error fonamental d'atribució

Biaix més estès en l'espècie humana en el moment de generar atribucions, que consisteix en la tendència a atribuir que el comportament de l'altre està regit per factors personals (disposicionals, és a dir, interns) més que per factors situacionals (ambientals, és a dir, externs). És a dir, tendència del perceptor a emfasitzar de manera excessiva el paper de l'actor i a infraestimar el paper de la situació com a causa dels succesos. Vegeu teoria de l'atribució i locus de control.

Avaluació i intervenció en problemes clínics (2)

Psicologia de les relacions d'autoritat i de poder