inhibició psicomotriu |
Gran síndrome psicomotriu que és altament inespecífica i té nombroses representacions. En les seves expressions més extremes implica un important factor de risc per a la integritat física i seguretat del pacient i constitueix un dels criteris d'ingrés psiquiàtric. Bàsicament, és una disminució de la freqüència i intensitat de moviments, gestos i impulsos i es gradua en diversos nivells d'intensitat, des d'un lleuger alentiment fins a pacients amb estupor (grau màxim). |
Psicopatologia (G) |