L'estudi de les funcions té una arrel força antiga. Hi ha autors que creuen que és millor considerar únicament les més importants. Per exemple, Beaudichon (1982) exposa l'existència de tan sols dues grans funcions en el llenguatge humà: una funció privada o relació amb un mateix –de caràcter afectiu, cognoscitiu o lúdic– i una funció social –que constitueix la comunicació. Altres autors distingueixen més funcions, com Jakobson (1956), el qual des del camp de la lingüística estableix una taxonomia que posteriorment ha estat citada en la majoria de tractats sobre el tema. Aquest autor proposa l'anàlisi de sis funcions (expressiva, conativa referencial, fàtica, poètica i metalingüística), les quals es corresponen amb els elements que intervenen en un acte de comunicació.
|