Primera de les fases o estadis en el desenvolupament de l'ésser humà (aproximadament del naixement a l'any i mig) dins la teoria de Freud, la qual es caracteritza perquè una zona determinada del cos es converteix en focus prioritari d'estimulació, gratificació i frustració. En la fase oral el nen deriva plaer d'una manera predominant per l'estimulació de la boca i explora el món per mitjà d'aquesta: succiona, s'hi emporta els objectes, mossega, etc. Vegeu fase anal, fase fàl·lica, període de latència i fase genital.
|