Segons Benveniste (1966), s'ha abusat del terme llenguatge. Així, doncs, aquest terme cobreix una gamma àmplia de situacions. Es pot parlar de diferents llenguatges a partir de les diverses seqüències sonores que la diversitat de llengües naturals provoquen, però també es pot aplicar als diferents sistemes d'interacció que posseeixen les diverses espècies animals. Habitualment, però, el llenguatge és concebut com un instrument privilegiat per a la comunicació humana. En la seva elaboració intervenen molts factors (la capacitat cognoscitiva, la vida emocional, les determinacions del context, l'educació i formació personal, la maduració i integritat de les estructures orgàniques necessàries per a l'acte comunicatiu, etc.). El llenguatge és un instrument format per signes arbitraris i convencionals que contenen significat, i que poden ser emprats en contextos allunyats dels de la seva producció immediata. El llenguatge permet l'establiment de la comunicació en una perspectiva transtemporal, aspecte que li confereix una extraordinària força com a element de culturalització.
|