Doctrina epistemològica segons la qual la comprensió de les totalitats complexes es fa per lleis específiques que són irreductibles a les lleis que es refereixen a cadascun dels seus elements. Dins la psicologia de la personalitat, concepció que la persona humana és un tot o unitat complexa. En l'àmbit de l'antropologia, ideologia que dóna primacia a la societat sobre l'individu, ja que considera que aquesta és més que la suma de les seves parts individuals, i que és típica de societats tradicionals.
|