En la situació d'entrevista en profunditat fora del camp, els investigadors no tenim un accés "directe" al context on tenen lloc els esdeveniments, situacions i accions que narren els entrevistats. Aquesta afirmació és a la vegada certa i falsa. És certa si allò que busquem com a investigadors són exclusivament les causes del seu comportament. Tanmateix, és fals si el que busquem és comprendre el sentit de l'acció humana.

Per a defensar la darrera afirmació hem de recórrer a una de les característiques bàsiques del llenguatge: la seva indexicalitat. La indexicalitat del llenguatge fa referència al fet que qualsevol discurs o narració comporta sempre una sèrie d'elements verbals (vosaltres, aquí, demà, ara) que per a ser compresos s'ha de recórrer necessàriament al context del qual emergeixen. La indexicalitat no és, però, una imperfecció del llenguatge, sinó un element que caracteritza profundament el treball de construcció de la realitat social portada a terme pels participants en el decurs de la interacció. D'aquesta manera, al llarg d'una entrevista, podem observar com l'entrevistat construeix, reconstrueix i modifica els contextos per tal d'explicar, justificar i donar compte dels esdeveniments o accions. Aquest procés d'anar subministrant context és una activitat subtil, de la qual no en som necessàriament conscients. Per a l'entrevistador el problema del context és fonamental, tant a l'hora de fer l'entrevista com d'analitzar-la.

Així, doncs, quan analitzem les narracions dels entrevistats, la separació entre context i discurs esdevé una separació que no és pertinent si el que ens interessa és comprendre el sentit de l'acció humana. Ambdós elements –context i relat– són, doncs, les dues cares d'un mateix fenomen. El relat construeix, sempre i en tot moment, el context que el legitima i li dóna sentit.