Dins l'àmbit de la psicoanàlisi, mecanisme de defensa mitjançant el qual el subjecte actua com si pogués desfer el fet d'una manera màgica. Utilitza per a això una conducta o un pensament que esborra o anul·la pensaments o fets dels quals es vol desfer. L'anul·lació es basa en la negació i la dissociació, als quals s'afegeix una elaboració cognitiva. Per exemple, és com mentir i encreuar els dits, pensant que encreuant els dits anul·lem l'efecte de la mentida. Les compulsions de persones obsessives (per exemple, comprovar repetidament que s'ha tancat el gas o la porta) estan relacionades amb aquest mecanisme. El ritual compulsiu està destinat a anul·lar l'ansietat per un pensament obsessiu. J. Laplanche; J.B. Pontalis (1979). Diccionario de psicoanálisis (2a. revisió). Barcelona: Labor.
|