La mirada etnogràfica és una mirada que aprèn a mirar.

Entenem per etnografia la descripció de la forma de vida d’una comunitat, institució o grup social. Els estudis etnogràfics es caracteritzen per cercar una comprensió total i completa de la cultura particular objecte de la seva investigació.

L’etnografia parteix dels dos principis bàsics següents:

• L’enfocament holístic, que proposa que qualsevol element de la dimensió cultural i social es troba necessàriament interrelacionat amb els altres donant lloc a una totalitat integrada i dinàmica.

• La comprensió de la perspectiva dels nadius de la cultura estudiada, que és un element clau en la descripció etnogràfica, ja que allò que es vol entendre i explicar són les diferents maneres en què els grups humans organitzen la seva vida i la seva visió del món.

"Lo que realmente me importa al estudiar un pueblo es su visión de las cosas, su cosmovisión, el aliento de vida y realidad que respiran y por el que viven. Aprehendiendo la visión esencial de los otros, con el respecto y la verdadera comprensión que se les debe no hacemos sino ampliar nuestra propia visión." (B. Malinowski, 1975, pàg. 365)

L’etnografia és també el mètode de recerca per excel·lència de l’antropologia i es basa en l’observació participant com a tècnica principal per a obtenir-ne les dades, fet que implica l’estada perllongada de l’investigador a la comunitat (tècnica desenvolupada per Bronislaw Malinowski als anys vint).

Aquesta aproximació metodològica va sorgir de la disciplina antropològica al principi del segle XX amb la finalitat de comprendre cultures alienes a l’investigador, cultures d’arreu del món anomenades primitives i tradicionals que els antropòlegs suposaven que desapareixerien com a conseqüència de la colonització europea i el procés modernitzador. Aquesta actitud comporta necessàriament el reconeixement de la diferència, de "l’altre" com a agent cultural. És per aquesta raó que l’etnografia ha esdevingut una font d’influència metodològica, però també teòrica, per a aquelles disciplines en ciències socials interessades a adoptar aquesta perspectiva i traduir-la a la pròpia cultura. I, en aquest sentit, el mètode etnogràfic és especialment útil per a l’estudi empíric de fenòmens socials nous, de cultures emergents, de processos de canvi social, ja que el seu punt de partida és el reconeixement que ens trobem davant alguna cosa que desconeixem i que volem comprendre. No podem oblidar tampoc que l’etnografia constitueix una eina metodològica i teòrica bàsica per a l’estudi de petites comunitats i organitzacions com a totalitats culturals.