Forma d'escolta en la qual la persona focalitza l'atenció en allò que l'altre diu i no està pendent de cap altra cosa. Es distingeix d'aquella manera d'escoltar, en la qual el subjecte està pendent d'altres coses, com per exemple, el cas d'una persona que en una conversa bàsicament té present allò que vol comunicar (i dedica l'atenció a allò que dirà, quasi amb independència del que li diguin) o la imatge que vol donar (en aquest cas està pendent de la manera en què respondrà o es comportarà, més que d'allò que li diuen, per influir sobre l'opinió de l'altre respecte a la seva persona), etc.
|