Els vectors

Les sales d'arqueologia mexicana de l'MNA abans de la renovació oferien una visió de les cultures precolombines que no incloïa la diversitat. En visitar les sales ens sentíem transportats al passat mesoamericà, però l'èmfasi era en l'imperi asteca i, en segon lloc, en la civilització maia. Les altres civilitzacions del Mèxic antic quedaven relegades a un segon nivell. Tampoc no es representaven activitats cerimonials, ni s'anava més enllà del que s'acceptava com a tradicional. És a dir, les dones, si n'hi havia, eren circumscrites a l'àmbit domèstic i recollien plantes, herbes o insectes i els homes caçaven o esquarteraven les preses. En alguna de les maquetes, abans de la renovació, hi havia nens, però mai adolescents, ni tampoc ferits o homes amb deformacions físiques.

Vector diversitat

En els diorames i vitrines de les sales renovades es posa èmfasi en la necessitat d'incloure-hi tots els tipus de diversitats que inclouen el gènere, l'edat i els fenotips ètnics, per exemple. En emfatitzar el vector diversitat també es posa èmfasi en la importància de les relacions entre grups, introgrupals i entre individus del mateix gènere i de gènere diferent. Així com el factor edat i l'especialització (oficis i professions).

Vector temps

Es tracta d'explicar el procés evolutiu de l'espècie humana considerant la coexistència temporal de diferents espècies d'homo. En incloure en la perspectiva conceptual diverses temporalitats, és a dir, com cohabitaven més d'una espècie humana i altres espècies en territoris diferents s'assumia una visió més àmplia sobre les relacions entre Neandertal i Sapiens.

Vector espai

Abans de la renovació, la història dels primers pobladors de les Amèriques es representava sense tenir en compte els avenços científics en altres espais geogràfics. Per exemple: les investigacions d'Atapuerca o els nous descobriments a Xile.

Vector gènere

Abans de la remodelació, totes les representacions en vitrines, maquetes i instal·lacions incloïen bàsicament només una generació, la d'edat mitjana, és a dir, adults de quaranta anys. Molt poques vegades, hi havia dones, i pràcticament no hi havia els ancians i els adolescents d'ambdós sexes. El mateix ocorria amb el paper de les dones, en la prehistòria i història clàssica de Mèxic no estaven representades. En els diorames i maquetes nous s'han inclòs figures femenines, amb un paper actiu a la comunitat.