UOC
Ets a: Inici  > Notícies > Entrevistes > «Cap persona no vol viure al carrer»

Oscar Martínez, educador social i participant en el Recompte 2017

«Cap persona no vol viure al carrer»

10 juliol de 2017

Oscar Martínez: «No podem estar orgullosos d'un sistema que expulsa directament les persones que no tenen mitjans per a tenir accés a la dignitat d'una llar»

Oscar Martínez: «No podem estar orgullosos d'un sistema que expulsa directament les persones que no tenen mitjans per a tenir accés a la dignitat d'una llar»

El professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) Oscar Martínez Rivera també és professor col·laborador a la UOC. Ha estat educador social durant divuit anys a TEB d’Habitatge i el mes de maig passat va ser un dels voluntaris que van participar en el Recompte 2017, que va comptabilitzar a la ciutat de Barcelona 1.026 persones que dormien a la via pública, 1.954 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials i 415 en assentaments irregulars.

Per Marian Antón

Explica’ns què és la campanya Recompte.

És una acció conjunta de les institucions que treballen per erradicar el sensellarisme a Barcelona. Ho fan mitjançant la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) i consisteix a poder fer el recompte de les persones que dormen als carrers de la ciutat un dia i durant unes hores concretes a la nit. És la cinquena vegada que es fa a Barcelona i també hi ha altres ciutats que ho van fer aquell mateix dia.

Per què hi volies participar?

Hi ha coses que només es poden fer amb una certa mobilització social. Però, a més, aquesta acció correspon a una situació que ens hauria d’avergonyir a tots. Que hi hagi gent que dorm al carrer no ens ha de fer estar orgullosos d’un sistema que expulsa directament les persones que no tenen mitjans econòmics o personals per a tenir accés a la dignitat d’una llar. Casa nostra és un espai de referència vital molt important; és on podem tenir el nostre espai d’intimitat, per a poder pensar, estar en silenci, decidir coses amb calma i, a més, representa un lloc de molta protecció. Tot això difícilment ho té una persona que viu al carrer, i aquestes qüestions són fonamentals per a un ésser humà. A més, en realitat només hi has de dedicar unes hores d’una nit a l’any. No és cap esforç, però només ho podem fer si ens posem d’acord mil persones per a obtenir les dades.

Quin va ser el teu paper aquella nit del 17 al 18 de maig?

L’acció concreta és molt senzilla. Pots triar la zona de la ciutat on vols ser. Jo vaig ser al barri de la Bordeta (Sants). La nostra tasca, com la de la resta de voluntaris d’aquella nit, consisteix a detectar persones que dormen al carrer i situar-les en un plànol en paper o virtual mitjançant una aplicació. Això permet tenir dades concretes del volum de persones que estan en aquesta situació i de quina manera es distribueixen físicament. Només cal saber si són homes o dones, l’edat aproximada, si es pot, i si van acompanyats d’algun animal, com ara un gos. No hi hem d’interactuar en cap cas i només hem de fer una observació des de la distància.

«Que hi hagi més de mil persones que dormen als carrers de Barcelona és fruit d’un sistema en el qual hem banalitzat el dret a poder tenir casa»

Què és el que et va sorprendre més?

Avui, el que m’ha impactat més és recordar una família que dormia en una zona més o menys protegida i que els darrers dies ha sortit als mitjans de comunicació perquè els veïns no volen que continuï allà per diferents raons.

Hi tornaries a participar?

Sí, però també ens cal estar atents al llarg de l’any per a veure què es fa amb relació a aquesta qüestió. Cap persona no vol viure al carrer. Que hi hagi més de mil persones que dormen als carrers de Barcelona és fruit d’un sistema en el qual hem banalitzat el dret a poder tenir casa. Els preus actuals són fruit de l’especulació; no és una situació accidental. Hi ha qui especula amb el dret a tenir un espai personal per a viure-hi de la mateixa manera que hi ha gent que especula amb el preu del menjar a escala mundial. És urgent una regulació i una limitació dels preus dels lloguers com a primeres mesures perquè puguem parlar d’un país que garanteix la protecció a tots els ciutadans i no solament a uns quants.

«És molt enriquidor poder acompanyar en el procés d’aprenentatge persones que estan molt motivades i que volen ser bons professionals»

A qui recomanaries participar en el pròxim Recompte?

Evidentment a tothom. Sobretot si ho fan com a espurna per a ser crítics amb el sistema que genera aquesta exclusió residencial i no solament com una acció puntual de la qual t’oblides ràpidament.

Actualment ets professor col·laborador, però també has estat estudiant del màster de Societat de la Informació i el Coneixement, de la llicenciatura de Psicopedagogia i del postgrau d’Educació i TIC (e-learning). Què recordes més de la teva etapa d’estudiant?

Recordo especialment la satisfacció per l’esforç i la constància de formar-se virtualment. Sempre he estudiat i treballat alhora i no sempre és fàcil dur-ho a terme. Però, al final, val la pena. A més, després formar part del grup de professors és molt gratificant i l’equip de Psicopedagogia sempre ha estat molt potent i enriquidor, i he après molt al llarg d’aquest temps.

I què destacaries de la teva feina?

La meva dedicació principal és a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL), o sigui que tinc l’oportunitat de veure diferents modalitats de formació. En tots dos casos és molt enriquidor poder acompanyar en el procés d’aprenentatge persones que estan molt motivades per a aprendre i per a voler ser bons professionals. Poder formar part d’aquest procés i poder aportar part del bagatge que tinc com a educador social és totalment màgic i especial. L’avaluació dels estudiants requereix una nota i, com ens passa a la majoria de professors, quan veus que algú no ha arribat als mínims per qualsevol raó et sap greu, però alhora tens la responsabilitat de la formació i l’acreditació acadèmica de futurs professionals.

Tornar amuntTornar amunt
.
.