Mòdul 1

antropologia visual f Estudi dels aspectes visuals de la cultura i l'ús de les tecnologies de la imatge en la recerca etnogràfica.
context m Segons Velasco i Diez de Rada, procés de recerca pel qual subministrem el context explicatiu per tal de fer intel·ligible la realitat que observem. Aquest procés es basa en l'establiment de relacions significatives entre els fenòmens socials i culturals que estudiem. Segons Geertz, és el marc en el qual les accions dels agents socials tenen sentit. Segons Bateson, és una delimitació simbòlica (verbal, gestual, espacial) que defineix el tipus de relacions que orientaran la interacció (els objectes d'una sala de justícia creen el context per a un determinat tipus d'interacció, un judici, i delimiten un tipus d'acció social i no un altre –el públic no pot intervenir durant el procés).
cultura f Noció clau en l'antropologia que ha anat canviant i s'ha anat reformulant segons les aproximacions teòriques diferents, però que, en termes generals, correspon a un concepte explicatiu per a indicar els aspectes de l'activitat i organització humanes que són apresos i extragenètics. Aquí fem especial referència a la cultura com a propietat emergent de la capacitat de simbolització humana i, dins el corrent dels estudis culturals, aquest concepte fa referència als significats socials compartits, és a dir, a les diverses formes simbòliques amb què una societat concreta dóna sentit al món i a l'experiència.
descripció densa f Concepte desenvolupat per Clifford Geertz per a definir la tasca de l'etnògraf. La descripció "densa" es contraposa a la descripció "plana" seguint les idees del filòsof del llenguatge Robert Grile. La descripció densa inclou el sentit de l'acció i la perspectiva dels actors és una descripció interpretativa.
domini d'escrutini m Segons Charles Goodwin, el producte de la utilització d'uns criteris de selecció pels quals destaquem una figura sobre un fons, de manera que els fets rellevants per al tipus d'activitat que duem a terme queden evidenciats (marcats, ressaltats, il·luminats).
etnografia f En antropologia, mètode de recollida de dades que fa referència a la convivència de l'investigador amb els subjectes de la recerca per a comprendre per pròpia experiència i observació directa les formes de vida d'un grup social. També s'anomena etnografia la descripció que l'observador participant fa de la societat i de la cultura del grup estudiat.
mirada f Segons John Berger, la mirada és el producte de la relació entre el que veiem i el que sabem o creiem saber. Només veiem el que mirem. El fet de veure-hi és anterior a l'ús de la paraula, i aquesta experiència no pot ser mai verbalitzada totalment. El fet de veure-hi tampoc no és exclusivament una reacció als estímuls visuals externs. La nostra visió és activa, selecciona la forma dels fons. Mirar és un acte selectiu.
pràctica social f Segons Pierre Bordieu, el concepte de pràctica defineix l'estructura temporal, la direcció i el ritme com a elements constitutius del seu significat com a acció social, de manera que reintrodueix l'experiència humana en la recerca sociològica i antropològica que un objectivisme excessiu esborra, en entendre el món social com un sistema de relacions objectives independent de la consciència i la voluntat individual.
relació f Producte d'una doble descripció. Per exemple, i seguint Bateson, si considerem bàndols en interacció, com dos ulls, si cadascun dóna una visió monocular del que passa, junts donarien una visió binocular en profunditat. Aquesta doble visió és la relació. La relació desplaça l'atenció de la cerca de les propietats intrínseques dels subjectes o objectes cap a les qualitats que aquests subjectes i objectes destaquen d'acord amb la relació.
significació f Creació de sentit i significat social, per a no confondre'ls amb les definicions de significat procedents de la lingüística.

Mòdul 2

convenció f Allò (costum, opinió o regla, etc.) que s'estableix per acord exprés o tàcit entre els homes, costum arbitrari. La convenció no és altra cosa que una operació de significats que, un cop establerts, ens porten a un altre espai de coneixement, del propi comú, a un altre lloc on podem conviure, aquell on podem compartir un sistema de significacions. El sentit del terme convenció ens condueix a entendre-la com un pacte amb relació a unes pautes establertes arbitràriament, mitjançant les quals ens podem entendre davant d'accions, fets o coses determinats, un acord que ens permet pactar universalment algunes maneres d'anomenar, entendre i ser al món.
hiperbolització iconogràfica f Exageració ostensible de les necessitats del consumidor o de les excel·lències dels productes anunciats. sin. hiperbolització narrativa
hiperbolització narrativa f sin. hiperbolització iconogràfica
imaginari m Conjunt d'imatges mentals que representen els aspectes figuratius o el valor simbòlic de les coses. És el món de la imaginació, constituït per objectes creats per "la consciència imaginant", que té la capacitat no solament de representar-se un objecte absent com a present, sinó la de poder crear objectes irreals, un món "irreal" o "antimón" amb el qual la consciència afirma i realitza la seva llibertat.
perspectiva f Forma de projecció geomètrica que permet traduir l'espai tridimensional sobre una superfície bidimensional. La seva tipologia és variada (cavallera, curvilínia, invertida...). Erwin Panofky ens parla de molts exemples diferents en la pintura medieval, però la més important és la perspectiva de punt de fuga central, inventada en el Renaixement sota el nom de perspectiva artificialis.

