Organització politicosocial, caracteritzada per la col·locació difusa del poder en corporacions o en grups d'interessos corporatius en situació de relatiu equilibri de forces. En sentit polític, existència d'un poder centralitzat que actua d'àrbitre entre diferents corporacions. En aquest sentit es poden distingir dos tipus: a) el corporatisme autoritari, en el qual l'estat és el representant exclusiu dels interessos nacionals i les corporacions d'interessos hi estan subordinades. Aquest tipus de corporatisme correspon a l'experiència dels anys vint i trenta dels règims autoritaris; b) el corporatisme democràtic o neocorporatisme, que és una forma d'intermediació d'interessos en règims democràtics i pluralistes. El neocorporatisme possibilita a les organitzacions d'interessos participar en les institucions i tenir influència sobre els drets socials, mentre que el poder polític té un paper de cohesió en el capitalisme avançat. En sentit jurídic, estat de fet jurídic en el qual les corporacions o organitzacions són fonts de producció de dret i formen part de l'ordenament jurídic general (Monereo, 1999).
|