consciència
Des de la psicologia bàsica, també se l'anomena executiu central, i s'entén que aquest planifica, regula, modifica i verifica les accions de manera deliberada, és a dir, les controla voluntàriament, per mitjà de l'atenció. "El coneixement conscient proporciona a l'organisme la possibilitat de reflexionar sobre la informació disponible, cosa que significa escollir la manera de respondre en lloc d'emetre una resposta automàtica." A.D. Baddeley (1993) Dins l'àmbit de la psicopatologia, aquest terme té dues accepcions, ja que es refereix a la capacitat per a captar el món extern, i a la consciència del jo, és a dir, la capacitat per a captar el món intern i posseir el sentit d'integritat. Respecte a la consciència del que és extern a un mateix es tenen en compte tres funcions: 1) nivell de vigilància o estat vígil, 2) claredat de consciència i 3) camp de la consciència. Per això des de l'accepció "capacitat per a captar el món extern", es distingeixen des de casos d'hipovigilància extrema com el coma, fins a estats d'hipervigilància (referit al nivell de vigilància), i també es parla de quadres confusionals i confusoonírics (referit a la claredat de consciència) i de quadres crepusculars (referit al camp de la consciència). Respecte a la consciència del jo, es distingeix alhora entre 1) consciència del jo corporal (somatopsique), en la qual es descriuen alteracions com anognòsia i/o asomatognòsia, i 2) consciència del jo psíquic (autopsique), en la qual es descriuen alteracions com despersonalització i desrealització.
Cognició i emoció (2)