Mòdul 3

acusació de bruixeria f Mecanisme de control social que es basa en la persecució d'aquells individus que, acusats de ser agents de la contaminació social, de sembrar el desordre i el mal a escala còsmica, són amenaçats de ser expulsats d'una comunitat.
cibernètica f Teoria de la comunicació que entén que tots els efectes retroactuen sobre la seva causa. El terme fou encunyat en l'obra de Norbert Wienner Cybernetics (1948).
cinèsica f Anàlisi de la gestualitat i les seves implicacions socials.
cronòtop m En l'obra de Mihail Bakhtin, conjunt de contextos espaciotemporals de les descripcions, entesos com a fragments d'una intertextualitat contínua.
desconstrucció f Teoria filosòfica postestructuralista que formula una crítica a la lògica binària i a la noció de veritat i sentit únic de la metafísica occidental. Deu el seu desenvolupament a l'obra del filòsof francès Jacques Derrida.
desviació f Concepte de la sociologia crítica i les teories de la reacció social que fa referència a la singularització d'aquells individus el comportament dels quals es considera que atempta contra les normes socials.
différance f En l'obra de Jacques Derrida, el mot que utilitza per tal d'assenyalar la inestabilitat del significat.
discurs m Conjunt d'enunciats i de pràctiques que construeixen i produeixen els objectes de coneixement. "La bogeria", per exemple, és categoritzada socialment a partir de discursos que en cada època es fan sobre els límits de la "normalitat" i generen o legitimen pràctiques institucionals específiques (mèdiques, legals, etc.). En l'obra de Michel Foucault, els discursos són produccions socials de significat; l'articulació coherent del coneixement social vinculat a un conjunt de disciplines, institucions i estils de pensament.
estereotip m Pràctica discursiva que substantiva una suposada característica en l'altre, i en traça la imatge a partir de fixar, repetir, naturalitzar certs trets considerats essencials de la seva identitat.
estigma m Característica física o del comportament singularitzada per la societat en virtut de la qual certs individus són inhabilitats per a la plena acceptació social, són condemnats a viure fora de la normalitat.
experiència atípica f De l'obra d'Alfred Schütz, experiència que no pot ser classificada adequadament tenint en compte el bagatge de les nostres experiències significatives anteriors.
heteroglòssia f En l'obra de Mihail Bakhtin, el conjunt de les tensions i diferenciacions internes del text, les múltiples accentuacions, les tendències centrífugues en la negociació contínua del significat.
mite m En l'obra de Roland Barthes, sistema de comunicació, mode de significació que es defineix, més enllà de l'objecte del seu missatge, per la manera com es formula. Tot pot ser un mite, perquè l'univers és infinitament suggestiu.
orientalisme m En l'obra d'Edward Said, la construcció intel·lectual i política que l'Occident fa de l'Orient, en la literatura, l'art, la ciència, l'administració i govern colonial.
profecia autoconfirmatòria f Conjunt de mecanismes socials i psicològics que articulen, posen en acte, una sèrie d'estratègies que conspiren per a ajustar, formar, l'individu suposadament desviat, a la imatge que la societat n'ha formulat.
proxèmica f Anàlisi de l'espai, la seva representació i els usos socials que se'n fa.
quadrícula f En l'obra de Mary Douglas, conjunt de les classificacions (en un sentit ampli) de la realitat que porten a terme diferents sistemes socials. La quadrícula equivaldria a la dimensió social en què es troba un individu, i constitueix un àmbit d'articulació coherent per al control del cos i la classificació de les expressions rituals d'un sistema.
tòtem m En l'obra d'Emile Durkheim i Marcel Mauss, principalment un símbol, l'expressió sensible d'una altra cosa, és el significant, la representació fixa d'una amalgama de sentiments, de relacions, d'un significat ideal, el clan.

