Fonts i tècniques d'enregistrament
 |
|
||||||||
- Allò que es pot observar. Podem generar dades a partir d’observar el que fa la gent: comportaments, accions i processos d’interacció verbals i no verbals que cal identificar com a tals. Per exemple, discriminar entre un tic nerviós i un gest intencionalment significatiu. Tanmateix, per a identificar aquest comportament com a dada significativa per a la nostra anàlisi, cal esbrinar també la identitat de la persona: com interpreta l’acció i com n’interpreta el context.
- Allò que s’ha dit. Aquest tipus de dades és el que més abunda en l’observació participant i en l’entrevista en profunditat. En l’observació, aquestes s’obtenen a partir de les converses espontànies entre els actors socials. En l’observació participant, l’investigador té a més a més els discursos produïts durant les converses que manté informalment en el camp. La informació verbal permet d’entrar en el món significatiu de les persones i refinar les inferències de l’observació.
- Documents. Els documents són els registres que genera un o més individus dins un determinat col·lectiu (família, institució, associació, etc.). Aquests poden ser públics –obres literàries, articles de premsa, arxius municipals, registres– o personals –diaris personals, autobiografies, fotografies familiars. L’investigador ha d’interrogar críticament aquests documents: considerar qui n’és l’autor i quin ús, funció i significació té dins el col·lectiu estudiat. Els documents, en la mesura que narren i descriuen les activitats humanes, són una font d’informació per a l’investigador, ja que ens orienten sobre les categories, classificacions i estructures narratives que la gent fa servir per a explicar el seu món.
 | |
 |
|
Per exemple, les fotografies constitueixen una font d’informació sobre la construcció de la biografia personal, familiar i col·lectiva (què selecciona una comunitat per a ser enregistrat visualment i què no, quins usos socials té la fotografia, quines atribucions simbòliques, etc.). |
|
- Artefactes. Hi ha investigadors que assimilen aquesta categoria amb l’anterior. Nosaltres optem per diferenciar els documents dels artefactes; per document entenem qualsevol producció humana de naturalesa discursiva (textual o d’imatge) i per artefacte, entenem qualsevol altre tipus de producte que genera l’activitat humana: objectes, béns, eines, etc.
Els artefactes són significatius en la mesura que formen part de la cadena d’accions humanes.
El procés de construcció de les dades també és present en la tasca de fixació o enregistrament de l’experiència, de manera que les dades puguin ser consultables i analitzables. Enregistraments de l’acció, del discurs dels documents i artefactes. Aquest conjunt heterogeni de dades, però, s’han de considerar estretament interrelacionades.
Les dades poden tenir dos orígens: poden ser produïdes directament pels investigadors o poden haver estat generades a partir de tot allò que els informants proporcionen a l’investigador. D’aquesta manera, els documents o artefactes que l’investigador no genera directament es passen a considerar dades en el moment que els destaca del context com a significatius per a la investigació.
|
||||||||
Considerem tècniques d’enregistrament els elements següents:
La memòria. Cal no oblidar que la memòria forma part del nostre utillatge, és el nostre primer instrument de registre de l’experiència. És important ser al camp no sols per a conservar la memòria dels fets, accions i converses, sinó també per a recordar les impressions que van produir en l’investigador. La memòria de camp és vital per a elaborar les dades, per a interpretar-les i analitzar-les. Com a instrument d’enregistrament bàsic cal, però, que l’investigador sigui conscient de les seves trampes i limitacions.
El quadern de camp. És un ajut per a la fixació i la sistematització de la memòria de camp. L’enregistrament que es porta a terme en el quadern de camp és sempre fragmentari i parcial, però això no li resta valor com a dada, sinó que contràriament funciona com a organitzadora i ordenadora de la resta d’informacions; guia la recerca.
En el quadern de camp s’enregistren –juntament amb les accions i discursos– les impressions i reaccions de l’investigador. Sovint, aquestes primeres impressions aporten pistes molt valuoses per a interpretar i per a elaborar conjectures i hipòtesis de treball noves. Cal recordar que les primeres impressions solen ser les més riques i perdurables, però, també, com que són temptatives, solen ser errònies; si les fixem, les podem analitzar reflexivament.
El quadern de camp, doncs, és memòria esdevinguda text o gràfic, disciplina i reflexió del treball de camp i és el primer exercici de construcció i elaboració de les dades.
La fotografia. Aquest tipus d’enregistrament de dades visuals està associada habitualment a les notes de camp i és una tècnica molt útil per a la descripció d’artefactes i la seva distribució en l’espai, però també per a l’enregistrament del comportament no verbal. Les fotografies aèries, per exemple, poden descriure molt millor que el relat verbal la distribució del territori i les transformacions de l’entorn. Les fotografies també s’utilitzen com a tècnica d’entrevista i d’elicitació de la memòria dels entrevistats.
La gravadora d’àudio. És un instrument irreemplaçable –excepte potser pel vídeo– per a obtenir dades de tipus verbal. Genera un tipus nou de dades per a l’investigador artesà, acostumat a dependre el mínim d’ajuts mecànics. Ha possibilitat l’estudi de microinteraccions verbals, ampliant així l’estudi de la interacció comunicativa en les ciències socials i millorant la qualitat de les dades verbals per a la seva anàlisi. Ha donat molt més que suport tècnic a les formulacions teòriques noves de la pragmàtica del llenguatge, de l’etnometodologia i de l’interaccionisme simbòlic i de l’anàlisi del discurs.
Les cintes de vídeo. El vídeo és una tècnica "revolucionària" per a l’exercici de l’observació participant i proveeix d’un nou potencial de dades que no podem tractar a la lleugera. És imprescindible per a l’estudi del cos, del gest i del moviment, de la comunicació no verbal i també per a l’anàlisi de rutines, hàbits, etc. Amb aquesta tècnica assoleixen importància teòrica els aspectes processals i comunicatius de la interacció humana, alhora que amplia les possibilitat de l’anàlisi de la relació de l’ésser humà amb els seus artefactes i amb l’entorn. Durant molt temps –massa– se n’ha subestimat la importància per manca d’instruments d’anàlisi i marc teòric adequat.
Cal tenir en compte que el registre audiovisual de l’observació és també el registre de la participació de l’investigador en el camp. No s’enregistra només allò que passa davant la càmera, sinó també la manera com l’investigador participa en el camp. Durant l’observació diferida de la cinta, el moviment de la càmera, el seu focus, ens evoca el context de la recerca i ens reflecteix quina era la nostra mirada teòrica en el camp. L’observació diferida és una tècnica que consisteix en el visionat de la cinta per al seu marcatge, interpretació i anàlisi.
Les dades audiovisuals modifiquen el procés d’anàlisi, i no solament per les qualitats del registre, sinó també perquè podem transformar-les en altres tipus de dades (a partir de l’enregistrament audiovisual es pot fer una transcripció textual, captar imatges fotogràfiques, dibuixar diagrames, etc.).
Les dades visuals, audiovisuals i les dades en àudio no supleixen el quadern de camp, sinó que són complementàries i s’amplifiquen mútuament.
Tant les cintes d’àudio com les fotografies i les cintes de vídeo no poden ser considerades com a tècniques auxiliars. En cap cas poden ser considerades instruments neutrals:
- en el sentit que ens forneixin una simple còpia de la realitat,
- en el sentit que no modifiquin la relació que l’investigador té amb el camp,
- en el sentit que no tinguin efectes sobre el camp.
