La recepció

Els estudis sobre l'star system s'han circumscrit, fins ara, als àmbits nacionals. Pensem, però, que, malgrat especificitats evidents, l'star system és, fonamentalment, un fenomen transnacional. Això és així perquè les indústries culturals han entrat en un procés globalitzador. Això significa que:

a)  El desenvolupament tecnològic i la crisi del sistema fordista de producció té com a resultat una fragmentació de la producció i, al mateix temps, una universalització de la distribució. Dit d'una altra manera, les indústries culturals alhora que pretenen donar resposta a demandes de comunitats concretes (llatins, per exemple) necessiten que els seus productes arribin a públics amplis.

b)  Les societats contemporànies són, des del punt de vista sociocultural, híbrides en el sentit que reben fluxos migratoris importants i els processos d'hibridació cultural consegüents.

c)  En aquest context, les indústries culturals realitzen el que els investigadors socials denominen "marketing ethnicities", en què els trets ètnics d'aquestes cultures híbrides són empaquetats i comercialitzats seguint les pautes i els interessos d'aquestes indústries.

És en aquest marc en què situem la nostra anàlisi d'Antonio Banderas. L'estrella Banderas il·lustra un cas d'etnicitat, llatina, empaquetada i comercialitzada. Ara bé, en què es basa aquesta identitat llatina construïda des de les indústries culturals?

Si ens atenim al que diuen els especialistes, sembla clar que la identitat latina com a tal no existeix. Per al llatins, és a dir, per als emigrants que provenen fonamentalment de països centroamericans, es tracta d'una construcció amb un valor social i polític d'oposició. En canvi, per a les indústries culturals, es tracta d'explotar o de seguir explotant estereotips antics: sensualitat, ritme, erotisme...  de la qual cosa s'apropien les indústries locals per a significar el triomf d'"allò espanyol" al món.

Des d'un punt de vista metodològic, aquestes qüestions es tradueixen en un tipus d'anàlisi que haurà de traspassar els límits del text, és a dir, en aquest cas, de les pel·lícules. L'anàlisi dels films nord-americans d'Antonio Banderas no revela aspectes (com, per exemple, l'exotització de l'altre) substancialment diferents de l'star system del període clàssic de Hollywood. Ara bé, si les estratègies (o els projectes ideològics) de les indústries culturals actuals no es diferencien de les utilitzades durant el període clàssic, fenòmens com el de Banderas ens sembla particularment interessant des del punt de vista de la recepció.

Des d'aquest punt de vista, constatem que la "llatinitat" proposada des de les pel·lícules de Banderas té diverses lectures:

Des d'Espanya, serveix per a la construcció d'un discurs nacionalista basat en la importància de la llengua i en la suposada transcendència cultural del triomf d'un espanyol als Estats Units. De totes maneres, és paradoxal que aquest triomf suposat passi per ficcions que proposen els estereotips més banals de la llatinitat. Aquesta afirmació es basa, d'una banda, en l'anàlisi dels personatges interpretats per Banderas i, de l'altra, en els discursos de la premsa popular, en què desapareix el personatge de ficció i apareix el treballador esforçat que aconsegueix un triomf professional i social en un univers hostil.

A l'altre costat, als Estats Units, entre el públic que no és d'origen hispà o llatí, l'actor representa la imatge del latin lover domesticat. Com hem vist, les pel·lícules de Banderes es caracteritzen per la reducció gairebé fins a la desaparició de qualsevol element suposadament característic de la identitat llatina. En la major part dels films, l'únic tret distintiu dels personatges interpretats per Banderas és el nom: Miguel, Carlos Gutierrez, Cortés, etc. i una estètica llatina altament estilitzada, com el menjar tex-mex. Aquesta construcció d'una identitat llatina light, políticament neutralitzada, també es pot resseguir en els discursos periodístics i, fins i tot, en les seves intervencions públiques.