Un dels set tipus originaris (posteriorment se'n van proposar dos més) d'intel·ligències descrits per Gardner (1983, 1999). Es refereix a les habilitats per a entendre altres persones (els seus estats d'ànim, sentiments i estats mentals), la qual cosa els motiva, i utilitzar aquesta informació com a guia de la conducta. Són exemples destacats per un alt nivell d'aquest tipus d'intel·ligència psicòlegs, psiquiatres, antropòlegs, polítics i líders religiosos (Sigmund Freud, mahatma Gandhi, Anne Sullivan). Vegeu teoria de les intel·ligències múltiples.
|