amb aquesta expressió se solen designar aquells mitjans tècnics que permeten fer arribar unes mateixes comunicacions a una multitud de receptors alhora. S'hi inclouen mitjans audiovisuals, com els que componen la indústria musical, la ràdio, el cinema i la televisió, però també mitjans com els de la premsa escrita, els diaris i les revistes. En rigor, el primer mitjà de masses va ser el llibre a partir de la invenció de la impremta, però no se'l sol incloure com a tal. No tothom accepta la denominació mitjans de comunicació social. Alguns consideren més encertada l'expressió anglesa mass media o el seu equivalent al català mitjans de masses. Consideren que la proposició mitjans de comunicació social suggereix una interacció, una bidireccionalitat, que no es produeix en realitat. La unidireccionalitat dels mitjans faria poc apropiada l'expressió mitjans de comunicació. D'acord amb els qui mantenen aquest criteri, els mitjans de masses serien mitjans de transmissió d'informacions més que no pas mitjans de comunicació. En el text s'utilitzen indistintament totes dues expressions. És positiu assumir el que aporta cadascuna. Caldria afegir, però, que amb una adequada integració d'aquests mitjans a l'ensenyament es podria aconseguir que els mitjans de masses fossin realment mitjans de comunicació.
|