Mòdul 4

congelació f Procediment cinematogràfic mitjançant el qual s'immobilitza la imatge.
enquadrament m Un concepte compartit per diferents sistemes de representació que significa l'acció i l'efecte de seleccionar i aïllar d'entre un conjunt l'espai, el fragment, l'anècdota que es representa. L'enquadrament implica també un punt de vista des d'on s'observa aquest espai delimitat i permet la consciència de tot el que queda fora dels límits, és a dir, l'espai no representat.
escopofília f Plaer d'utilitzar una altra persona com a objecte d'estimulació sexual per mitjà de la vista.
experiència vicària f Experiència que proposa una vivència per delegació. Experiència no pròpia però que la fem nostra.
fascinació escòpica f Atracció intensa per les imatges en moviment.
pla m En cinematografia, unitat mínima en què es pot dividir un film. Correspon a fragment filmat sense interrupció.
raccord m En cinematografia, conjunt de solucions de continuïtat, d'espai, de so, de moviment... que s'apliquen en el muntatge amb l'objectiu d'esborrar els senyals de la fragmentació, és a dir, de la unió d'un pla amb un altre.
replay m Literalment, 'tornar a jugar'. En el cas de la gravació videogràfica, el terme s'utilitza com a sinònim de tornar a veure un fragment enregistrat.
talk show m Programa televisiu construït, essencialment, al voltant d'un debat i en què el contingut visual és mínim. Es basa en un presentador animador que condueix el programa.
univers diegètic m És el món ficcional, que funciona com a imatge del món real, que el lector espectador construeix a partir de les dades o idees principals d'un text.
voyeurisme m Contemplació voyeurista que implica l'anonimat de l'observador, que pot veure tranquil·lament sense ser vist. Es tracta d'una experiència plaent relacionada sovint amb situacions eròtiques.

Mòdul 5

consum m Pràctica social per mitjà de la qual la gent, les majories, construïm les nostres identitats (culturals, generacionals, sexuals, etc.).
cultura de masses f Cultura generada en el context de les indústries culturals. Per a les ciències socials de la dècada de 1940 i 1950, la "massa" era considerada uniforme, una joguina en mans dels mitjans de comunicació. En l'actualitat, els investigadors prefereixen el terme cultura popular contemporània per a referir-se a la cultura produïda i consumida en el context de les nostres societats industrialitzades.
cultura popular f Conjunt de significats i pràctiques produïdes per les majories. En tant que categoria política, el que és popular és el lloc en què es produeixen les batalles pel significat. El que és popular transgredeix els límits del poder cultural i deixa veure el caràcter arbitrari de les classificacions culturals, com ara "alt/baix".
espectador m Concepte provinent de la semiòtica textual que fa referència a l'entitat teòrica construïda pel text. És l'estructura d'aquest text la que assigna una posició a l'espectador.
estudis culturals m pl Terreny d'investigació interdisciplinari que estudia la producció, els processos d'inculcació dels significats i les lluites pels significats i discuteix les formes tradicionals d'investigació en ciències socials.
feminisme m Conjunt de teories (psicologia, sociologia, semiòtica, etc.) que examinen les posicions de les dones a la societat.
hegemonia f Per a Gramsci, l'hegemonia implica una situació en què un bloc històric de les classes dominants exerceix una autoritat i lideratge sobre les altres classes per mitjà d'una combinació de força, però sobretot, de consens. A les nostres societats, el concepte d'hegemonia substitueix el d'ideologia dominant.
identitat f Des dels estudis culturals, la identitat no és una entitat immutable, es tracta d'una construcció discursiva i, per tant, subjecta als canvis històrics.
intertextualitat f Acumulació i generació de significats per mitjà dels textos; els significats depenen d'altres significats. La significació d'un text no és el resultat, doncs, d'una intenció individual, sinó de la seva relació amb altres textos.
postmodernisme m a) Estil cultural marcat per la intertextualitat, la ironia, el "pastitx" i la barreja de gèneres. b) Corrent filosòfic que rebutja els "grans relats" a favor de la ironia i dels sabers fragmentats.
postmodernitat f a) Període històric posterior a la modernitat, caracteritzat per la importància del consum i la transformació en els sistemes de producció capitalista. b) Sensibilitat cultural que es caracteritza pel rebuig dels "grans relats" a favor d'un cert relativisme.
poder m Des dels estudis culturals, el poder no es concep únicament en termes de força, sinó amb relació a la noció de discurs de Michel Foucault. És a dir, com allò que circula per tots els nivells de la societat i de totes les relacions socials.
públics m pl Els estudis culturals prefereixen aquest terme en lloc d'espectador, ja que fa referència a una entitat sociològica i cultural. Es parla de públics, en plural, per a insistir en el fet que no es tracta d'una entitat homogènia, sinó condicionada per diversos factors: econòmics, culturals, ètnics, de gènere, etc.
recepció f Conjunt de teories que parteixen de la hipòtesi que el significat no depèn tant de les característiques formals del text com de les interpretacions que d'aquest mateix text fan els diferents públics que l'utilitzen.
representació f Procés mitjançant el qual construïm el món "real" amb el llenguatge o les imatges. Les representacions són formes constitutives de cultura, significats i coneixements.
text m En el terreny dels estudis culturals i de les ciències socials, es considera text tot el que és capaç de generar significats. Així doncs, podem considerar textos els programes de televisió, la moda, les estrelles del pop i del cinema, els films, etc.

