Posició epistemològica que sosté que la realitat no se'ns revela directament, sinó que és construïda per la nostra ment. Segons aquest posicionament, l'ésser humà és un ésser proactiu (enfront de reactiu), que construeix activament el significat que atorga a la seva experiència però que no té accés directe a la realitat, sinó a les pròpies construccions o esquemes, els quals estan limitats per l'organització del sistema nerviós de la nostra espècie, aspectes culturals, socials i diferències individuals. L'epistemologia constructivista es contraposa a la tradició objectivista. Hi ha una varietat de teories psicològiques i enfocaments de teràpia que s'inspiren, totalment o parcialment, en l'epistemologia constructivista: les teories de Piaget i Vigotski, la teoria dels constructes personals de Kelly, la concepció de la memòria de Barlett, el construccionisme social de Gergen, les perspectives narratives i hermenèutiques, la teràpia postracionalista de Guidano, la teoria dels processos de canvi de Mahoney, etc. Dins l'àmbit de la psicologia de l'educació, fa referència a una concepció educativa que posa èmfasi en la importància del coneixement que el subjecte construeix mitjançant un procés que es dóna en interacció entre la informació nova procedent del mitjà, i la informació prèvia que té el subjecte.
|