Entrevista que es caracteritza perquè s'ha fixat el contingut o els tòpics que cal qüestionar, la manera de fer-ho (text precís de les preguntes, ordre, forma de registre) i la valoració de les respostes (estandardització de la seva correcció i de les formes de combinació de la informació). En l'àmbit de la psicologia clínica, l'entrevistador disposa d'una relació de qüestions, habitualment organitzades per dominis psicopatològics, amb indicacions precises de l'arbre de decisió relatiu a l'ordre que cal seguir, d'acord amb les respostes del subjecte. També disposa d'indicacions sobre la manera de ponderar cadascuna de les respostes rebudes. Excepcionalment, es deixen algunes qüestions obertes per a aclarir algun aspecte psicopatològic que ho requereixi. Vegeu entrevista no estructurada i entrevista semiestructurada.
|