Mòdul 6

asteca m i f Individu d'un grup indígena de l'altiplà i del centre de Mèxic. També se'ls coneix com a nahues (nàhuatl és el nom del seu idioma), mexiques, mexicans o mexicaneros. La civilització i l'Imperi Asteca, amb capital a la ciutat actual de Mèxic de Tenochtitlán, era la gran oligarquia que controlava gran part de Mesoamèrica quan hi va arribar Hernán Cortés.
sin. mexica
capital cultural m Pierre Bourdieu, que descriu "la distribució inadequada de pràctiques culturals, valors i competències característics de les societats capitalistes", en la qual les diferències de classes es defineixen no sols pel seu capital econòmic sinó per un accés diferenciat al poder simbòlic i al capital cultural.
club m Local nocturn, creador de tendències i destinat al ball. La seva importància al llarg de la dècada de 1990 ha donat origen a l'anomenada club culture. Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador sigla CONAIE
graffiti m pl Forma d'art urbà consistent a pintar llocs públics o de propietat aliena amb aerosols. El tag és la signatura de cadascun dels artistes que esdevé, per si mateix, obra artística.
huarache m Sabata del tipus sandàlia.
huipil m Vestit tradicional que porten les dones indígenes. Els colors o el tipus de brodats d'aquests vestits fan possible reconèixer a quin lloc o comunitat han estat teixits.
indi m Construcció social elaborada pels espanyols durant el segle XVI per a denominar les poblacions autòctones del continent americà. Amb aquest terme es va esborrar la diversitat cultural en no reconèixer les diferències (lingüístiques, culturals, socials, econòmiques).
loop m Sèrie de notes o sons enregistrats en forma de bucle.
maia m i f Individu d'un conjunt de grups indígenes de la zona del Carib i del sud-est del territori mexicà. En les èpoques preclàssica i clàssica van constituir un gran imperi i una cultura exquisida. Es van estendre del Carib mexicà a Hondures i el Salvador, i encara hi són.
master of ceremonies m Acompanyant del DJ (discjòquei), encarregat d'animar el públic perquè ballés. A mesura que el seu paper es va fer cada cop més important i va començar a escriure el seus propis textos, se'l coneix com a rapper. mexica m i f sin. asteca
mixteca m i f Individu d'un grup indígena del sud-oest de la república mexicana, que comprèn els estats d'Oaxaca, Guerrero i Puebla.
música popular contemporània f Conjunt de manifestacions musicals que avui en dia són les més habituals i comunes, però que no es "deixen" definir ni com a cultes ni com a folk. En aquest sentit, parlar de música popular contemporània significa delimitar un camp musical popular no necessàriament lligat a una particular tradició cultural i ètnica, sinó més aviat inserit en el món contemporani d'arrel occidental, en la vida metropolitana, en les comunicacions de masses i en les formes de reproducció sonora pròpies de les noves tecnologies.
olmeca m i f Individu d'una cultura considerada la cultura mare de Mesoamèrica.
política indigenista f Conjunt dels criteris i les estratègies que els governs van seguir amb l'objectiu d'integrar les comunitats indígenes a la nació mexicana des d'una òptica paternalista.
samplejar v tr Incorporar electrònicament música d'una altra persona en la pròpia.
scratch m Tècnica utilitzada pels discjòqueis consistent a moure els discos sobre el plat i produir soroll amb aquests plats.
tolteca m i f Individu d'una civilització precolombina, del centre (Hidalgo) i sud-est de Mèxic (Tabasco).
zapoteca m i f Individu d'un grup indígena de l'estat d'Oaxaca.