apofania

Terme usat en l'àmbit de la psicopatologia que es refereix a la segona etapa en l'evolució de les idees delirants descrita per Conrad per a explicar la formació d'aquell tipus d'idees delirants de lenta evolució. Aquesta etapa es caracteritza perquè el subjecte experimenta un moment de revelació i convicció de realitat, amb descobriment de noves significacions. Vegeu trema i consolidació.

Psicopatologia (G)