Model que es caracteritza perquè el seu objecte d'estudi no és l'individu, sinó el sistema socioafectiu en el qual es troba (família, organització, xarxa social, etc.), de manera que no estudia ni intervé en el subjecte amb problemes, sinó en el seu sistema com a totalitat. L'anàlisi de la comunicació en els nivells (pragmàtic i semàntic) és clau en aquesta perpectiva. Hi ha autors que consideren la perspectiva sistèmica un metasistema (considerant que està en un altre nivell respecte als altres, model psicoanalític, conductual, cognitiu, etc.), de manera que es pot aplicar juntament o amb concordança amb els altres. Vegeu teràpia sistèmica.
|