una plataforma alternativa per a gestionar les preguntes, dubtes i tràmits urgents.

I què destacaries del màster?

Aplaudeixo el repte de portar la teoria a la pràctica en cada prova d’avaluació contínua (PAC): presentar propostes de plans de comunicació, idear estratègies creatives, organitzar esdeveniments, exposar normes de protocol o afrontar crisis de reputació amb treballs per escrit i, la majoria de vegades, enregistrant una presentació audiovisual per a exposar el nostre treball i desenvolupar així tàctiques de comunicació no verbal. També destacaria la visió crítica que es desenvolupa a l’aula, fomentant el debat i el respecte per les opinions diferents. Trobo que estudiar així és més estimulant i enriquidor, ja que és necessari aprofundir en els temes que s’aborden.

«Per a mi, les pràctiques presencials eren condició sine qua non per a matricular-me en el màster»
 

Què et va semblar l’opció de fer pràctiques presencials?

Per a mi eren condició sine qua non per a matricular-me. Volia tenir unes pràctiques garantides perquè, en no haver fet la carrera presencial sobre comunicació, necessitaria un mínim d’experiència abans de tornar a llançar-me al món laboral.

Com vas arribar fins a l’empresa on les estàs fent, Marco de Comunicación (MdC)?

Independentment de l’assignació de l’empresa per la UOC, el procediment per a arribar a fer pràctiques és enviar el currículum juntament amb una carta de motivació i després passar una entrevista. En el meu cas, per diferents raons aquest procés va ser una odissea. Pot semblar una exageració, però realment no va ser una tasca fàcil. De tota manera, avui recordo la sinergia d’aquells successos com una anècdota, com a mínim, divertida. Em remeto al que he comentat al principi: no rendir-se mai.

Per què Marco de Comunicación?

Volia desplaçar-me a Madrid per poder treballar en una empresa de publicitat i relacions públiques mitjana de caràcter internacional on es valoressin la visió àmplia i la multiculturalitat, a més de la varietat i el talent jove. Marco semblava representar això. I ara ho puc confirmar. 

De què t’encarregues a l’empresa?

MdC es divideix en diversos departaments i, com que està creixent a tot el món, la seva expansió fa que clients internacionals com Netflix, TRESemmé o COP22 cobrin una especial rellevància. Jo sóc junior account executive al Departament Internacional, on treballem en anglès i gestionem els comptes del Consell Mundial de l’Aigua (WWC), la Unió per la Mediterrània (UpM), Kaiserwetter, ABA English i Oracle. Ajudo a gestionar les tres primeres organitzacions: des de tasques administratives fins a recerca d’informació, traduccions, maneig de bases de dades de periodistes, relacions amb els mitjans, recollida de dades per a fonamentar les notes de premsa, revisió d’articles d’opinió (op-ed), suport al plantejament d’estratègies i accions comunicatives i captació de figures influents per a esdeveniments.

T’agrada la feina d’una agència?

M’agrada molt, i ara no m’imagino treballant en cap altre lloc que no sigui una agència de comunicació. Encara em queda molt per aprendre i una agència és el lloc ideal. A més, que el meu equip estigui format per anglòfons i bilingües també és un repte constructiu. En aquest sentit, és un espai on t’adaptes, comparteixes i aprens amb els teus companys i dels teus companys. Em sento afortunada d’estar envoltada de persones amb gran talent i molta energia, perquè això s’encomana. 

Què et sembla més dur?

La jornada laboral és tot un repte quan s’ajunten diversos terminis de lliurament ajustats i peticions urgents, o quan la càrrega de treball s’intensifica perquè cal gestionar diverses tasques complexes a la vegada. Però hi ha molta cooperació entre nosaltres.

Com et planteges el teu futur professional? 

Com a becària en pràctiques, encara no tinc tasques que requereixin gran responsabilitat, i tinc moltes ganes d’arribar a aquest punt de la meva carrera professional. Amb tot, crec que començar des del graó més baix, que al cap i a la fi és el pilar fonamental, és la millor manera de comprendre el funcionament global i dominar les diferents peces que acaben fonent-se per a crear el resultat. Tinc ganes d’adquirir agilitat i continuar perfeccionant les meves habilitats en agència, ja que crec que hi hauria una bona retroalimentació. Com ja he dit, encara em queda per aprendre, però crec que ho faig amb rapidesa i que tinc els ingredients necessaris: curiositat, ment oberta, cafè i motivació. 

«La comunicació corporativa i l’organització d’esdeveniments són les dues branques que potencien més la meva capacitat d’anàlisi i creativitat»
Més entrevistes
    Carregant...