En l'àmbit de la psicologia clínica, tipus d'estil de la personalitat que es refereix a la manera en què l'individu reacciona davant un conflicte o problema. Se'n distingeixen dos tipus: els subjectes amb un estil d'afrontament preferentment internalitzant (que es carcteritza per una tendència a l'aïllament, a l'evitació, a l'excés de control, a la introversió i a l'autocrítica) i els subjectes amb un estil preferentment externalitzant (que es carcteritza per una tendència a culpar els altres, a respondre impulsivament, a ferir els sentiments dels altres i a tapar el propis mitjançant activitats de distracció). L'estil d'afrontament s'ha de tenir en compte en la intervenció psicològica de qualsevol transtorn, i a més, pot esdevenir objectiu de tractament per si mateix, a causa dels efectes negatius (per a un mateix i/o per a les altres persones) que poden generar les persones que manifesten estils d'afrontament massa extrems i/o limitats.
|