|
Tipus d'entrevista qualitativa
D'acord amb el criteri del grau de control que exerceix l'investigador en el decurs de la seva realització, podem distingir, entre altres, els tipus d'entrevistes següents:
- Entrevistes informals: són totes aquelles converses més o menys espontànies que l'investigador manté de manera fortuïta amb les persones durant el treball de camp. Aquestes entrevistes es fan generalment en la primera fase de l'observació participant. La seva funció principal és anar establint vincles i relacions amb la gent i descobrir temes nous. També s'anomenen d'aquesta manera els relats que es produeixen abans, després o durant les pauses de l'enregistrament d'una entrevista més formalitzada.
- Entrevistes obertes, no estructurades o no dirigides: l'investigador i l'entrevistat es reuneixen expressament per a dur a terme una entrevista. L'entrevistador té en la seva ment un pla més o menys clar, però mira d'exercir un control mínim sobre les respostes del seu informant, que és qui realment dirigeix l'entrevista i qui té la iniciativa. L'entrevistador ha de procurar de no desviar ni dirigir l'entrevistat creant una atmosfera relaxada. S'ha de limitar a exhortar-lo a parlar sobre un tema plantejat amb un mínim de guia o de preguntes. Es tracta de deixar que l'entrevistat s'expressi amb les seves paraules, que sorgeixin els sentiments i les opinions. Al final, obtindrem una narració personal en què tindran sentit els temes tractats.
- Entrevistes semiestructurades, dirigides o focalitzades: impliquen un pas endavant en el control que exerceix l'investigador. Tot i que l'entrevistat té llibertat per a expressar-se a la seva manera, la direcció de l'entrevista està clarament a les mans de l'entrevistador. L'ús d'aquesta modalitat implica el fet que l'investigador ja ha analitzat provisionalment i d'antuvi els elements hipotèticament significatius del problema d'investigació. Sobre la base d'aquesta anàlisi fa una guia d'entrevista, guió o protocol, que li serveix per a conduir la conversa. Les respostes dels entrevistats ajuden a comprovar les hipòtesis i, en la mesura que inclouen respostes no anticipades, fan possible l'aparició d'hipòtesis noves..
Aquestes denominacions inclouen, per tant, qualsevol tipus d'entrevista en la qual l'entrevistador sap –o creu que sap– per endavant quins aspectes específics d'una experiència vol veure coberts per les respostes de la persona entrevistada, amb independència fins i tot que l'investigador hagi observat i analitzat la situació específica en què la persona interrogada participa.
Aquestes entrevistes comparteixen amb les no estructurades el caràcter obert de les preguntes i la profunditat amb què es tracten els diferents temes. Són especialment útils quan només es disposa d'una oportunitat per a entrevistar l'informant, en el marc per exemple de projectes d'investigació amb un temps delimitat de realització, o bé quan es fan a persones acostumades a utilitzar el seu temps de manera eficient: líders, empresaris, professionals, etc. En fer-les, l'investigador demostra a l'informant que sap allò que vol, si més no en línies generals, i que, per tant, no li vol fer perdre el temps, tot i que alhora li dóna prou llibertat perquè pugui plantejar altres temes i respondre les preguntes amb les seves paraules i perspectiva.
- Entrevista en grup o entrevistes grupals: es tracta d'una modalitat d'entrevista amb un gran potencial. L'investigador pot tenir interès a reunir diverses persones per tal d'escoltar-les i que parlin entre elles sobre un tema específic. L'entrevista en grup no és exactament la juxtaposició d'una sèrie d'entrevistes individuals successives, sinó que el grup hi intervé com una realitat específica. És aconsellable que el grup existeixi (com a grup social o com a representant d'un grup social més ampli) més enllà del fet de reunir-se per a ser entrevistat.
Des d'una perspectiva sociològica o antropològica (diferent, per exemple, de les que es poden fer en estudis de mercat per altres especialistes sota perspectives diferents) l'investigador aplica un enfocament no directiu i, com a molt, fa de moderador.
|